dimarts, 6 de maig del 2014

REGITS PER INTERESSOS... aquarel·la

Regits per els interessos
i no per les veritats contrastades
ens confonem i ens rendim
i ens escorcolla les fermeses reduint-les
i ens acovardim al preveure misèria.
Les covardies ens empenyen
a agenollar-nos i venerar
el monstre de l’or fent-nos acòlits...
Fins l’aire que respirem em de pagar
i entre les disjuntives possibles
ens acovardim davant el poder...
Les veritats poden ser tantes
que no confiem en elles
i en la voràgine el tobogan
ens fa de ruleta on disparar...
Amb el fusell de la nostra inutilitat
triem el marc que més ens convé
i la prepotència ens deixa
i quan refermem càtedra convicta
ens expliquem les mentides
de les nostres preferències
que no arriben mai a exonerar
el culte al monigot groc.
La hipocresia pot ser mal de tots.
Humanitat malalta amb fissures
Per tots els cantons...
I ens diem sants de cel i catedral.
Ha arribat la imbecil•litat a ser senyora ?
DE REBAIXES 14.- ANTON-T.E.- 6-5-14

dissabte, 26 d’abril del 2014

TELEGRAMA A TITO... foto google

TELEGRAMA A TITO
L’embruix de la mort ens sobta
i el tenim que ens segueix sempre...
Son peu damunt nostre ens esborrona
i no ens en podrem lliurar mai.
Volem viure com si no existís
i no ens vacunem d’aquests acte
que és per a tots...:Rendir contes.
Quan es fa palesa, no la volem
I ja no la desfullem com margarida...
Ens queda, sí, el coixinet d’or,
- tot el que em fet en l’existir,-
per guardar-hi les agulles del record.
Com d’altres que tinc molt propers
sigues beneit, TITO, en arribar
al nou regne,,, Portes una gran pilota
i potser et necessiten. Ensenya’ls teus valors.
Ja ens veurem quan ens cridin. Adéu.
DE REBAIXES 14-ANTO-T.E.- 26-4-14

divendres, 25 d’abril del 2014

lLA DISTÀNCIA, LA LLUNYANIA... aquarel·la


La llunyania, la distància,

crea la certesa de perdre’t ?
Com nuvolet que vent empeny,
les complicitats un dia fruïdes,
s’allunyen de l’instant de la meravella
en que tapant el sol ens colrava la boirina
Avui, lluny de la mirada balba
els extrems no es donen les mans
i el nuvolet ens separa de la llum.
Nasqueren les flors del cirerer...
Foren verds els fruits i maduraren un dia
Penjaven com robins i la boca
es feia escriny per guardar-les...
Pas a pas tot va succeint i madura...

DE REBAIXES 14.- ANTON-T.E.-25-4-14

dijous, 24 d’abril del 2014

BIBLIOTECA...aquarel·la


Argüia amb lucidesa el seu cap i cor

la prestatgeria plena de lligalls,
eren seus llibres de la felicitat viscuda...
Els paperots de les inquietuds els tenia
en un sac mal girbat a punt de crema.
Però, aquells, aquell... !! Seus records
el feien viure renovats i plàcids sospirs.
De tant en tant els fullejava...!
El drap de la mirada els netejava nous,
polits, nets de pols i telaranyes.
En tenia tants de llibres,així, guardats !
Des de menut, adolescent... fins ara !
I no es cansava d’acumular fulles
que li dirien a l’endemà el seu be actual...
Els avatars del viure n’hi robaren tants
que es consolava retornant al passat
obrint horitzó ple de llum del futur...
Sempre hi trobava la rosa perfumant
entre les pàgines grogoses dels seus llibres.

DE REBAIXES 14.- ANTON – T.E.- 24-4-14

dilluns, 7 d’abril del 2014

LA PARELLA EN EL CARRER... aquarel·la


La parella en el carrer i a la fosca llum
de la lluna vestida de núvols
caminaven de la ma tranquils.
Una bombeta de fanal atreia papallones,
Les capterreres seques d’aigua anhelaven.
Les finestres, vidres inquisitius, els espiaven
Les portalades com estaquirots, portes tancades,
callaven els secrets interiors d’amor, diners i salut...
I en el carrer sonaven com tamborets seves passes.
a compàs de cor,soufflé que esclata en ses pitreres
En ses orelles paraules lleus, fines que acompanyen somnis...
El frec de les mans juntes intimaven
i les mirades es bevien les retines
i els peus distrets no ensopegaven pas...
El fluid de l’estima no emmudia, circulava
i la sang vibrava al refrec volgut, conscient.
Tot s’unia. Complex i senzill a l’hora...
La bombeta els feu veure sa llum groga
contrastant amb la queixa de la claror blanca
que els abraçava com llençol que abriga...
Un gir instintiu de cap i cabellera d’ella
fregà els llavis anhelants d’ell i en el sospir
entrà en el contacte dels quatre pètals.
DE REBAIXES 14.- ANTON –T.E.- 6-4-14