dijous, 8 de maig del 2014

EN L'ENALTIMENT... ascrilic sobre fons negre

En l’enaltiment de les nostres llibertats volgudes
dins la catedral de la ensenyorida felicitat pròpia
no ens conformem amb la goteta de l’aigua de la pila
que amb el dit l’hem instal•lat en el front beatíficament...
Volem la rosana que il•lumini el recinte
per donar el preuat do de la SALUT complerta...
Volem que ens esperi el ciriam encès de les possessions
en l’altar del nostre prepotent DINER mai prou satisfet...
I ens refreguem en el santuari acomodatici del AMOR
escó tou que volem que ens satisfaci plenament...
Volem la catedral pròpia ben plena, a sobreeixir...
I sempre, al final, nostre desig és evidentment incomplert.
I veiem en els altres la FELICITAT complerta
i nosaltres pasturant amb una goteta d’aigua al front...
Engelosits voldríem canviar-nos amb l’altre
sense saber que aquest pot estar en el mateix estadi
abans, ara, o desprès de nostres disquisicions...
Asserenem-nos, el que tenim es lo nostre i intransferible.
DE REBAIXES 14 – ANTON-T.E. – 8-5-14

dimecres, 7 de maig del 2014

I L'HORITZÓ DELS RECORDS... aquarel·la

I l’horitzó dels seus records
l’acompanyava a pleret...
Era seva història en aquells ulls verds.
que hi entrà un jorn, bellugadís blat tendre,
riu senzill, sense presa besant voreres,
cel obert sense bromall, nítida mirada...
I ara el tenia perseguint-lo,
sense falsejar ni endarrerir cap passa
li feia companyia en els capvespres
quan el sol va a la posta
I la fosca porta la quietud de l’enyorança
I l’ocell cansat del vol s’ajoca...
DE REBAIXES 14 – ANTON-T.E.- 7-5-14

dimarts, 6 de maig del 2014

REGITS PER INTERESSOS... aquarel·la

Regits per els interessos
i no per les veritats contrastades
ens confonem i ens rendim
i ens escorcolla les fermeses reduint-les
i ens acovardim al preveure misèria.
Les covardies ens empenyen
a agenollar-nos i venerar
el monstre de l’or fent-nos acòlits...
Fins l’aire que respirem em de pagar
i entre les disjuntives possibles
ens acovardim davant el poder...
Les veritats poden ser tantes
que no confiem en elles
i en la voràgine el tobogan
ens fa de ruleta on disparar...
Amb el fusell de la nostra inutilitat
triem el marc que més ens convé
i la prepotència ens deixa
i quan refermem càtedra convicta
ens expliquem les mentides
de les nostres preferències
que no arriben mai a exonerar
el culte al monigot groc.
La hipocresia pot ser mal de tots.
Humanitat malalta amb fissures
Per tots els cantons...
I ens diem sants de cel i catedral.
Ha arribat la imbecil•litat a ser senyora ?
DE REBAIXES 14.- ANTON-T.E.- 6-5-14

dissabte, 26 d’abril del 2014

TELEGRAMA A TITO... foto google

TELEGRAMA A TITO
L’embruix de la mort ens sobta
i el tenim que ens segueix sempre...
Son peu damunt nostre ens esborrona
i no ens en podrem lliurar mai.
Volem viure com si no existís
i no ens vacunem d’aquests acte
que és per a tots...:Rendir contes.
Quan es fa palesa, no la volem
I ja no la desfullem com margarida...
Ens queda, sí, el coixinet d’or,
- tot el que em fet en l’existir,-
per guardar-hi les agulles del record.
Com d’altres que tinc molt propers
sigues beneit, TITO, en arribar
al nou regne,,, Portes una gran pilota
i potser et necessiten. Ensenya’ls teus valors.
Ja ens veurem quan ens cridin. Adéu.
DE REBAIXES 14-ANTO-T.E.- 26-4-14

divendres, 25 d’abril del 2014

lLA DISTÀNCIA, LA LLUNYANIA... aquarel·la


La llunyania, la distància,

crea la certesa de perdre’t ?
Com nuvolet que vent empeny,
les complicitats un dia fruïdes,
s’allunyen de l’instant de la meravella
en que tapant el sol ens colrava la boirina
Avui, lluny de la mirada balba
els extrems no es donen les mans
i el nuvolet ens separa de la llum.
Nasqueren les flors del cirerer...
Foren verds els fruits i maduraren un dia
Penjaven com robins i la boca
es feia escriny per guardar-les...
Pas a pas tot va succeint i madura...

DE REBAIXES 14.- ANTON-T.E.-25-4-14