dimecres, 20 d’agost del 2014

DOA PÈTALS I LA ROSA... aquarel·la


23.-DOS PÈTALS  I LA ROSA ...
(A una foto de Teresa Castelló
amb seus dos nebots menuts.)
................................................
...i la tri-dimensió es beneïa sola.
Com dos pètals unint-se a dilecta rosa
enlairaven son perfum de diví somriure
a un contacte dolç d’abraçada.
En el refrec de tres destins
ara, en delit de camí units,
encara que sols fos un instant que conta joia,
es culivaven en un mateix desig
de sentir el caliu de l’estimança
que en seu destí, separat, buscarien sempre.
Quanta felicitat naixia en seus rostres !
Brasa feta de contacte de galta neta,
de dits que busquen tendror i la projecten
i en el centre colrat per dos ales
que daran volada impensada,
l’escriny de les joies, satisfacció de sang,
imprimint en sa alegria l’herència
per contenir el joiós instant
de la nissaga que protegeix i ensenya

el camí del goig als dos  nous pètals.
DE REBAIXES 14.- 13-7-14- ANTON.- T.E.

dimarts, 19 d’agost del 2014

ELS SONS DINS L'ESTANY... acrílic sobre paper negre



27.- ELS SONS DINS L’ESTANY...
............................. salms de l’amor
I dins l’estany els peixets corren com esperitats
com sent-ne viu teclat de piano inventant melodies...
Cadència en el bellugueig incessant
mostrant lletres que es mouen i s’uneixen paraules.
Sons que reverteixen en harmonies difuses
com fullam en bosc que es despulla
caient i enlairant-se en el moviment de l’estany
revolant tot l’entorn en màgic naixement...
Palometes bellugones que llencen petons al aire,
notes breus i allargassades, colpidores,
estremint-se, estenent-se, implantant-se,
fent-se melodia en l’estany que es concreta
en el moure, en el so, en la visió
d’un espectacle que mai acaba i de continu es modifica
com instant en carrusel de successions
on viuen i acaben havent dat seu profitós viure.
Peixets menuts, nostres idees
en nostre estany del viure
es belluguen fent ses melodies
que uns escolten, altres callen,
altres neguen,altres rebutgen,
altres assumeixen. altres dispersen,
altres... I nosaltres les estimem ?
DE REBAIXES  14.-17-8-14.- ANTON.- T.E.




divendres, 15 d’agost del 2014

26.- LA ROSA I EL SEU FOC... salms de l'amor... aquarel·la


26.- LA ROSA I EL SEU FOC...
A l'amiga Montse Masip en el seu aniversari.
FELICITATS tinguis amb tots els teus.
............................ salms de l’amor.
I la rosa esclatà en impol•lut foc
al petó virginal de la donzella,,,
I és que el petó circulava per el cel blau
com goteta d’aigua que ve a la vida,
com sospir que crema en la immensitat
i volia ajaçar-se per existir per sempre.
Quan esclatà en foc amb crepiteig de fullam
que es transformava vingué el miracle
L’aire es convertí en perfum...
com harmonia concertada
Brandia per l’entorn l’aroma excels...
L’estima de la donzella brullava
d’aquella font que ja mai s’estroncaria...


DE REBAIXES 14.- 15-8-14

dijous, 14 d’agost del 2014

DONANT I DONANT...aquarel·la


11.-  .23 – 3 – 09
Quan estem donant i donant
i ningú ens compensa...
Potser que reflexionem !
Ens robaran fins la despensa?
Espavileu politiquets.
Us convé ajuntar-vos tots?
O, marxeu... Tireu-vos al mar
i no jugueu amb la indecència..
DE ARREPLEGANT TRENETS I


dimecres, 13 d’agost del 2014

PLOU... aquarel·la


Plou. Rellisquen les llàgrimes del cel
fent amic en vidre i en ell caminant
a pas tranquil circulant
per viaranys desconeguts.
Rossolen per la pista trobada a l’atzar...
Darrera el vidre uns ulls, cabells i galtes
s’encanten en els caminets de les gotes...
Escolten el frasejat de les menudes
que besant-se s’inflen davant seu...
Seu mirar vol comprendre les unions
que es produeixen mentre segueixen camí.
Companyes amb mateix destí s’amanyaguen
darrere el vidre i un es mulla d’anhels
que d’altres construeixen...

A nosaltres ens ploren galtes avall
les gotes de les paraules incompreses,
que no tenen escolta, que es volen destruir...
Fins quan haurà de ploure ?
DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E. -13-8-14