dijous, 9 d’octubre del 2014

EL MEU CALAIX... aquarel·la


Furgo en el calaix del pensament
i el paperam previst ha desaparegut.
Veig el meu JO, abans potent, agenollat
com si perdó demanés en aquell estol
que abans habitava segur del seu fer
El moble de l’enginy estòlid(neci) ara és
i penso en foteses que ensagnen el crit
d’un viure que em marquen com nou
i amb garants i esplèndids implements...
Les promeses de dirigismes enriquits
em sonen repetitius en meus desgraciats instants
que continuen preparant-se en el lloc
l' esdevenir  del imminent futur.
Ha claudicat el meu esperit calmós, quiet
i el meu valor recula... Què serà de mi ?
He assumit el criteri que m'han venut
i, ara, el meu criteri no viu en el calaix.
Per això el calaix meu és buit.
Tornaré a omplir el calaix de decisions pròpies 
i em tornaré asceta sense escoltar a ningú.
Les profecies son banals paraules al vent
per distreure i divertir el bosc dels inùtils 
Anton.- T.E.. 9-10-14

dimecres, 8 d’octubre del 2014

L'ALEGRIA... aquarel·la



En el got mig ple de les penes i angoixes
L’aigua arreplegava un bon gruix.
Es trobà amb l’amiga que l’estimava i
Davall l’aixella els dits d’ella feien pessigolles
I el somriure començà pletòric...
- Quin canvi, és deia, agraint l’encontre -.
L’alegria era el sidral que li faltava pel canvi
Per que el got reflexionés el seu estat anímic...
La bosseta del sidral de l’ amiga
estava en el miracle..., diví miracle.
Sense demesia procuraria administrar
amb calma i poquet a poquet per que
no es sobreeixís el got i perdés l’Alegria.

ANTON.-T.E. 8-10-14

diumenge, 5 d’octubre del 2014

SOC VELL... aquarel·la


Soc vell i no m’amoïna.
Els passos s’han dat
avançant, parant-se a reposar,
relliscant, rient, plorant,
enlairant el bastó i pegant al aire,
mai destruint, sempre conversant,
apartant la boira, desenganxant
argelagues i esbarzers que esgarrapen,
rossolant per la pendent amb cul al aire,
resistint angoixes, improperis,dubtes...
I el meu profit ha set seguir el temps.
Com tots, he tingut de tot en meu periple.
Callo i quiet medito, què importa
el viure, tot el viure...?
Escrit d’antuvi o no el destí em mana
i sense rebel·lar-me  segueixo conscient
els meus actes com si fossin lliures.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.-T.E. 5-10-12


dissabte, 4 d’octubre del 2014

SER VALENT... boli ràpit


No t’escandalitzi ser valent,
Valent amb valentia.

Treure pit a la dificultat
i pas endavant cobrint l’esquena
i  deixar la por a vora.
Que el valor va lent...?

Val l’or si ets valent
per conquerir-lo.

Pujar al cim és de braus
que pas a pas fan camí
en la llarga caminada
de les hores...

            .. sense defallir.
4-10-12.- anton-t.e.

divendres, 3 d’octubre del 2014

VULL VOTAR EL FUTUR... boli rapit


- Copia la desesperança que tens
i la que pot venir-te del cel ennuvolat ...
No et creguis el que diuen els gnoms
que bufarà bons alisis, que farà bon temps.
L’experiència et mana i saps seva lliçó
que no empallega i segueix camí recte.
Calla i no esclatis en plor de covardia,
acull l’hora i aguanta la bastonada.
Creu en tes forces per admetre el desgavell
i estén les mans encallides, elles saben caure
besant el terra pedregós i amb cascaules...-.

Aquesta proclama li havien etzibat.
però, ARA, en el seu ARA, ERA L’HORA
i es revelava a la desesperança...
Tenia la bandera de la DIGNITAT
i braços per enlairar l’estendard
i el cansament del so embogit del NO.
- ARA, es deia, és la meva,  SI, SI....!!!!
VULL VOTAR EL FUTUR ...-.
DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.-T.E. 3-10-12