dimecres, 12 de març del 2014

CALLA. PALADEJA... boli ràpit


Calla. Paladeja.

La veu no esclata.

Els ulls callen de grat.


Miren. Veuen. Perceben.

I no gosen comunicar.

Les lletres ensalivades
entranyen un gust dolcet.
Avui el sol és groc.
El cel callat de blau.
L'herba brota verd.
Un clavell brilla roig.
Se m'emporta el vent,
a on ?

DE REBAIXES 11.- ANTON.- T.E. 5-5-11

dimarts, 11 de març del 2014

NEIX... boli ràpit pintat



Neix en el primer engoixament,

els ulls obrint com per primer cop
escrutant... sabent que ETS
Sabràs on has estat reclòs
callat, inservible,inútil
i ara vius el moment precís
despertant al nou VIURE.
Calla... El batec del cor
confon les paraules d'ahir.

DE REBAIXES  11.-ANTON.-T.E. -3-5-11

dilluns, 10 de març del 2014

PER PODER AGABELLAR EL TEMPS... boli ràpit


Poder agabellar el temps
qui no ho voldria
si és que el temps existeix?
Qui creu en l'infinit
en parla hi dona lliçons,
Si és que el temps 
és una falsia
és que vertaderament
som infinit ?
Però en nostre dèbil pensar
record o passat,
esdevenidor o futur
ens captiven i enganyen 
en nostre curt present...
Fins el pensament corre
més, molt més que el temps
i pot estar en diferents estadis
al mateix temps...
Qui el governa el pensar ?
Qui el governa el temps ?

DE REBAIXES  11.- ANTON.-T.E.-3-3-11

dissabte, 8 de març del 2014

EN EL TEU DIA, PERSONA-DONA... aquarel·la

EN EL TEU DIA, PERSONA-DONA, EL QUE HAS SET PER MI.
GRÀCIES PEL QUE M'HAS DONAT COM A ÀVIA, MARE, 
GERMANA,ESPOSA,FILLA,NETA...-- ANTON.

28 – 7 – 10
Teva mirada em diu que calli.
Ara, els teus ulls m’anuncien que parli.
Ells,bestrets, es tanquen per dormir
i quan desperten de la vagància
son presidents abanderats que dirigeixen,
son cardenals a meva taula senzilla ,
son mestres per esperonar i alliçonar,
son destres advocats de ploma i llibre,
son inquisidors per anorrear-me,
son impertinents fins cansament,
son preguntons i ells ja ho saben...,
son incontinents de parla i soroll,
son barrera de pestanya fil reixada,
son abella o vespa per xuclar o picar,
son impertinents, volen esclavitzar-me,
son .....
son....

Però quan el mar blau els inunda,
quan treuen bromall i besen el cel,
quan a terra miren  i s’hi aturen.
Quanta dolçor amorosa respiren
Melodia i fantasia dispensen arreu
i amorosos encanten els seus vicis
i a mi em tenen en son precipici
com en vergella de vesc.
Allí, eternament collit i enganxat.
mes ales no es mouen, no belluguen
i en l’aigua verda cauen  esmerçats
la placidesa engoleix meu cos i ànima

i en teus ulls resto hipnotitzat 

divendres, 7 de març del 2014

FILETS FINS...aquarel·la

Ahir, per la nit desfullarem  pensament  enlletrats en conversa amiga.
Gràcies, persona que implantes l'amistat com a bandera del teu fer.
Desfullem les paraules i fem-ne lletres cordials
que com a cordial beure'm a glopet de diàleg.
Entrenem-nos per el dia de la PERSONA-DONA
que siguin reconegudes en el més íntim dels cors humans. T...i Anton.
........................
8 – 11 – 12
Filets fins
que busco en tes pestanyes,
Pals majors de tes barquetes
que en teu mar d’ulls vibren
navegant esperançat viatge.
Filets fins...
Percaço el preu impagable
de tenir-los prop com ancoratge
on beu clarors entusiasmades
ma mirada ofegant-s’hi
amb silent entusiasme.
...........
.Què espero?
Navegarem l’immensitat
no triguis. 
Mans i llavis calents
seran nostre embolcall.
No triguis.
tindrem el zèfir bressolant que empara
i canti el vers que em cal.
No triguis...!!
...............................
Ahir dos cossos junts...
Avui, esperits caminant,
No triguis.........