dissabte, 21 de setembre del 2013

PER MÉS QUE LA TALLIN...aquarel·la...




Però si que deixaria el seu perfum
per que fos llum
de la terra.
Anton.- 21-9-13

divendres, 20 de setembre del 2013

PAS AVANT...aquarel·la


Crec que hi ha persones
que es queden enrere
si jo avanço el pas...
El meu trepig no clama
el xafar els drets dels altres
desconeguts, ignorats, amagats...
Desconeguts per no proclamats,
ignorats per desconeixement impropi,
amagats en la desfeta de la derrota
amb la por per reeixir al aire nou...
REEIXIR de les engrunes que permeten
els que escriviren la història
desprès de la victòria...
Com pollancs que reneixen
de soca viva, per molt somorta,
ha de esclatar de les ombres
i donar el pas avant...

DE REBAIXES 13.- 20-9-13

dijous, 19 de setembre del 2013

SEGURETAT...aquarel·la



M’aparto per que passi el Diner,
M’aparto per que vingui la Salut,
Neguitejo per la seguretat...
Seguretat del Diner,
Seguretat de la Salut,
Seguretat de la Seguretat...
Ja comença a ser l’Amor de molts,
L’altre amor no es posa en falta
Per que en predominen d’altres
Que li usurpen el Poder
I li fan la Guerra
I vencen...
Queda sí el FER L’AMOR
I haurem de conviure amb la POR
Que abans la feia miques
El vertader AMOR.
DE REBAIXES 13 – 19-9-13.- ANTON.    


dimarts, 17 de setembre del 2013

PERSONA-ABECEDARI... aquarel·la


Comença l’escola de nou. Penso en l’abecedari. He aprés que Bellesa va primer i quan se’n cansa ve la Vellesa. La primera pitet i panxa, alegre, tipeta, està en el podi, l’altra un gotet d’aigua petitó, d’un glop... i no es fa mirar... diria que un se’n aparta. I per circular de l’una a l’altra, potser una vida ? Persona- Abecedari. Quines coses penso. Ah, ja ho entenc, és que he arribat a l’última. Intentaré conservar-la per que retornar com se’n burlarien els de l’estètica... Per que que entri el cirurgià per dins i per fora i treure tots els prejudicis, ja en sabria aquest metge? No em poso en mans de metge... mentre pugui. Anton.
DE CORATGE NO EN FALTI.- 17-9-13


dilluns, 16 de setembre del 2013

QUAN SIGUI CENDRA.... aquarel·la



Quan demà sigui cendra
I el vent m’escampi
I l’aigua m’assaoni
Retornaré als meus orígens.
Allí mouré inquietuds noves
Vestides amb vistosos additaments
I em faré pollanc d’olivera
O raïm de parra d’hort...
Floriré per ser-ne aglà d’alzina
O ametlla o préssec o blat
I en meu camí renovat
Retrobaré el reble i la pedra,
El mànec de caçut i de l’aixada.
Veuré la cabana i el jaç de palla,
La ratera que procura conill i moixó...
Tornaré a sentir l’aleteig del núvol,
El sol calent que acarona
I transforma la gota d’aigua
I la fa volar i la trasllada
Per que assaoni blat i arbriu...
Tants designis per mes cendres
Que volen continuar
Estimar la terra on vaig florir.
DE REBAIXES 13.- 16-9-13.- ANTON.