dimarts, 2 de desembre del 2014

CATECISME... aquarel·la


Ens enverinen amb catecismes  que ens aboquen
com calderades de suc bullint damunt del cap...
A tot s’acostuma la bestia, i els cops ja no ens fan mal.
Coses, preteses  com novetats ens escudellen
i l’arbriu addicte procura dirigir els vents.
Els concerts de solfa amb viola afinada fan sonar
noves idees, concloents...  ARA, SI...I demà altres les rebassen...
Ens informen i desinformen amb papers i paraules
i podem seguir sent crèduls, ignorants, agnòstics...
El nostre teatret vivent canvia de funció ràpid
i ens sentim contents de ser actors actius
de fer la xarreta calmada, enrabietada, concloent
i  fins aplaudim i ens aplaudim... Satisfets callem,
fem guerxada de sapients com dient :
- Anem passant el temps... Ja ningú ens enganya... -.
Tothom ja porta el pírcing en el melic...
Classificats  no ens altera que ens portin la contrària...
Al cap i a la fi tot conflueix en veritats de cadascú...
 Correm el teló que  tanqui i dormim tranquils, res passa.
Demà altra novetat ens obrirà el catecisme...
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. – 2-12-14

dilluns, 1 de desembre del 2014

RUA... aquarel·la


RUA
Va fent el compassat pas incongruent
 el rellotge de busques fines...
Es burla de les ratlletes
i passa per damunt, les deixa a mig toc.
Un altre dia la loteria farà figa
isa continuïtat quedarà esbargida en la ratlla.
Quiet, aleshores, què serà
del seu temps que no avança ?
Papallona immòbil d’ales...
Bosc en foscúria estesa...
Callat el tic tac, cor mort...
A l’aldarull del compàs, ara cremat,
innocent enveja no li té la formiga
i qui sap si l’abegot vindrà a inquirir-lo :
- “Què fas que no avances ‘
El meu treball de canut de mel
me’l pares, l’incordi serà tempesta...
Les flors se’m queixen, no pol·linitzen...
Sigues gregari i mou-te.
Com pot seguir la disbauxa seguir
si tot ho pares ? Camina, temps “-.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E.- 1-12-14


dissabte, 29 de novembre del 2014

OCELLS... aquarel·la


Caminen eixalats,ja no volen,
no canten veus, ans tot alegria
i el corb negre llença les Os
esclafant-les en la singlada.
En el gran roc rebota el crit
que abans reietó mirava
sumit en l’escletxa
que deixa veure la dificultat.
La tarda es dissol
i no ensopega l’hora.
Sospirs d’ocells ronquegen l’ajoc
i el flaire gasós de la llum
caurà esboirant-se fent llampurnes ...
Dormen, ja les formigues
i el ressò dels sospirs
obre la finestra del llençol.
La nit farà escriure nous versos.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. – 29-11-14


divendres, 28 de novembre del 2014

TORROMPERS...aquarel·la


Ple de torrompers eren voral del seu camí,
erms on les aixades i relles renunciaren
continuar els seu delit de puixança benefactora...
Tot reculant segles quan la disbauxa era planúria
i les soques fèrtils anunciaven bones collites...,
immersos en la baralla de plans i costers ,
rossolaren culs i les mortalles
eren llençols d’endarreriment...
Sembla que avui un brot viu ha descobert
en la quietud un pensament d’infant que neix
i crida el seu primer plor de vida...
Potser la nova llet serà fita de nova conquesta
i el torromper i erm ressuscitarà
de l’emmantellament que el sumí en l’endarreriment..
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E.- 28-11-14

dimecres, 26 de novembre del 2014

CARABASSÓ... aquarel·la


El seu melic li resultava un bon didal
que usava per furgar el ventre.
Es deia que era sols un tros de carabassó,
verd i tendre no com pastanaga roja i dura...
Havia enramat la seva mare els braços i peus
en aquell marge de llicorella
que li recordava la seva aspra terra
on el cep donava un vi d’infern a gola
i pensà que podria ser galet per degustar
les excel·lències  del terrer...
Ara, ell sols era un carabassó il·lusionat
no donava per més, però amb tenir-ho s’acontentava.
Potser un dia el fregirien o el bullirien
i junt amb altres menjars faria bona tossa.
No es considerava molta cosa, sols un carabassó.
DE ARREPLEGANT TRENETS   III
ANTON.- T.E.- 26-11-14