A TOTS ELS JOSPS... boli ràpit

A TOTS ELS JOSEPS...

EN ESPECIAL A LA MEVA MARE I AL NOSTRE FILL

QUE JA VAREN FER CAMÍ DEL INFINIT...

Ta presència em recorda ta paraula

plena de llum, de goig intens,

quan teva boca emmelava taula...

Llavis de petons de sentiments plens.

Teus ulls brillaven com dos ciris

amb flam que entrava en l’esperit.

Avui, el desig és que em miris

i em penetris i diguis ton infinit.

Si ens teníem a cos i mans besades,

aquell AHIR se’n va anar per no tornar...

Voldria retrobar-lo un instant en abraçades

i sentir QUÈ sents com dia ja llunyà...!!!!

Retorneu i en serem feliços... TOTS !!!

Què més podem desitjar !!!

DE REBAIXES 14 .- ANTON I T...E...- 19-3-14

PER PODER TRENCAR EL SILENCI.... boli ràpit

9 .- Per poder trencar el silenci

privava estar emmudit

i el mutisme

no tothom el suportava.

Fins n’hi havia que

feien parlar a l’altre

sense que aquest

en tingues ganes,

Així, li contaven, contaven

fins obrir l’aixeta

de l’altre, obrir les ganes,

i, aleshores, la font

trencava el silenci

i el provocador 

omplia gots i botelles...

fins que sabia tots els secrets.

Li havia trencat 

la virginitat del silenci,

DE REBAIXES 10.- ANTON-T.E. 9-10-10

L'INTENSITAT DEL MOMENT... aquarel·la

L’ intensitat dels moments

viscuts a pleret...

Unint-los amb el cordell

de la cordialitat,

pot entrar en nosaltres

com sers vius que sempre

ens faran aliances

de beneplàcit.

Diguem  si no on veus

el goig, la joia, la felicitat

si no enquadernes

els teus moments dilectes ? 

DE REBAIXES  10.- ANTON.- T.E..- 3-9-10.

NO SABIA SI ERA PITJOR... AQUAREL·LA

No sabia si era pitjor

Tenir fred o estar cansat

Fred de fred i cansat

Quan els braços cauen

I les cames no et sostenen.

Què carai, és va dir la joventut !!

Va voler provar-ho

I se’n anà ben abrigada a la festa.

Una corrua pels carrers.

Botar i salar com llagosta...

Quina calor ! ...i es va traure l’abric.

Am el seu ventre plenet

de líquid golós i bombons ,

no resistia el sacseig..

Poc es dava compte que s’allunyava

De la tenda on deixava el tendal.

Suada, mig morta, cansada...

Com un flam tremolava

Al aquietar aquell tràngol

I sentir l’airet fresc, fresc...

Aleshores... i l’abric, on és ?

I ara tindràs el rei fred que t’estima,

I t’abraça, i et besuqueja tot el cos...

I aquell màgic cansament

A qui  sempre dominaves

Ha llençat totes les cartes

I ara a l’escapsa et trobes vençuda...

Qui tingués abric i llit... !!

DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.- 12-3-14

CALLA. PALADEJA... boli ràpit

Calla. Paladeja.

La veu no esclata.

Els ulls callen de grat.

Miren. Veuen. Perceben.

I no gosen comunicar.

Les lletres ensalivades

entranyen un gust dolcet.

Avui el sol és groc.

El cel callat de blau.

L'herba brota verd.

Un clavell brilla roig.

Se m'emporta el vent,

a on ?

DE REBAIXES 11.- ANTON.- T.E. 5-5-11