dilluns, 10 de novembre del 2014

...I AHIR VA SORGIR EL SOL...aquarel·la



... i ahir va sorgir el sol
I la flor s’inflamava
I la neu gel és fonia...
La sang eufòrica
circulava en la vena
i el cor deia alegria.
El ventre de la terra
aixecava el crit de vida.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. -10-11-14



diumenge, 9 de novembre del 2014

DEIXEM... aquarel·la




Deixem que voli la papallona,

que les margarides diguin Si i No
que siguin lliures les dos
de emprendre vol i opinar
que cap ma els barri el pas...
Que siguin lliures... !!!

ANTON.- T.E. - 9-11-14

dissabte, 8 de novembre del 2014

TRICENTENARI A LA TORRE DE L'ESPANYOL 1714-2014... aquarel·la TARDOR


A LA TORRE DE L’ESPANYOL...
AVUI  TRICENTENARI 1714-2014.
,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,
...i baixaria l’aigua fertilitzant
com musica plaent a orella
i el pont salvaria el desencís
fent d’unió, sent orquestra
i l’arbriu cantaria el goig
tendre del brot, de la fulla movent-se
a compàs del ventijol que alena
i els ocells ajocarien son vol
per escoltar
al riu dels beneficis,
al pont del gai saber,
a l’arbriu que fruïa de goig
i de l’encant de la paraula:
Estem units en nostra LLIBERTAT
IDENTITÀRIA i de  DIGNITAT.
......................
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.-T.E.- 8-11-14

divendres, 7 de novembre del 2014

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 9... aquarel3la


CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 9
LA FOGUERA ETERNA...
Quan mor quelcom es busca relleu mandatari pel lloc.
...............................
El casalici, palau, mansió va perdre el seu propietari
Reunits els successors de la dinastia extensa i variada
posaren peu i ma a la varietat de diligències que caldria
revisar, esmenar, continuar en aquell llegat.
Moltes portes i portetes daven entrada i sortida,
moltes,  no els preocupaven, es guardaven soles...
Però la important del castell devia tenir especial atenció.
Reunits tots els aquiescents que ara dirigirien el feu
configuraren les bases per que la porta tanqués
tot quant asseguraria de tancar per consagrar els drets de tots.
Els fusters volien la porta de fusta treballada per ells,
els ferrers creien que el seu treball de ferro era més segur,
sortiren els paletes:- Tapiarem la porta. La seguretat...
Ni el vent travessarà el que nosaltres instaurarem allí.
Un pensador lingüista assegurà que ell tenia la solució.
- Les coses físiques es poden demolir per dures que semblin,
en canvi la paraula escrita, el be sagrat del pensament, pot ser
el guardià conservador  ja que la ment es la governant...
Amb una sola paraula que us proposo n’hi ha prou
- Digues... La acceptarem si és benefici per tots els concurrents
- Us la dic i veureu que no n’hi ha d’altra: - INTRANSIGÈNCIA. !!!
i no cal tapiar la porta, per que ningú la podrà traspassar.
Un pagès i pastor que feia política de cap de marge remugava:
- Al meu poble fem una foguera i qui la creua a peu descalç
pot cremar-se o no, però si que empesta d’olor de fum
i, aleshores, seguint aquesta norma extrema
 quedaria marcat per sempre més.... Així... que FUMi el camp
i ja sempre seria rebutjat com traïdor ... O sigui,
podríem fer la foguera eterna... Qui vulgui anar a passeig
ho tindria clar, o cremar-se o senyalat amb el FUM

I des d’aleshores s’han anat fen fogueres...
Crec que mai s’apagarà el foc ni el fum.
DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 7- 11-14

dijous, 6 de novembre del 2014

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 9... aquarel·la


CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 9
En sa gimnàstica física exercitava el BOT,
En sa gimnàstica mental exercitava el VOT.

No sabia si davant les prohibicions dubtoses
Entrava en el camí del no BOT o no VOT...
Amb BOT pujava el cos amunt i desprès
Retornava a la realitat de posar els peus a terra
I amb el VOT el seu esperit, fet paper,
Entraria en contacte amb il·lusions mesclades
I al retornar al estat sideral tindria un valor
Que expressava criteris, mandats a altres...
El garbuix que se li presentava  era la lletra
Que donava fe d’un acte pretès plausible
En dos vessants física i mental.
Ara li deien que li podrien privar
de BOTAR o VOTAR.
Si era el motiu físic,se’n ressentiria el cos
Voluntariós fins ara al moviment
I si era el motiu mental... ja no el caldria pensar.
O sigui que s’estava muntant en ell un dilema
Ser un petimetre físic... inutilitzat per seguir progrés,
O ser un petimetre mental... sense cap  mena
De desori que l’elevés  en paràmetres nous decisoris.
A veure quin mos li traurien  i que malmetrien
O si serien els dos i l’inutilitzaven ja del tot...
....................................................
Les prepotències, majories, feudalismes,i molts més
Sempre procuren anorrear a la massa...
I de vegades baixa la riuada i s’emporta casal i canyar.
Tots sabem també que el riu comença per una fonteta.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. -6-11-14
De vegades baixa