dimarts, 3 de setembre del 2013
diumenge, 1 de setembre del 2013
LA ROSA I LA GOTA D'AIGUA - 2 ... aquarel3la
I
la terra esperava la gota
com
pa beneit.
La
sublimació seria un fet,
però
a la gota se li presentà
un
delirós greuge...
Què
havia experimentat
dalt
del núvol
en
son caminar pel cel...? RES...!!
El
pètal, en canvi, li havia donat
un
llustre nou,
un
percebre la dolcesa...!!
Un
breu estar, un ple sentir.
Ara,
en el fullatge, en el terrer
s’incorporaria
a la negació
al
no tenir sensacions.
Una
gota vella s’apropà...:
-
Has percebut el perfum màgic...
Has
embogit, has entendrit... Vols ?
Quedat
aquí, no et moguis.
A
la matinada pots tornar
al
lloc del teu enyor.
Fa
anys que jo ho faig.
Seràs
ROU... i besaràs
com
en els principi del teu temps
i
quan sorgeixi el sol viuràs,
Desgelant-te...-.
Demà
i sempre
s’abraçarà
amb el pètal.
Quanta
felicitat
Quan
dos esperen...!!
DE
REBAIXES 13.- 1-9-13.- ANTON.
Etiquetes de comentaris:
aquarel·la,
ESCORRIALLES,
gota d'aigua,
ROSA
divendres, 30 d’agost del 2013
LA ROSA I LA GORA D'AIGUA... aquarel·la
Una
superlativa gota d’aigua
es
diposità damunt
del
pètal de la rosa.
Una
sensació innata
li
recorregué tot l’interior.
La
gota relliscava
donant
plaer, goig...!!
Salmodiava
intensa, fina,
mai
com ara havia
pujat
al cel erecta, immensa
en
deliri i delit de més i més...
Orgasme
de la flor ?
Ni
el ventijol suau li produïa
la
infinita delícia...
La
gota anava caient
i
ja en el tall de la rosa
es
perdé en el vestit,
fullam
verd de la esmentada,
i
caigué a terra on desaparegué
la
joia intensa
mai
en altre instant copsada...
Etern
record i enyor
per
sempre
tindria
d’aquella gota dilecta d’aigua.
DE
REBAIXES 13.- 30-8-13.- ANTON.
Etiquetes de comentaris:
aquarel·la,
ESCORRIALLES,
gota d'aigua,
ROSA
dijous, 29 d’agost del 2013
ABSTRACCIÓ DELS SENTIMENTS....aquarel·la
Per
que els anys ja se m’acumulen,
Em
diuen que no em cal estimar...
N’hi
ha tantes de maneres i formes,
Lases
i motius i especialitats... que,
Que
no se de quina em consideren
Que
en dec estar tip i retip...
Dir-los-hi
que els sentiments
Mai
en tenen prou d’amoïnar
I
que de calmats passen
A
la disbauxa o bogeria...
Que
de la passivitat absoluta
A
l’esbarjo indefinit...,
Fins
que el cap
Raciocina
i els para i posa
En
el lloc adient.
Quan
s’estima es plora,
Quan
s’estima es riu...!!
I,
jo és el que faig...
Arreplegar
llàgrimes
Salades
i dolces...!!
Qui
és que en té prou ?
Si
arreu sempre anem amb la copa.
DE
REBAIXES 13 .- 29-8-13-ANTON.
Etiquetes de comentaris:
aquarel·la,
ESCORRIALLES,
sabstracte
dimarts, 27 d’agost del 2013
PENSEM QUE ÉS NOSTRE... aquarel·la
Pensem
que és nostre
el
que ens envolta,
i
així actuem...
Nefasta
glòria...!!
Si...
fins la nostra vida,
conscients
o inconscients
administrem...!!
Mirem
si no,
què
serà del pètal
que
ha baixat al marbre,
qui
sap si en so de triomf
envers
ses companyes...
Blau
per naturalesa,
fred
el condicionaran
per
sempre més.
Com
és que abandonà
a
ses companyes
que
juguen a ser grans
i
no saben que gerro i aigua
les
mantenen en la glòria...?
El
pètal blau ha set valent
de
saltar al buit.
DE REBAIXES 13.- 27-8-13
– ANTON.
Etiquetes de comentaris:
aquarel·la,
ESCORRIALLES,
pètal
Subscriure's a:
Missatges (Atom)