divendres, 21 de març del 2014

HEM DIT MAI T'ESTIMO ? ... boli ràpit


Des de menut l’havien besuquejat
I galtes i cabells i llavis els duia plens
i a demés el so harmoniós del T’ESTIMO
era font a seva vora donant aigua...
No es preocupà gaire, mai...
Ni el contestava, el deixava en sa melodia
que a orella rebotava i es perdia...
Per què contestar mai, mai, si sempre
el sobrepassaven amb apassionament?

Un dia el sol no va obrir escletxes de llum,
La pluja quedà en la nuvolada...
Els calzes de les flors plens de rou...
El t’estimo de l’abellam no xuclava pol·len...
Les lluernes i grills per la nit
no feien llum ni sincopaven ric, ric en l’oïda...
Reflexionà, es donà compte, es preguntà...
he contestat  mai a l’orquestra del T’ESTIMO ?
Considerant el greuge...
un crit fort sorgí alhora de cap i cor seu
i el sol espetegà d’entre negra nuvolada
i contempla de nou l’estima
en les fulles caigudes del seu arbre
mentre el ventijol li remenava el cabell
amb dits bellugadissos que mai, mai,
però mai abans havia percebut...
Hem dit mai a l’altre T’ESTIMO ?

DE REBAIXES   14.- ANTON.-T.E..- 21-3-14

dijous, 20 de març del 2014

ÉS LA NIT.... BOLI RÀPIT


5 – 9 – 7 – 12
És la nit. Un fanal fueteja clarorada.
Dins del cor les papallones surten
a batre ales i cos nu en el cristall.
Xineses formes cauen en carreu del carrer
i la quietud no les deslloriga.
S’extenuen les falenes i cos i ales nus
reboten mortes en el peu del fanal encès.
Altar de misteris, un grill romp crit
i la nit pren cura d’estorat silenci
que l’insecte ha desballestat com roda
xirriona que vol arribar a la claror.
En el finestral una enamorada clama a la llum
per que desperti a Selene que dorm

en els coixins d’uns núvols negres.
DE REBAIXES 12.- ANTON.- T.E.-9-7-12

dimecres, 19 de març del 2014

A TOTS ELS JOSPS... boli ràpit





A TOTS ELS JOSEPS...

EN ESPECIAL A LA MEVA MARE I AL NOSTRE FILL
QUE JA VAREN FER CAMÍ DEL INFINIT...
Ta presència em recorda ta paraula
plena de llum, de goig intens,
quan teva boca emmelava taula...
Llavis de petons de sentiments plens.

Teus ulls brillaven com dos ciris
amb flam que entrava en l’esperit.
Avui, el desig és que em miris
i em penetris i diguis ton infinit.

Si ens teníem a cos i mans besades,
aquell AHIR se’n va anar per no tornar...
Voldria retrobar-lo un instant en abraçades
i sentir QUÈ sents com dia ja llunyà...!!!!

Retorneu i en serem feliços... TOTS !!!
Què més podem desitjar !!!
DE REBAIXES 14 .- ANTON I T...E...- 19-3-14

dimarts, 18 de març del 2014

PER PODER TRENCAR EL SILENCI.... boli ràpit


9 .- Per poder trencar el silenci
privava estar emmudit
i el mutisme
no tothom el suportava.
Fins n’hi havia que
feien parlar a l’altre
sense que aquest
en tingues ganes,
Així, li contaven, contaven
fins obrir l’aixeta
de l’altre, obrir les ganes,
i, aleshores, la font
trencava el silenci
i el provocador 
omplia gots i botelles...
fins que sabia tots els secrets.
Li havia trencat 
la virginitat del silenci,


DE REBAIXES 10.- ANTON-T.E. 9-10-10

dilluns, 17 de març del 2014

L'INTENSITAT DEL MOMENT... aquarel·la


L’ intensitat dels moments
viscuts a pleret...
Unint-los amb el cordell
de la cordialitat,
pot entrar en nosaltres
com sers vius que sempre
ens faran aliances
de beneplàcit.
Diguem  si no on veus
el goig, la joia, la felicitat
si no enquadernes
els teus moments dilectes ? 


DE REBAIXES  10.- ANTON.- T.E..- 3-9-10.