dissabte, 24 de maig del 2014

REFLEXIÓ... aquarel·la

REFLEXIÓ
Li digueren en son primer plor
entrant en la vida que seria lliure...
Qui se’n va riure d’ell ?
Un fusell el va acotxar per llarg temps.
Va viure callat.... Fins li rentaren el cap
per fer-li veure que així era net...
D’arrels l’esporgaren, no li calien, deien.
I vivint sols amb fulles al vent...!!
Circulà el temps i li portaren
la gran veritat del nou viure
i es va esgarrifar... Era veritat
tot el recapte que entrava en el plat ?
Je, je, ja es cuidaren no s’indigestés...
...i la realitat el sumia sense dignitat.
La ratera i la cadena d’altra mida,
però igual, quasi com abans.
............................
Avui pensa que ha perdut el temps
que tot compta i, adolorit, ha llagrimejat...
Amb qui s’abraça per ballar... ?
Cadascú balla el seu vals.
Si es fa el valent impertèrrit, l’anorrearan
i si segueix el ramat que pastura mana
no gustarà de la desitjada llibertat...!!
I li digueren que seria lliure, lliure,
quan el varen batejar...
No sap si és incrèdul o agnòstic de tot,
però lliure , ni de fer badalls.
Votarà per que no diguin ni pensin
que pensa que no mana el poble !!
Sap que molts van per seguir cobrant,
arreglant seva casa amb bandera d’indignitats
Quin dia la rosa no tindrà por del sol ni la mar ?.
DE REBAIXES 14.- ANTON-T.E. – 24-5-14.

divendres, 23 de maig del 2014

QUATRE CIRERES... aquarel·la.

La jove buscava quatre robins,
cristalls que reflectissin seva estima
a mare, germana, filla, neta...
I somniava en el vermell àgil, bellugadís.
El cirerer se li presentà eufòric davant
oferint-li el seu imponderable i grat fruit.
Dos llavis sucaren les quatre boles dilectes
que se li presentaven amb delicadesa...
Sentí a les mans el tremp del batec de cors
i els pènduls daren exquisideses...
Fins la llum verberava dolçor..
DE REBAIXES 14.- ANTON-T.E.- 23-5-14

dijous, 22 de maig del 2014

NO POSSEÏA CAP ESPASA... boli ràpit

No posseïa cap espasa,
per defensar-se dels mals vents,
però tenia un vel per cobrir-se.
Raciocinava que era poc, poquíssim...
I es mirava la rosa impàvida
que delitava i espargia son perfum.
Caminà envers la balconada
i es lliurà d’impertinències.
S’apropà al brancal dels somnis
i el ventijol l’acaronava...
Silenci i quietud, bones armes
per defensar-se lluny d’improperis.
No tenia espasa,
però tenia vel per protegir-se
i aquietà seves ànsies.
DE REBAIXES 14- ANTON-T.E.- 22-5-14

dimecres, 21 de maig del 2014

L'ESPERANÇA... aquarel·la

L’esperança com ortiga immensa
li picava per tota seva carn.
Va voler apropar-se com ocell
al fruit que li duria prerrogatives.
Proposà llaurar aquell delit
amb la rella de sa il•lusió extrema 
Comprenia que si abandonava
l’esteva de sa imaginada pollegana
l’esperança fugiria en l’incert
camí de la neciesa
El matxo, al crit seu, emprengué el pas...
Ara al llauraor sols hi mancava
la pluja fèrtil de la realitat neta i pura.
Mai podia previndre certament el futur,
potser apropant-li seves armes
obriria l’escletxa..
S’acompanyaria de la il•lusió.
DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.- 21-5-14

dijous, 8 de maig del 2014

EN L'ENALTIMENT... ascrilic sobre fons negre

En l’enaltiment de les nostres llibertats volgudes
dins la catedral de la ensenyorida felicitat pròpia
no ens conformem amb la goteta de l’aigua de la pila
que amb el dit l’hem instal•lat en el front beatíficament...
Volem la rosana que il•lumini el recinte
per donar el preuat do de la SALUT complerta...
Volem que ens esperi el ciriam encès de les possessions
en l’altar del nostre prepotent DINER mai prou satisfet...
I ens refreguem en el santuari acomodatici del AMOR
escó tou que volem que ens satisfaci plenament...
Volem la catedral pròpia ben plena, a sobreeixir...
I sempre, al final, nostre desig és evidentment incomplert.
I veiem en els altres la FELICITAT complerta
i nosaltres pasturant amb una goteta d’aigua al front...
Engelosits voldríem canviar-nos amb l’altre
sense saber que aquest pot estar en el mateix estadi
abans, ara, o desprès de nostres disquisicions...
Asserenem-nos, el que tenim es lo nostre i intransferible.
DE REBAIXES 14 – ANTON-T.E. – 8-5-14