divendres, 11 de juliol del 2014

18.- LA SOGA I EL CORDILL... ( salms de l'amor )... aquarel·la


18.- LA SOGA I EL CORDILL...
.................salms de l’Amor.
... i a terra restava la soga
enroscada com experta serp.
Sola en seu llenguatge de quietud
sols alçava el cap mirant, descobrint.
De dalt de la bastida guaitava
entre pots de confitura,
cordell que lligava paper en tapa pot.
Qui sap si sa destresa deslligà
i el lligall queia,es sobreeixia de la bastida...
A la soga serp li ensumà allargar-se
fins pensar-se besar aquell cordellet fi,
fer-se’l seu amb intrèpida carícia...
La potència de l’impuls feu apropar
la fina peça i fins tombà el pot
que deslligat i obert, faltant-li de paper la tapa
vessà la mel que contenia amb cura
i el regalim banyà de gotim excels la soga...
Prou notà un bes nou que impressionava
que subjugava el contacte entre soga i cordill.
La mel feu el miracle de petó i abraçada.
DE REBAIXES 14.- 10-7-14.-ANTON.- T.E.


dijous, 10 de juliol del 2014

LA ROSA I LA LLUM...(salms de l'amor)...aquarel·la


17.- LA ROSA I LLUM...

................. salms de l’Amor.
.... i la rosa creixia ufana 
Buscant el seu amor, la llum...
De menuda prop del bassal
Fulles i punxes del ramell
Creixien donant forma al fruit,,,
D’aquell capell sorgiria amb goig
La rosa fullosa, roja, impressionant.
S’aixecaria con antic castell
Posant sa excelsa dignitat
Al arbitri solidari d’un raig de llum
Es confessava amb delit
Que perfumaria el raig de sol
Seria com una abraçada plaent
Un donar-se... sacrifici infinit.
DE REBAIXES 14.- 28-2-14.- ANTON.- T.E.
................
10-juliol-14
la rosa compliria 80 anys...!!
Fa un temps la robaren del seu jardí.
Seu destí arribava a meta.
Tallà la cinta de la immortalitat
que es beneeix en el record dilecte
que no s'esborra mai de mai
Quants records ens duen seva Pau i Amor !!
El foc és viu per que viu en nosaltres.
..........

Anton i tots quan la estimaren..

dimecres, 9 de juliol del 2014

..EL NOSTRE JO?...aquarel·la


Quan la llum es fa silenci,
orbs els ulls tancant parpella,
en l'abisme intern del record
brulla la font dels passos dats.
Ensopeguem en el blanc o negre,
apartem barrumballes de por
i l'escenari obre ignot paisatge,
Som nosaltres i el nostre JO ?
..................... Anton.
29 desembre, 2010

dilluns, 7 de juliol del 2014

CAMÍ....aquarel·la


.- 21 – 2 – 11

S'han endurit els peus

de tant còrrec mon
deslligat de malicies...
La pell és l'espardenya
com aram protector.

Això el fa lliure.............. Anton

diumenge, 6 de juliol del 2014

PAISATGE... aquarel·la



2............18 – 10 – 09

Robusta pedra dolça ens barra el pas
sostenint bigal de fusta, vella melis,
convertint-ho en un obert i esvelt finestral 
que donant mirar esparpellat,
dolç t’hi encaramel•lis
Cases i casetes i fins cimbori de cobert teulat
s’esguarda amb serenor de cants verges.
Una figuera posa el verd a tocar braç
mentre el blau cel al lluny l’horitzó contemples
És un mirar obert que esbatana ulls
amb claredat d’aire llis que s’emmiralla.
Dos nuvolets s’arremeten per el planell curull
i la quietud de tot amb el silenci es baralla.
I els mujols, rovellets estrellats de quica jove
porten el delit de la plegària que vivifica.