dijous, 7 d’agost del 2014

ENJUB... llapis extret de foto de Teresa castelló


50.- 8 – 9 – 10
Morim i ressuscitem
a cada pas, a cada instant
seguint la vida...
Ens enlairem
i tornem a recalar
fins que un dia...

Aquell DIA
farem com l’àguila
que fa l’aleta a dalt
i mira quant TÉ,
o quant ha FET,
o quant ha DEIXAT,
o quant S’EMPORTA?
D'ARREPLEGANT TRENETS II.- ANTON.- T.E.
ENJUB.- COLL DE L'ARGNTER
FOTO.- TERESA CASTELLÓ

DIBUIX A LLAPIS.-A.F.S

dimecres, 6 d’agost del 2014

A TRENC D'ALBA... aquarel·la


2.- 7 – 3 – 10
A trenc d’alba
sospiren encara els estels,
flaires de llum
i copes de vi
amb patenes de dits
que rellisquen per la pell
de la terra humida
amb el rou del patir.

Corren els últims cavalls
que la nit no ha cansat
en ses somnis de disbauxa
corrent per el pensament
esperant la claror
de la matinada...
Ara, s’abeuraran de colors

i s’asseuran impertorbables.
D'ARREPLEGANT TRENETS.- ANTON.-T.E.

dimarts, 5 d’agost del 2014

QUÈ HI HA DINS NOSTRE ?... aquarel·la


Que hi ha dins de nosaltres ?
Conviuen en el ser el Be i el Mal ?
Les enveges i odis es barallen
amb la calma i la sobrietat
i en el tràfec son trànsfugues
que s’ajunten en rems de barcam.
Amb l’aparença de la sinceritat
es mouen un seguit d’hipocresies
que interioritzen nostres soledats
de les que s’apoderen els monstres
que viuen i es mouen en la realitat.
Es confonen veritats justes
amb les injustícies que ens fabriquem
i dins la pell de JO falsari
podem viure amb l’engany i enganyant.
El somriure potser no ens delata
fins que la cínica rialla ens colpeix
i tot el peix al cove es rebel·la,
el castell, barrera oposant-se a ma salva,
dins la fragilitat se’n apodera l’assalt
de nostre conservat auguri de ser perfectes
a la mirada de cel mar i terra,
i rossolant per la pendent de les enveges i odis
la calma no hi transita, la sobrietat es difama
i ens fa confessar el delicte  amagat
en nostre JO hipòcrita, barroer i fals.

DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E..- 2-8-14

dimarts, 29 de juliol del 2014

EL CARRO S'ESTAVELLA...aquarel·la


I es va soltar la falca de la roda
i el carro vell, desjunyit, de vares a terra,
per la pendent rossolà inquiet.
L’amo sorprès s’ho mirava espantat...
On aniria a parar la disbauxa rodant
d’unes rodes sense fre, voluptuoses movent-se
que es superaven embogint per la costa avall ?
Pedruscalls i clots feien forrolla
i les vares solcant a bots, ganivets
clavant-se i estripant a forcada rebotant-ne,
sols jugaven amb sondroll imparable.
Un pedrot volia fer de falca?
La inestabilitat produïa de sobte mals fruits
i en un cruixir d’ossos de fusta
el carro al ple volcà amb l’estrèpit
del tro que arriba desprès del llamp.
Quiet de panxa enlaire, lliures les rodes voltaven
corrent, xillant dins del fuell la aventura
que mandrejava en son cor l’aventura soferta.
....................
Com pot acabar el so
quan la paraula es torna crit que no s’ofega ?

DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.- 26-7-14.

dijous, 24 de juliol del 2014

QUAN SERÀ EL NOU DIA ?... aquarel·la


Quan serà el nou dia ?
La fosca de la nit s’allarga
Com borrissol que cobreix bogeries
De vents que no ens plauen.
Baixem a la vallada
On l’abella melera suca en la flor,
On el riatxol tranquil banya vores,
On el ventijol acarona maduixam,
Llavis de jove que anhela ser beneïda.
Allí serà el nou dia pletòric
Al so harmònic dels anhels de la claror,
Del xiuxiueig del rossinyol que esberla seu cant
De mel i de tendresa prop del ventet sonàmbul
Que xiula en la fulla de la canya
Fent de flauta en el sonor pas de l’aigua.
Cantem l’al·leluia del matí que coloriu vessa
I distreu el neguit fosc de mals auguris
I besem el caliu e la claror que ens banya
Sincerem-nos en nostra fita,
Delicada llavor que ja esboterna
En l¡horitzó que obre son cabdal de joia.
DE REBAIXES  14.- ANTON.- T.E.-24-7-14