4ª cursa popular MEMORIAL JOSEP ANTON FORTUNYO ESCODA.- LA TORRE DE L'ESPANYOL.

Avui,7-9-13 tindrà lloc dins del marc de la setmana cultural la 4ª cursa memorial Josep Anton Fortunyo Escoda. La família tota agraeix a l'Ajuntament i entitats col·laboradores a participants i públic en general aquesta mostra d'afecte en vers la persona que va estimar el deport com a centre inclusiu dintre la vida de tots. GRÀCIES A TOTHOM. ANTON

Aquest jersei és únic. Se'l va disenyar ell. La bandera de Catalunya, damunt les lletres LA TORRE DEL'ESPANYOL, i davall de la bandera, també amb lletres RIBERA D'EBRE - CATALUNYA. Penja del seu coll una de les medalles d'or d'algun premiobtingut d'atletisme català.

Pel deport ho va donar tot... Anton.

SER ROSELLA... aquarrel·la

El record que t'esperoni,

no que t'adormi.

Aixeca el front

com la rosella

per enlluernar

a tot l'entorn

com bandera...

El record que t'aconselli

i t'esperoni a ser persona.

Qui pogués ser rosella...!!

Anton.- 6-9-13

La fletxa .- LA POMA... aquarel·la

LA FLETXA.- Reconec que seria un impostor, si a les bones o a les males em pogués lliurar de pagar impostos, també reconec que soc reconegut segons els impostos que pago... Jo+ impostos= El meu existir. Si,si, CALLA I PAGA... I tot degut a la POMA.

Dos persones ( ADAM I EVA) tenien manat de no tocar-la, altres diuen que era un préssec, total una fruita... i com a càstig EL PECAT ORIGINAL, per que era el pecat d’origen i el primer... I per culpa d’aquest acte perdérem totes les prebendes... ,I, mira, per on, ara tenim impostos, som impostos o si no no valem res, sense aquesta xacra o nafra estaríem al cel i ens farien vent com al de les Peres que pot comprar-ho tot el que li vingui de gust. Ja veieu tot per tocar la POMA.- Sí,si, PODER, OLIGARQUIA,MAGNAT ,AUTORITAT,,,I és que la POMA, és per els de dalt. Anton.-DE CORATGE NO EN FALTI.- 4-9-13.

LA BURORÀCIA NO VOL LA ROSA... aquarel·la

La Burocràcia no vol la ROSA...

- Realitat, Obligació,Ser, Amor -,

Senzilla la ROSA

sols aspira a sa identitat...

La llibertat de ser ROSA.

DE REBAIXES 13.- 3-9-13.- ANTON.

LA ROSA I LA GOTA D'AIGUA - 2 ... aquarel3la

I la terra esperava la gota

com pa beneit.

La sublimació seria un fet,

però a la gota se li presentà

un delirós greuge...

Què havia experimentat

dalt del núvol

en son caminar pel cel...? RES...!!

El pètal, en canvi, li havia donat

un llustre nou,

un percebre la dolcesa...!!

Un breu estar, un ple sentir.

Ara, en el fullatge, en el terrer

s’incorporaria a la negació

al no tenir sensacions.

Una gota vella s’apropà...:

- Has percebut el perfum màgic...

Has embogit, has entendrit... Vols ?

Quedat aquí, no et moguis.

A la matinada pots tornar

al lloc del teu enyor.

Fa anys que jo ho faig.

Seràs ROU... i besaràs

com en els principi del teu temps

i quan sorgeixi el sol viuràs,

Desgelant-te...-.

Demà i sempre

s’abraçarà amb el pètal.

Quanta felicitat

Quan dos esperen...!!

DE REBAIXES 13.- 1-9-13.- ANTON.