TINGUEM OPINIÓ... aquarel·la

21.- 2 – 12 – 10

Tinguem opinió

i mesurem la dels altres.

Ara, no caiguem en el buit

de contar i contar,

predicar i maldir...

Alimentarem més opinions

nostres i dels altres.

En traurem profit ?

NO...

Els criteris tots els tenim arrelats,

Quina rafugada pot canviar-los ?

DE ARREPLEGANT TRENETS

ANTON.- T.E.

EL CAMÍ... aquarel·la

 36.- 9 – 8 – 10

No caminis a pas perdut

com si no anés per tu.

L’objecte del senderó

és guiar-te segur al lloc.

Ell, quiet, ni es belluga, ni es mou,

espera que el beneeixis

amb peuada neta i segura

que deu portar-te a on ell arriba

com corda llarga

que deixaren sense embolicar...

Un senderó estret

pot ser un gran amic...

A la vora els ocells canten

i els ramatges de l’arbriu

et pentinen o embrollen

el cabell o acaronen ton rostre

dient-te. –Segueix avant.

Fes el teu camí...

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E.

INCONGRUÈNCIES : EL CONTE... boli r`pit

INCONGRUÈNCIES : EL CONTE...

El parlament del conte

es farà per escrit llegit

o en recurs de viva memòria veu  ?

El Parlament, diuen que escoltarà

ell  parlament quiet i atent.

Per què preguntarà el Parlament

si ja se li explica complert el conte ?

És que el conte ha set mal escrit

i no es compren be

i no  s’aclareixen els fets contats

o, si és de viva veu de xantre,

i es conta amb parla incomprensible ?

Atents tots, oh, Parlament,

 al contat del conte

Pel conta contes... !!!

El seu parlament serà clar, pulcre i net ?

En podrem treure profit tots del fabulat ?

O, es l’amagatall d’altres contes

que, quan sigui, ens contaran

per poder editar desprès el llibre ?

Amen, amen, ... amen !!!

DE ARREPLEGANT TRENETS

.- ANTON.-T.E.- 26-9-14

FAREM CAMÍ... aquarel·la

23 – 2 – 11 .- PAIS

Farem camí

amb la presa de les hores cautes.

quan el sol sua de valent...

Farem camí

per endorrials poc trepitjats

buscant noves converses.

I no ens aturarà pas mai

calor  ni fred

per que portem la parla,

la lliçó apresa dels avis,

el compromís cruent de seguir

superant pals a les rodes.

Un jorn tots obrirem l’escletxa

i mirarem horitzó de triomf.

DE ARREPLEGANT TRENETS III.- ANTON.- T.E.

A TRENC D'ALBA... aquarel·la

2.- 7 – 3 – 10

A trenc d’alba

sospiren encara els estels,

flaires de llum

i copes de vi

amb patenes de dits

que rellisquen per la pell

de la terra humida

amb el rou del patir.

Corren els últims cavalls

que la nit no ha cansat

en ses somnis de disbauxa

corrent per el pensament

esperant la claror

de la matinada...

Ara, s’abeuraran de colors

i s’asseuran impertorbables.

DE ARREPLEGANT TRENETS III.- ANTON -T.E.