dilluns, 11 d’agost del 2014

QUÈ T'HE DE DIR, AMIC, DEL SILENCI ?... aquarel·la


Què t’he de dir, amic, del silenci ?
És la boirina que s’escampa, et gavella
per apaivagar necessitats vertaderes ?
Telons, cortinatges d’escenari, preconcebuts
privant veure realitats de paisatge ?
Que l’orquestra de la vida s’expressi, parli,
posant-hi bromalls que la supleixin ?
Besem galtes per trobar-hi i donar-hi 
sinceritats, mai silenci...
Que els violins amb arquet o dits
soltin arreu el sa orgullós del so
i trenquem el màgic encís...
Fingim silenci parlant interiorment
i ambicionem obtenir credulitat influent?
Si el silenci pensa, s’amaga en la boirina
i construeix seves barreres o atzucac impenetrables ?
La gravetat del gest escampa la quietud,
no sempre el silenci actiu
i, de vegades, tantes !, el silenci és aliat
company que vetlla amb dit al llavi
prevenint l’esclat que  destruiria en un no res
la calma, la sobrietat, l’assossec, el calm intern.

DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.- 10-8-14.

dissabte, 9 d’agost del 2014

QUÈ HI HA NINGÚ ?... aquarel·la


Què hi ha ningú ?

He trucat a la porta del meu temps
On dorm l’arbrada i el corriol,
El marge de fenàs i el caminet
que segueix la costa amb sots,
on els peus ressolaven inquiets...
Avui, tot és calma, 
com si ja no existís
ni present ni futur...
El mirall ple de record em parla
conduint-me al seti de sobri assossec.
Tinc tantes coses per dir-li... !!
El vinclejar de l’arbram....
El cant compassat impertèrrit de la fonteta...
El ventijol com am que acarona...
La pedra on ma baluerna reposà...
El piule de tords i merles a l’abeurada,
o el pit roig, el capsot tranquil,
la pastorella movedissa i inquieta...
El bramul de l’ase que neguiteja
amb la corda de la pastura
contra les mosques i tavans que el sagnen...
Tot melodies que foren del meu gust
I ara resten tancades en el record...
Obriré l’escriny i que el temps reculi.
DE REBAIXES 14.- ANTON.-T.E. 9-8-14

dijous, 7 d’agost del 2014

ENJUB... llapis extret de foto de Teresa castelló


50.- 8 – 9 – 10
Morim i ressuscitem
a cada pas, a cada instant
seguint la vida...
Ens enlairem
i tornem a recalar
fins que un dia...

Aquell DIA
farem com l’àguila
que fa l’aleta a dalt
i mira quant TÉ,
o quant ha FET,
o quant ha DEIXAT,
o quant S’EMPORTA?
D'ARREPLEGANT TRENETS II.- ANTON.- T.E.
ENJUB.- COLL DE L'ARGNTER
FOTO.- TERESA CASTELLÓ

DIBUIX A LLAPIS.-A.F.S

dimecres, 6 d’agost del 2014

A TRENC D'ALBA... aquarel·la


2.- 7 – 3 – 10
A trenc d’alba
sospiren encara els estels,
flaires de llum
i copes de vi
amb patenes de dits
que rellisquen per la pell
de la terra humida
amb el rou del patir.

Corren els últims cavalls
que la nit no ha cansat
en ses somnis de disbauxa
corrent per el pensament
esperant la claror
de la matinada...
Ara, s’abeuraran de colors

i s’asseuran impertorbables.
D'ARREPLEGANT TRENETS.- ANTON.-T.E.

dimarts, 5 d’agost del 2014

QUÈ HI HA DINS NOSTRE ?... aquarel·la


Que hi ha dins de nosaltres ?
Conviuen en el ser el Be i el Mal ?
Les enveges i odis es barallen
amb la calma i la sobrietat
i en el tràfec son trànsfugues
que s’ajunten en rems de barcam.
Amb l’aparença de la sinceritat
es mouen un seguit d’hipocresies
que interioritzen nostres soledats
de les que s’apoderen els monstres
que viuen i es mouen en la realitat.
Es confonen veritats justes
amb les injustícies que ens fabriquem
i dins la pell de JO falsari
podem viure amb l’engany i enganyant.
El somriure potser no ens delata
fins que la cínica rialla ens colpeix
i tot el peix al cove es rebel·la,
el castell, barrera oposant-se a ma salva,
dins la fragilitat se’n apodera l’assalt
de nostre conservat auguri de ser perfectes
a la mirada de cel mar i terra,
i rossolant per la pendent de les enveges i odis
la calma no hi transita, la sobrietat es difama
i ens fa confessar el delicte  amagat
en nostre JO hipòcrita, barroer i fals.

DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E..- 2-8-14