dijous, 9 d’octubre del 2014

EL MEU CALAIX... aquarel·la


Furgo en el calaix del pensament
i el paperam previst ha desaparegut.
Veig el meu JO, abans potent, agenollat
com si perdó demanés en aquell estol
que abans habitava segur del seu fer
El moble de l’enginy estòlid(neci) ara és
i penso en foteses que ensagnen el crit
d’un viure que em marquen com nou
i amb garants i esplèndids implements...
Les promeses de dirigismes enriquits
em sonen repetitius en meus desgraciats instants
que continuen preparant-se en el lloc
l' esdevenir  del imminent futur.
Ha claudicat el meu esperit calmós, quiet
i el meu valor recula... Què serà de mi ?
He assumit el criteri que m'han venut
i, ara, el meu criteri no viu en el calaix.
Per això el calaix meu és buit.
Tornaré a omplir el calaix de decisions pròpies 
i em tornaré asceta sense escoltar a ningú.
Les profecies son banals paraules al vent
per distreure i divertir el bosc dels inùtils 
Anton.- T.E.. 9-10-14

dimecres, 8 d’octubre del 2014

L'ALEGRIA... aquarel·la



En el got mig ple de les penes i angoixes
L’aigua arreplegava un bon gruix.
Es trobà amb l’amiga que l’estimava i
Davall l’aixella els dits d’ella feien pessigolles
I el somriure començà pletòric...
- Quin canvi, és deia, agraint l’encontre -.
L’alegria era el sidral que li faltava pel canvi
Per que el got reflexionés el seu estat anímic...
La bosseta del sidral de l’ amiga
estava en el miracle..., diví miracle.
Sense demesia procuraria administrar
amb calma i poquet a poquet per que
no es sobreeixís el got i perdés l’Alegria.

ANTON.-T.E. 8-10-14

diumenge, 5 d’octubre del 2014

SOC VELL... aquarel·la


Soc vell i no m’amoïna.
Els passos s’han dat
avançant, parant-se a reposar,
relliscant, rient, plorant,
enlairant el bastó i pegant al aire,
mai destruint, sempre conversant,
apartant la boira, desenganxant
argelagues i esbarzers que esgarrapen,
rossolant per la pendent amb cul al aire,
resistint angoixes, improperis,dubtes...
I el meu profit ha set seguir el temps.
Com tots, he tingut de tot en meu periple.
Callo i quiet medito, què importa
el viure, tot el viure...?
Escrit d’antuvi o no el destí em mana
i sense rebel·lar-me  segueixo conscient
els meus actes com si fossin lliures.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.-T.E. 5-10-12


dissabte, 4 d’octubre del 2014

SER VALENT... boli ràpit


No t’escandalitzi ser valent,
Valent amb valentia.

Treure pit a la dificultat
i pas endavant cobrint l’esquena
i  deixar la por a vora.
Que el valor va lent...?

Val l’or si ets valent
per conquerir-lo.

Pujar al cim és de braus
que pas a pas fan camí
en la llarga caminada
de les hores...

            .. sense defallir.
4-10-12.- anton-t.e.

divendres, 3 d’octubre del 2014

VULL VOTAR EL FUTUR... boli rapit


- Copia la desesperança que tens
i la que pot venir-te del cel ennuvolat ...
No et creguis el que diuen els gnoms
que bufarà bons alisis, que farà bon temps.
L’experiència et mana i saps seva lliçó
que no empallega i segueix camí recte.
Calla i no esclatis en plor de covardia,
acull l’hora i aguanta la bastonada.
Creu en tes forces per admetre el desgavell
i estén les mans encallides, elles saben caure
besant el terra pedregós i amb cascaules...-.

Aquesta proclama li havien etzibat.
però, ARA, en el seu ARA, ERA L’HORA
i es revelava a la desesperança...
Tenia la bandera de la DIGNITAT
i braços per enlairar l’estendard
i el cansament del so embogit del NO.
- ARA, es deia, és la meva,  SI, SI....!!!!
VULL VOTAR EL FUTUR ...-.
DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.-T.E. 3-10-12

dimecres, 1 d’octubre del 2014

L'ARQUET DE LLUMS AL TORMO. (TORMO, signe ancestral montanyós del poble) ( Foto de Francina Diego Alfonso )


L'ARQUET DE LLUMS AL TORMO.
(TORMO, signe ancestral montanyós del poble)
Foto de Francina Diego Alfonso )

Tormo fidel que ahir ens miraves
amb la bufanda de l’escabellosa
t et descobries rere les gotes de pluja...
Ens miraves amatent, ancestre nostre !!
La REU—UNIÓ era profitosa.
Tots els REUS units per la causa excelsa.
Content, callat, quiet, esbrinant delit
que no tenim, amb deliri d’assolir el cel !!
Era nostre zel assaborit de queixes,
esboternant el crit de : JA N’HI HA PRROU !!!  
Ens contemplaves des del seti del teu poder.
Has vist els cors bategant a una sola musica...
Les ments suraven en la peanya del seu crèdit.
Tots a una com TU davant les adversitats
que els meteors ens portes barrejats amb odis..
Volem treure’ns el peu que ens xafa les llibertats...!!!
Nostra dignitat es solleva en l’infern del anorreament...!!!
Per això, ahir al cap vespre quan lluna i sol es besen
teníem REU –UNIÓ de tots els REUS revelant-se
contra l’establiment del descastat no,No i NO...!!!
DE ARREPLEGANT TRENETS III



ANTON.-T.E. 1-10-14

dimarts, 30 de setembre del 2014

PAÍS...aquarel·la

Í

47.- 12 – 4 – 11 .- PAIS
De temps venia que
l’havien eixalat, quasi impennat...
Un cop de pedra no a mort
si a esclavisme, era malferit.
i, ara, de temps
pensava ses cabòries assegut
en un seti de tronc ancestre mil·lenari
que a pesar de maltempsades
no tenia ni un corc...
Ell, per molt que volia aixecar el vol
no el deixaven, ni podia...
La ma de ferro esbandia
arran de llavi, de pensa i de peu
cap intent de sortir-se’n...
fins l’emmanillarien, si calia.
El tenien per exclusiu profit...
Però entrà en la decisió
de decidir-se.... Si,! DECIDEIX-TE !!!
Prendre l’únic camí nou possible
per abandonar el seti...

En definitiva,eixalat... VOLAR.
DE ARREPEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E.

dilluns, 29 de setembre del 2014

EROTISME...aquarel·la


12 – 1 -11 EROTISME
Peonant el crestall de la muntanya
entro en teus ulls de mar i cel,
meva barqueta menuda com aranya
vol navegar-hi, les ones no estranya...,
Que la empenyi l’alè de teva ment !!

En la flor pura dels pètals de teus llavis
s’inunden joiosos i dignes pensaments
i llegeixen lletanies de rosaris savis
que repeteixen l’oració fins fer-se avis

entregant-ne sa passió en fantasiós anhel.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E.

diumenge, 28 de setembre del 2014

TINGUEM OPINIÓ... aquarel·la


21.- 2 – 12 – 10
Tinguem opinió
i mesurem la dels altres.
Ara, no caiguem en el buit
de contar i contar,
predicar i maldir...
Alimentarem més opinions
nostres i dels altres.
En traurem profit ?
NO...
Els criteris tots els tenim arrelats,
Quina rafugada pot canviar-los ?
DE ARREPLEGANT TRENETS
ANTON.- T.E.



dissabte, 27 de setembre del 2014

EL CAMÍ... aquarel·la


 36.- 9 – 8 – 10
No caminis a pas perdut
com si no anés per tu.
L’objecte del senderó
és guiar-te segur al lloc.

Ell, quiet, ni es belluga, ni es mou,
espera que el beneeixis
amb peuada neta i segura
que deu portar-te a on ell arriba
com corda llarga
que deixaren sense embolicar...

Un senderó estret
pot ser un gran amic...

A la vora els ocells canten
i els ramatges de l’arbriu
et pentinen o embrollen
el cabell o acaronen ton rostre
dient-te. –Segueix avant.
Fes el teu camí...
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E.