dimecres, 30 d’octubre del 2013

LA CALAIXERA... aquarel·la


Fa temps, si, temps llunyà,
al posar peus a terra despert
allunyava els judicis, prejudicis
i els tancava en un calaixet.
Aleshores, ja em sentia lliure d’ells
i tenint-los tancadets, no feien xivarri,
no em rascaven l’orella i en el lloc
es conservaven fresquets i segurs.
Avui, ja el veig lluny el vell calaix.
per que en bon lloc s’instal·là calaixera
on hi cap, espai a espai, tots els records
Així els guardo i quan vull o em fa falta
en cullo algun i el ressuscito
encara que sols sigui un instant
i em dona bo de tenir-lo amb mi de nou
com un amic que vaig tenir i torna.
penes, alegries, cants i parlaments,
ensopegades i redreçaments,
crits i algun renec,mots finets també
acaronant galtes i bevent somriures...
Hi ha de tot... És com llibre
que es lliura quan vull obrint tapes.
DE REBAIXES 13.- 30-10-13 .- ANTON.


diumenge, 27 d’octubre del 2013

DEMANEM...aquarel·la


Demanem
Implícita i explícitament,
Endògena i exògenament,
Sí, això de dins i fora,
De ser millors...que l’altre...
Demanem sempre,
Ho tenim en la massa dels ossos,
La salut, el diner, la bellesa,
La oportunitat, la intuïció
Per suplir les mancances,
Descobrir primer que l’altre...
Demanem sempre
Ser de lo milloret,
Primer que ningú i que ningú
Ens passi la ma per la cara,
Preveure el petó fals,
Saber que la moneda
Que ens canvien és l’adequada
Demanem, demanem...
I ens hem de conformar
En el que som...i tenim.
No estem contents
En ser... PERSONES, la gran joia ?

DE REBAIXES.-27-10-13.- ANTON.  

dissabte, 26 d’octubre del 2013

L'ALABANÇA... aquarel·la


Es va creure l’Alabança
que li esbandien
i s’inflà com un bot,
no tocava de peus a terra
El primer pas que donà
un sot o pedruscall
se li embolicà pels peus
i el cop de nas a terra
fou la seva circumstància...
Per aixecar-se de nou
que hauria d’escometre ?
Es rescabalaria dins seu
i acolliria com un gran perill
per la seva integritat
el creure’s l’Alabança?
Seria bo per seguir camí
Apartar petons que fessin a sa galta
I pensar que no sols caldria
Eixugar-se la saliva
Deixada per l’Alabança.

DE REBAIXES 13.- 26-10-13.- ANTON.

divendres, 25 d’octubre del 2013

ES DESPULLÀ DE PERJUDICIS... aquarel·la


Es despullà de totals perjudicis
i s’endinsà dins seu.
No el va rebutjà l’intern
i  allí es posà a somniar.
Despullat, de que servia el vestit ?
Així viuria sense complexos,
no li feia falta l’envoltori
que no tapava mai res,
ja que tot s’endevinava.
Sortí al carrer sense careta
i no s’estranyà que tothom
n’hi feia cas, però el tractés
amb displicència,
 amb bon gruix de recel.
Què volia aquest ensenyant-ho tot ?
El veien autèntic ?
La seva parla era creïble
Fins sortia del cor sincera.
Ell, aleshores, es sentí feliç,
I els altres ?
- Despulleu-vos – va dir-
i us vindrà com a mi, la concòrdia.
Ensenyeu la realitat vertadera arreu.
De què serveix la pell de corder
Si brolla la veu de la mentida ?
DE REBAIXES 13.- 25-10-13.- ANTON.

  

dijous, 24 d’octubre del 2013

-COM ESTAS ? - ... aquarel·la


Quan un ens pregunta.
- Com estàs ?
Sembla com si posant-se
al nostre lloc
ens dona la medecina que ens calmi
del desencís, de la pena,
de la anorreació en que se’ns sotmet...
Però soluciona poc.
Sabem sí que se’ns mostra un amic
que s’interessa  i vol curar-nos,
que ens oblidem de les destrosses de la vida...
Innocent...!!!
Sabem que hi ha passos
que mai tornen enrere
si no és en el record
que no soluciona res.
- Com estàs ?
Què contesto ?
DE REBAIXES 13.- 24-10-13.- ANTON