L'INTENSITAT DEL MOMENT... aquarel·la

L’ intensitat dels moments

viscuts a pleret...

Unint-los amb el cordell

de la cordialitat,

pot entrar en nosaltres

com sers vius que sempre

ens faran aliances

de beneplàcit.

Diguem  si no on veus

el goig, la joia, la felicitat

si no enquadernes

els teus moments dilectes ? 

DE REBAIXES  10.- ANTON.- T.E..- 3-9-10.

NO SABIA SI ERA PITJOR... AQUAREL·LA

No sabia si era pitjor

Tenir fred o estar cansat

Fred de fred i cansat

Quan els braços cauen

I les cames no et sostenen.

Què carai, és va dir la joventut !!

Va voler provar-ho

I se’n anà ben abrigada a la festa.

Una corrua pels carrers.

Botar i salar com llagosta...

Quina calor ! ...i es va traure l’abric.

Am el seu ventre plenet

de líquid golós i bombons ,

no resistia el sacseig..

Poc es dava compte que s’allunyava

De la tenda on deixava el tendal.

Suada, mig morta, cansada...

Com un flam tremolava

Al aquietar aquell tràngol

I sentir l’airet fresc, fresc...

Aleshores... i l’abric, on és ?

I ara tindràs el rei fred que t’estima,

I t’abraça, i et besuqueja tot el cos...

I aquell màgic cansament

A qui  sempre dominaves

Ha llençat totes les cartes

I ara a l’escapsa et trobes vençuda...

Qui tingués abric i llit... !!

DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.- 12-3-14

CALLA. PALADEJA... boli ràpit

Calla. Paladeja.

La veu no esclata.

Els ulls callen de grat.

Miren. Veuen. Perceben.

I no gosen comunicar.

Les lletres ensalivades

entranyen un gust dolcet.

Avui el sol és groc.

El cel callat de blau.

L'herba brota verd.

Un clavell brilla roig.

Se m'emporta el vent,

a on ?

DE REBAIXES 11.- ANTON.- T.E. 5-5-11

NEIX... boli ràpit pintat

Neix en el primer engoixament,

els ulls obrint com per primer cop

escrutant... sabent que ETS

Sabràs on has estat reclòs

callat, inservible,inútil

i ara vius el moment precís

despertant al nou VIURE.

Calla... El batec del cor

confon les paraules d'ahir.

DE REBAIXES  11.-ANTON.-T.E. -3-5-11

PER PODER AGABELLAR EL TEMPS... boli ràpit

Poder agabellar el temps

qui no ho voldria

si és que el temps existeix?

Qui creu en l'infinit

en parla hi dona lliçons,

Si és que el temps 

és una falsia

és que vertaderament

som infinit ?

Però en nostre dèbil pensar

record o passat,

esdevenidor o futur

ens captiven i enganyen 

en nostre curt present...

Fins el pensament corre

més, molt més que el temps

i pot estar en diferents estadis

al mateix temps...

Qui el governa el pensar ?

Qui el governa el temps ?

DE REBAIXES  11.- ANTON.-T.E.-3-3-11