divendres, 6 de setembre del 2013
dimecres, 4 de setembre del 2013
La fletxa .- LA POMA... aquarel·la
LA FLETXA.- Reconec que seria un impostor, si
a les bones o a les males em pogués lliurar de pagar impostos, també reconec
que soc reconegut segons els impostos que pago... Jo+ impostos= El meu existir.
Si,si, CALLA I PAGA... I tot degut a la POMA.
Dos persones ( ADAM I EVA) tenien manat de no
tocar-la, altres diuen que era un préssec, total una fruita... i com a càstig
EL PECAT ORIGINAL, per que era el pecat d’origen i el primer... I per culpa d’aquest
acte perdérem totes les prebendes... ,I, mira, per on, ara tenim impostos, som
impostos o si no no valem res, sense aquesta xacra o nafra estaríem al cel i
ens farien vent com al de les Peres que pot comprar-ho tot el que li vingui de
gust. Ja veieu tot per tocar la POMA.- Sí,si, PODER, OLIGARQUIA,MAGNAT ,AUTORITAT,,,I
és que la POMA, és per els de dalt. Anton.-DE CORATGE NO EN FALTI.- 4-9-13.
dimarts, 3 de setembre del 2013
diumenge, 1 de setembre del 2013
LA ROSA I LA GOTA D'AIGUA - 2 ... aquarel3la
I
la terra esperava la gota
com
pa beneit.
La
sublimació seria un fet,
però
a la gota se li presentà
un
delirós greuge...
Què
havia experimentat
dalt
del núvol
en
son caminar pel cel...? RES...!!
El
pètal, en canvi, li havia donat
un
llustre nou,
un
percebre la dolcesa...!!
Un
breu estar, un ple sentir.
Ara,
en el fullatge, en el terrer
s’incorporaria
a la negació
al
no tenir sensacions.
Una
gota vella s’apropà...:
-
Has percebut el perfum màgic...
Has
embogit, has entendrit... Vols ?
Quedat
aquí, no et moguis.
A
la matinada pots tornar
al
lloc del teu enyor.
Fa
anys que jo ho faig.
Seràs
ROU... i besaràs
com
en els principi del teu temps
i
quan sorgeixi el sol viuràs,
Desgelant-te...-.
Demà
i sempre
s’abraçarà
amb el pètal.
Quanta
felicitat
Quan
dos esperen...!!
DE
REBAIXES 13.- 1-9-13.- ANTON.
Etiquetes de comentaris:
aquarel·la,
ESCORRIALLES,
gota d'aigua,
ROSA
divendres, 30 d’agost del 2013
LA ROSA I LA GORA D'AIGUA... aquarel·la
Una
superlativa gota d’aigua
es
diposità damunt
del
pètal de la rosa.
Una
sensació innata
li
recorregué tot l’interior.
La
gota relliscava
donant
plaer, goig...!!
Salmodiava
intensa, fina,
mai
com ara havia
pujat
al cel erecta, immensa
en
deliri i delit de més i més...
Orgasme
de la flor ?
Ni
el ventijol suau li produïa
la
infinita delícia...
La
gota anava caient
i
ja en el tall de la rosa
es
perdé en el vestit,
fullam
verd de la esmentada,
i
caigué a terra on desaparegué
la
joia intensa
mai
en altre instant copsada...
Etern
record i enyor
per
sempre
tindria
d’aquella gota dilecta d’aigua.
DE
REBAIXES 13.- 30-8-13.- ANTON.
Etiquetes de comentaris:
aquarel·la,
ESCORRIALLES,
gota d'aigua,
ROSA
Subscriure's a:
Missatges (Atom)