ESCOLTAR...?... aquarel·la

Escoltar, qui escolta ?

No ens empassem la veu...

Respondre toca

amb audàcia als atacs.

Diuen: - Escolteu, aneu errats !

Diuen: - Calleu, sols és nostra

la gran veritat, sabeu...?

Diuen: - Engoliu nostra proclama,

mantra que us hem fabricat.

Diuen. – Escolteu, calleu, engoliu...

 Anorreant la pensa i el magí... !!

Què fàcil... que els hi és !

Què fàcil ... que ho mostren !

Ja saben que ens hem tornat sords

de tant Escolteu, Calleu, Engoliu...?

DE REBAIXES 14.- ANTON-T.E.-30-3-14

OBRINT EL FINESTRAL...aquarel·la

Obrint el finestral a la claror

instigava al ventijol suau

que bellugués el cortinatge.

Prou li plauria a ell

i amb seus dits invisibles

remoure el plecs sedosos, transparents,

Es complauria el desig,

trepitjat pel acaronament

al incentivar-se en culivar

el pas del xampurreig ínclit 

que com ma que porta la besada

a cabell i galta, a pit i mugró

a columnes sedoses que sostenen

la complaença del contacte

que recorre tots els senders i fonts

de delitosa agudesa sensible...

Així hauria caigut en el parany,

vesc verdós de pensa que mossega la presa,

ratera d’il·lusions d’excelsa placidesa.

DE REBAIXES 14.- ANTON- T.E.- 28- 3- 14

DESTÍ... CIRCUMSTÀNCIA... ?... aquarel·la

Els destí va estirafollar:

- No hi vagis .-

I el precepte es complia.

Fora plors o alegries.

L’insulsesa es produiria

Preguntant per quès...

I els per quès poden ser tants !!

És el destí qui ens mana ?

O les circumstàncies com deia

Aquell ensenyorit filòsof...?

O el perill de no ser aplaudit

Ens retreu i ens retira la prèdica?

O el recosament de qui no et vol allí ? 

Destí o circumstàncies 

Ens porten i sostenen

Davant rostre el ram de flors...

El collim o el deixem ?

Segur que manem de nosaltres ?

Qui parla, innocentment de llibertat total ?

DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.- 30-3-14

PENSO EN TU... aquarel·la

Penso en tu...

Baixo al portal de casa.

Corre xivalada esbojarrada

rere pilota i primer petó....

Cercles de marmanyeres

amb tassa de cafè amb llet,

Sucres i mel de conversa

i dards verinosos a veu baixa,

Senatxo ple de noves

que consoliden credos i salves.

Caps grossos d’orella i morro de porc,

Advocats i notaris d’espona i cap de marge,

Tots em cansen amb seu discurs

i... penso en tu.

On ets ?

Passa un núvol i el segueixo

I es tapa el sol...

Penso en tu travessant

l’ incordi del bromall.

Et trobaré... ?

DE REBAIXES 14.- ANTON –T.E.- 28-3-14

ELS SEUS PITS... aquarel·la

ELS SEUS PITS

 El tresor l’acompanyava amagat

en el brodat que acaronava la pitrera.

Treball fet amb cura immensa

acollia com dos mans esteses

agabellant l’excelsa magnificència.

Visible es demostrava en bescambra

davall del coll de la fembra

el barranc sense sotracs

que unia les dos excelsituds.

Davall vestuari vivien sens mostrar-se

sa nua plenitud a mirada fal·laç i sàtir.

Conformats com noble bessonada

ocupaven lloc protegits d’esgratiny.

En un esforç, vestit tibant lliurà la tanca

i a borboll ensenyaren sa bellesa.

Els brodats apartaren cames

I ells es mostraren nus, arrodonits

amb els mujols (rovell d’ou) a primer terme,

cercles on mirar disparava a tot indefens

que sorprès gaudia de l’espectacle.

Dos dunes reals, arrodonides, excelses,

ara mostraven la visió d’un miracle

atabuixant un escenari incommensurable.

DE REBAIXES 11.- ANTON.- T.E. -10-5-11