NO POSSEÏA CAP ESPASA... boli ràpit

No posseïa cap espasa,
per defensar-se dels mals vents,
però tenia un vel per cobrir-se.
Raciocinava que era poc, poquíssim...
I es mirava la rosa impàvida
que delitava i espargia son perfum.
Caminà envers la balconada
i es lliurà d’impertinències.
S’apropà al brancal dels somnis
i el ventijol l’acaronava...
Silenci i quietud, bones armes
per defensar-se lluny d’improperis.
No tenia espasa,
però tenia vel per protegir-se
i aquietà seves ànsies.
DE REBAIXES 14- ANTON-T.E.- 22-5-14

L'ESPERANÇA... aquarel·la

L’esperança com ortiga immensa
li picava per tota seva carn.
Va voler apropar-se com ocell
al fruit que li duria prerrogatives.
Proposà llaurar aquell delit
amb la rella de sa il•lusió extrema 
Comprenia que si abandonava
l’esteva de sa imaginada pollegana
l’esperança fugiria en l’incert
camí de la neciesa
El matxo, al crit seu, emprengué el pas...
Ara al llauraor sols hi mancava
la pluja fèrtil de la realitat neta i pura.
Mai podia previndre certament el futur,
potser apropant-li seves armes
obriria l’escletxa..
S’acompanyaria de la il•lusió.
DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.- 21-5-14

EN L'ENALTIMENT... ascrilic sobre fons negre

En l’enaltiment de les nostres llibertats volgudes
dins la catedral de la ensenyorida felicitat pròpia
no ens conformem amb la goteta de l’aigua de la pila
que amb el dit l’hem instal•lat en el front beatíficament...
Volem la rosana que il•lumini el recinte
per donar el preuat do de la SALUT complerta...
Volem que ens esperi el ciriam encès de les possessions
en l’altar del nostre prepotent DINER mai prou satisfet...
I ens refreguem en el santuari acomodatici del AMOR
escó tou que volem que ens satisfaci plenament...
Volem la catedral pròpia ben plena, a sobreeixir...
I sempre, al final, nostre desig és evidentment incomplert.
I veiem en els altres la FELICITAT complerta
i nosaltres pasturant amb una goteta d’aigua al front...
Engelosits voldríem canviar-nos amb l’altre
sense saber que aquest pot estar en el mateix estadi
abans, ara, o desprès de nostres disquisicions...
Asserenem-nos, el que tenim es lo nostre i intransferible.
DE REBAIXES 14 – ANTON-T.E. – 8-5-14

I L'HORITZÓ DELS RECORDS... aquarel·la

I l’horitzó dels seus records
l’acompanyava a pleret...
Era seva història en aquells ulls verds.
que hi entrà un jorn, bellugadís blat tendre,
riu senzill, sense presa besant voreres,
cel obert sense bromall, nítida mirada...
I ara el tenia perseguint-lo,
sense falsejar ni endarrerir cap passa
li feia companyia en els capvespres
quan el sol va a la posta
I la fosca porta la quietud de l’enyorança
I l’ocell cansat del vol s’ajoca...
DE REBAIXES 14 – ANTON-T.E.- 7-5-14

REGITS PER INTERESSOS... aquarel·la

Regits per els interessos
i no per les veritats contrastades
ens confonem i ens rendim
i ens escorcolla les fermeses reduint-les
i ens acovardim al preveure misèria.
Les covardies ens empenyen
a agenollar-nos i venerar
el monstre de l’or fent-nos acòlits...
Fins l’aire que respirem em de pagar
i entre les disjuntives possibles
ens acovardim davant el poder...
Les veritats poden ser tantes
que no confiem en elles
i en la voràgine el tobogan
ens fa de ruleta on disparar...
Amb el fusell de la nostra inutilitat
triem el marc que més ens convé
i la prepotència ens deixa
i quan refermem càtedra convicta
ens expliquem les mentides
de les nostres preferències
que no arriben mai a exonerar
el culte al monigot groc.
La hipocresia pot ser mal de tots.
Humanitat malalta amb fissures
Per tots els cantons...
I ens diem sants de cel i catedral.
Ha arribat la imbecil•litat a ser senyora ?
DE REBAIXES 14.- ANTON-T.E.- 6-5-14