dimecres, 19 de març del 2014

A TOTS ELS JOSPS... boli ràpit





A TOTS ELS JOSEPS...

EN ESPECIAL A LA MEVA MARE I AL NOSTRE FILL
QUE JA VAREN FER CAMÍ DEL INFINIT...
Ta presència em recorda ta paraula
plena de llum, de goig intens,
quan teva boca emmelava taula...
Llavis de petons de sentiments plens.

Teus ulls brillaven com dos ciris
amb flam que entrava en l’esperit.
Avui, el desig és que em miris
i em penetris i diguis ton infinit.

Si ens teníem a cos i mans besades,
aquell AHIR se’n va anar per no tornar...
Voldria retrobar-lo un instant en abraçades
i sentir QUÈ sents com dia ja llunyà...!!!!

Retorneu i en serem feliços... TOTS !!!
Què més podem desitjar !!!
DE REBAIXES 14 .- ANTON I T...E...- 19-3-14

dimarts, 18 de març del 2014

PER PODER TRENCAR EL SILENCI.... boli ràpit


9 .- Per poder trencar el silenci
privava estar emmudit
i el mutisme
no tothom el suportava.
Fins n’hi havia que
feien parlar a l’altre
sense que aquest
en tingues ganes,
Així, li contaven, contaven
fins obrir l’aixeta
de l’altre, obrir les ganes,
i, aleshores, la font
trencava el silenci
i el provocador 
omplia gots i botelles...
fins que sabia tots els secrets.
Li havia trencat 
la virginitat del silenci,


DE REBAIXES 10.- ANTON-T.E. 9-10-10

dilluns, 17 de març del 2014

L'INTENSITAT DEL MOMENT... aquarel·la


L’ intensitat dels moments
viscuts a pleret...
Unint-los amb el cordell
de la cordialitat,
pot entrar en nosaltres
com sers vius que sempre
ens faran aliances
de beneplàcit.
Diguem  si no on veus
el goig, la joia, la felicitat
si no enquadernes
els teus moments dilectes ? 


DE REBAIXES  10.- ANTON.- T.E..- 3-9-10.

divendres, 14 de març del 2014

NO SABIA SI ERA PITJOR... AQUAREL·LA



No sabia si era pitjor
Tenir fred o estar cansat
Fred de fred i cansat
Quan els braços cauen
I les cames no et sostenen.
Què carai, és va dir la joventut !!
Va voler provar-ho
I se’n anà ben abrigada a la festa.
Una corrua pels carrers.
Botar i salar com llagosta...
Quina calor ! ...i es va traure l’abric.
Am el seu ventre plenet
de líquid golós i bombons ,
no resistia el sacseig..
Poc es dava compte que s’allunyava
De la tenda on deixava el tendal.
Suada, mig morta, cansada...
Com un flam tremolava
Al aquietar aquell tràngol
I sentir l’airet fresc, fresc...
Aleshores... i l’abric, on és ?
I ara tindràs el rei fred que t’estima,
I t’abraça, i et besuqueja tot el cos...
I aquell màgic cansament
A qui  sempre dominaves
Ha llençat totes les cartes
I ara a l’escapsa et trobes vençuda...
Qui tingués abric i llit... !!
DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.- 12-3-14



dimecres, 12 de març del 2014

CALLA. PALADEJA... boli ràpit


Calla. Paladeja.

La veu no esclata.

Els ulls callen de grat.


Miren. Veuen. Perceben.

I no gosen comunicar.

Les lletres ensalivades
entranyen un gust dolcet.
Avui el sol és groc.
El cel callat de blau.
L'herba brota verd.
Un clavell brilla roig.
Se m'emporta el vent,
a on ?

DE REBAIXES 11.- ANTON.- T.E. 5-5-11

dimarts, 11 de març del 2014

NEIX... boli ràpit pintat



Neix en el primer engoixament,

els ulls obrint com per primer cop
escrutant... sabent que ETS
Sabràs on has estat reclòs
callat, inservible,inútil
i ara vius el moment precís
despertant al nou VIURE.
Calla... El batec del cor
confon les paraules d'ahir.

DE REBAIXES  11.-ANTON.-T.E. -3-5-11

dilluns, 10 de març del 2014

PER PODER AGABELLAR EL TEMPS... boli ràpit


Poder agabellar el temps
qui no ho voldria
si és que el temps existeix?
Qui creu en l'infinit
en parla hi dona lliçons,
Si és que el temps 
és una falsia
és que vertaderament
som infinit ?
Però en nostre dèbil pensar
record o passat,
esdevenidor o futur
ens captiven i enganyen 
en nostre curt present...
Fins el pensament corre
més, molt més que el temps
i pot estar en diferents estadis
al mateix temps...
Qui el governa el pensar ?
Qui el governa el temps ?

DE REBAIXES  11.- ANTON.-T.E.-3-3-11

dissabte, 8 de març del 2014

EN EL TEU DIA, PERSONA-DONA... aquarel·la

EN EL TEU DIA, PERSONA-DONA, EL QUE HAS SET PER MI.
GRÀCIES PEL QUE M'HAS DONAT COM A ÀVIA, MARE, 
GERMANA,ESPOSA,FILLA,NETA...-- ANTON.

28 – 7 – 10
Teva mirada em diu que calli.
Ara, els teus ulls m’anuncien que parli.
Ells,bestrets, es tanquen per dormir
i quan desperten de la vagància
son presidents abanderats que dirigeixen,
son cardenals a meva taula senzilla ,
son mestres per esperonar i alliçonar,
son destres advocats de ploma i llibre,
son inquisidors per anorrear-me,
son impertinents fins cansament,
son preguntons i ells ja ho saben...,
son incontinents de parla i soroll,
son barrera de pestanya fil reixada,
son abella o vespa per xuclar o picar,
son impertinents, volen esclavitzar-me,
son .....
son....

Però quan el mar blau els inunda,
quan treuen bromall i besen el cel,
quan a terra miren  i s’hi aturen.
Quanta dolçor amorosa respiren
Melodia i fantasia dispensen arreu
i amorosos encanten els seus vicis
i a mi em tenen en son precipici
com en vergella de vesc.
Allí, eternament collit i enganxat.
mes ales no es mouen, no belluguen
i en l’aigua verda cauen  esmerçats
la placidesa engoleix meu cos i ànima

i en teus ulls resto hipnotitzat 

divendres, 7 de març del 2014

FILETS FINS...aquarel·la

Ahir, per la nit desfullarem  pensament  enlletrats en conversa amiga.
Gràcies, persona que implantes l'amistat com a bandera del teu fer.
Desfullem les paraules i fem-ne lletres cordials
que com a cordial beure'm a glopet de diàleg.
Entrenem-nos per el dia de la PERSONA-DONA
que siguin reconegudes en el més íntim dels cors humans. T...i Anton.
........................
8 – 11 – 12
Filets fins
que busco en tes pestanyes,
Pals majors de tes barquetes
que en teu mar d’ulls vibren
navegant esperançat viatge.
Filets fins...
Percaço el preu impagable
de tenir-los prop com ancoratge
on beu clarors entusiasmades
ma mirada ofegant-s’hi
amb silent entusiasme.
...........
.Què espero?
Navegarem l’immensitat
no triguis. 
Mans i llavis calents
seran nostre embolcall.
No triguis.
tindrem el zèfir bressolant que empara
i canti el vers que em cal.
No triguis...!!
...............................
Ahir dos cossos junts...
Avui, esperits caminant,
No triguis.........

dijous, 6 de març del 2014

LLAMP I TRO... aquarel·la


Un dia va caure un llamp davant meu,
era quan jo naixia i naixia meva llum...
No en sabia de llamps i trons.
Què us penseu que ja sabia de tot ?
El llamp m’ensenyà la llum,
el tro la musica que portava davall braç.
Ja ho tenia tot per viure.
La llum podia ser la pensa,
el tro, el treball.
Els vaig unir lligadets
que no s’escapessin.
La llum davant sempre
obrint camí... És difícil obrir camí.
Darrere el tro... moure, moure, moure
Terrabastall sense repòs...
.....................
Ara ja em toca seure,
però encara viu la llum que em guia.
La llum també treballa
i es mou i camina i fins corre...
Caram, caram...!!!
De vegades m’he d’aixecar
per parar-la que no s’esbarri.
Em diu que vol donar llum
encara que l’anorreïn...
Ella segueix il·luminant...!!
És tossuda la llum
i ja no crec que canviï...
Vosaltres també teniu llum i tro ?
Ja us planyo, costa dominar-los.

DE REBAIXES 14.- 5-3-14.- ANTON.-T.E.