dimecres, 20 de novembre del 2013

NEDA TRANQUIL L'INSTANT... boli ràpit



Neda tranquil instant,
el costumari no s’esbotza
i la llum camina per les flors.
El cau de la rabosa és net
d’impertinències i d’improperis.
Callen els vents i sols queda tupit
l’alè de les paraules curtes, serenes.
en el vidres dels finestrals transparenten, lúcids
i els porticons que els barraven mirada,
ara resten en repòs com cortinatge
que l’ull que vol esbrinar aparta.
Les fulles del arbriu del carrer van caient
esperant el viatge que emprendran
quan aleni el gegant de sostingut peatge.
No pagaran. Se les enduran en revoltins
com idees que canvien constantment
la seva estructura de servir al be.
El foc interior del casal somnia en ser brasa
i son respir cull pinzell per seguir
pintant instants tranquils.
DE REBAIXES 13.- 20-11-13.- ANTON.

dilluns, 18 de novembre del 2013

AUTISME...aquarel·la


AUTISME
A vora del riu,
riu l’infant.
Callen tots
seva rialla.
Per què riu ara ?
I el seu xill clava
en l’esperit de tots
seva ànima.
Sentiu-lo com riu,
com clama
un lloc on ets Tu...!!!
Qui li nega ?
Parla...
DE REBAIXES 13.- 18-11-13.- ANTON.


dimecres, 30 d’octubre del 2013

LA CALAIXERA... aquarel·la


Fa temps, si, temps llunyà,
al posar peus a terra despert
allunyava els judicis, prejudicis
i els tancava en un calaixet.
Aleshores, ja em sentia lliure d’ells
i tenint-los tancadets, no feien xivarri,
no em rascaven l’orella i en el lloc
es conservaven fresquets i segurs.
Avui, ja el veig lluny el vell calaix.
per que en bon lloc s’instal·là calaixera
on hi cap, espai a espai, tots els records
Així els guardo i quan vull o em fa falta
en cullo algun i el ressuscito
encara que sols sigui un instant
i em dona bo de tenir-lo amb mi de nou
com un amic que vaig tenir i torna.
penes, alegries, cants i parlaments,
ensopegades i redreçaments,
crits i algun renec,mots finets també
acaronant galtes i bevent somriures...
Hi ha de tot... És com llibre
que es lliura quan vull obrint tapes.
DE REBAIXES 13.- 30-10-13 .- ANTON.


diumenge, 27 d’octubre del 2013

DEMANEM...aquarel·la


Demanem
Implícita i explícitament,
Endògena i exògenament,
Sí, això de dins i fora,
De ser millors...que l’altre...
Demanem sempre,
Ho tenim en la massa dels ossos,
La salut, el diner, la bellesa,
La oportunitat, la intuïció
Per suplir les mancances,
Descobrir primer que l’altre...
Demanem sempre
Ser de lo milloret,
Primer que ningú i que ningú
Ens passi la ma per la cara,
Preveure el petó fals,
Saber que la moneda
Que ens canvien és l’adequada
Demanem, demanem...
I ens hem de conformar
En el que som...i tenim.
No estem contents
En ser... PERSONES, la gran joia ?

DE REBAIXES.-27-10-13.- ANTON.  

dissabte, 26 d’octubre del 2013

L'ALABANÇA... aquarel·la


Es va creure l’Alabança
que li esbandien
i s’inflà com un bot,
no tocava de peus a terra
El primer pas que donà
un sot o pedruscall
se li embolicà pels peus
i el cop de nas a terra
fou la seva circumstància...
Per aixecar-se de nou
que hauria d’escometre ?
Es rescabalaria dins seu
i acolliria com un gran perill
per la seva integritat
el creure’s l’Alabança?
Seria bo per seguir camí
Apartar petons que fessin a sa galta
I pensar que no sols caldria
Eixugar-se la saliva
Deixada per l’Alabança.

DE REBAIXES 13.- 26-10-13.- ANTON.