INCONGRUÈNCIES : EL CONTE... boli r`pit

INCONGRUÈNCIES : EL CONTE...

El parlament del conte

es farà per escrit llegit

o en recurs de viva memòria veu  ?

El Parlament, diuen que escoltarà

ell  parlament quiet i atent.

Per què preguntarà el Parlament

si ja se li explica complert el conte ?

És que el conte ha set mal escrit

i no es compren be

i no  s’aclareixen els fets contats

o, si és de viva veu de xantre,

i es conta amb parla incomprensible ?

Atents tots, oh, Parlament,

 al contat del conte

Pel conta contes... !!!

El seu parlament serà clar, pulcre i net ?

En podrem treure profit tots del fabulat ?

O, es l’amagatall d’altres contes

que, quan sigui, ens contaran

per poder editar desprès el llibre ?

Amen, amen, ... amen !!!

DE ARREPLEGANT TRENETS

.- ANTON.-T.E.- 26-9-14

FAREM CAMÍ... aquarel·la

23 – 2 – 11 .- PAIS

Farem camí

amb la presa de les hores cautes.

quan el sol sua de valent...

Farem camí

per endorrials poc trepitjats

buscant noves converses.

I no ens aturarà pas mai

calor  ni fred

per que portem la parla,

la lliçó apresa dels avis,

el compromís cruent de seguir

superant pals a les rodes.

Un jorn tots obrirem l’escletxa

i mirarem horitzó de triomf.

DE ARREPLEGANT TRENETS III.- ANTON.- T.E.

A TRENC D'ALBA... aquarel·la

2.- 7 – 3 – 10

A trenc d’alba

sospiren encara els estels,

flaires de llum

i copes de vi

amb patenes de dits

que rellisquen per la pell

de la terra humida

amb el rou del patir.

Corren els últims cavalls

que la nit no ha cansat

en ses somnis de disbauxa

corrent per el pensament

esperant la claror

de la matinada...

Ara, s’abeuraran de colors

i s’asseuran impertorbables.

DE ARREPLEGANT TRENETS III.- ANTON -T.E.

SI CALLES PENSARAN... aquarel·la

2 – 12 – 10

Si calles pensaran que escoltes...

Quants de silencis n’hi ha que parlen

interiorment.

No cal escenificar la veu,

reclamant espai i controvèrsia.

Els sons es perden

seguidament de ser expressats

quan les orelles tanquen.

DE ARREPLEGANT TRENETS III.-ANTON.-T.E.

MARGARIDETES... aquarel·la

28 – 4 – 11.- TERRA

En mig de la porca seguint sa via

les margaridetes fan el seu camí.

Com ous estrellats, petits, de mare guatlla

omplen la taula terra d’inesperat desig.

Les veig com mainada corrent cursa

quan de l’escola mestres els fan fugir

i la gatzara de blanc i groc barreja

amb altres transeünts que esquiven perill.

Qui no pensaria en estrellades estrelles...

Refulgent blanc, groc intens com encès llumí.

Alguna cadernera en farà bona festa

quan el SI i NO caiguin secs fets polsim.

L’arbriu que fa barrera d’eixes guspires

s’alegra que cantin, riguin i corrin fins per les nits,

Sa companyia volen. Vindrà un gnom un dia

i collirà les més preuades...:-Afanyeu-vos, fills... !!!

I les brindarà per que juguin sa estimança

als collidors de fruit... :-T’estimaré sempre, SI,,,!!

Tots els cors seran plens de benaurança

Per sempre, per sempre aquells sers revindran units.
DE ARREPLEGANT TRENETS III.- ANTON.- T.E.