..EL NOSTRE JO?...aquarel·la

Quan la llum es fa silenci,

orbs els ulls tancant parpella,

en l'abisme intern del record

brulla la font dels passos dats.

Ensopeguem en el blanc o negre,

apartem barrumballes de por

i l'escenari obre ignot paisatge,

Som nosaltres i el nostre JO ?

..................... Anton.

29 desembre, 2010

CAMÍ....aquarel·la

.- 21 – 2 – 11

S'han endurit els peus

de tant còrrec mon

deslligat de malicies...

La pell és l'espardenya

com aram protector.

Això el fa lliure.............. Anton

PAISATGE... aquarel·la

2............18 – 10 – 09

Robusta pedra dolça ens barra el pas

sostenint bigal de fusta, vella melis,

convertint-ho en un obert i esvelt finestral 

que donant mirar esparpellat,

dolç t’hi encaramel•lis

Cases i casetes i fins cimbori de cobert teulat

s’esguarda amb serenor de cants verges.

Una figuera posa el verd a tocar braç

mentre el blau cel al lluny l’horitzó contemples

És un mirar obert que esbatana ulls

amb claredat d’aire llis que s’emmiralla.

Dos nuvolets s’arremeten per el planell curull

i la quietud de tot amb el silenci es baralla.

I els mujols, rovellets estrellats de quica jove

porten el delit de la plegària que vivifica.

VALENT...aquarel·la

Quan sentim la campana

del podem ser valents

ens mentim a nosaltres mateixos.

Valent, valent, no ho és ningú, perdoneu.

Ser valent és una necessitat

que se’ns presenta, ens acoltella

i no ens deixa recular.

doncs, està en joc la pervivència,

i, aleshores, sí, som VALENTS.

Tenim allí el problema a resoldre

I l’acte en ell mateix vol l’acord amb la valentia.

Si no ho som per que ens acull la por

i no reaccionem...,

ja ens podem donar per finits, se’ns engoliran.

- Sigues valent.- em deien.

- Sí, la meva necessitat imperiosa,

Ineludible, intransferible...

Davant teu el pou insondable,

Darrere, per sort la paret que el sosté.

DE REBAIXES 14.- ANTON.-T.E.-4-7-14

FOC DE SANT JOAN... aquarel·la

Del llim dels actes de la vida,

del seu passat

ens resta el record...

Del flam i fum del foc

quan ha revertit en el passat

pot quedar-nos la cendra...

Quan plou pot arrabassar-nos

record i cendra.

DE REBAIXES 14.- ANTON.-T.E.-25-6-14