dissabte, 6 de desembre del 2014

FUTUR...aquarel·la


ENCARA EM PARLA ELLA..
...........
No caiguis en la penúria
De rendir els braços,
De seure per sempre els neguits.
Alça el rostre
I com començant de nou
Arrossega la baluerna
I camina vers  teu futur.
No rendeixis el pas
Quan els peus no volen seguir,
Quan sembla que en tenen prou...
Encara existeix un esdevenir
On escriure i vendre tot el fred
I comprar caliu.
Segueix dins teva bombolla,
Teva estima vl collar de perles
I dins el mar de sacrificis
L’ajut pot fer horitzons nous.
Crida i espavila dins teu,
El teu passat té futur !!
DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E.- 6-12-14

divendres, 5 de desembre del 2014

OPI-NIÓ... aquarel·la


OPI-NIO.-Seguiran el seu pas units...!!
El fullam impulsat pel vent no els separarà...
Abans els fa catifa d’entesa a peu tou...
...................................................................
Implementat en el terrabastall de veus
que no callen apretant dents i queixalada
escolto el neguit que portem tots plegats
per implantar els criteris que per cadascú
son plens de veritats que somniem contrastades.
La OPI-NIO , cosa pròpia i ara declarada
que abans era guardada zelosament com or,
i, avui, es fa sentir amb tota virulència,
no perd les regnes, tothom les vol a seva ma...
Ens despullem i ens enfortim en la despullada.
Hem guanyat un munt. Tothom vol dir...
Ningú  intenta negar crucificar-se: - Ell ho sap tot...
De primera ma... i la seva veritat no es refusa...-.
Confesso que abans es callava... Cremava
la paraula i sols algun imbecilet proclamava
el que molts guardaven... Som que s’ha perdut la por.
Tenim el rebost ple... Clar, en el morter
s’hi posa alls, ceba,ou i oli  i es xafa, es cola i s’escudella
per que tots tinguem OPI-NIO... També, també...
sabem que aquella es la nostra i la confessem
i la esbargim al vent ...Ara podem fumar tranquils...!!
No ens donem compte que ens han venut l’OPI...?
Ens han o ens hem convertit en profetes i sants
de miracles que com boles de neu fem rodar...
Quan serà que sortirà el sol veritable?
DE ARREPLEGABT TRENETS III
ANTON.- T.E. – 4-12-14


dimarts, 2 de desembre del 2014

CATECISME... aquarel·la


Ens enverinen amb catecismes  que ens aboquen
com calderades de suc bullint damunt del cap...
A tot s’acostuma la bestia, i els cops ja no ens fan mal.
Coses, preteses  com novetats ens escudellen
i l’arbriu addicte procura dirigir els vents.
Els concerts de solfa amb viola afinada fan sonar
noves idees, concloents...  ARA, SI...I demà altres les rebassen...
Ens informen i desinformen amb papers i paraules
i podem seguir sent crèduls, ignorants, agnòstics...
El nostre teatret vivent canvia de funció ràpid
i ens sentim contents de ser actors actius
de fer la xarreta calmada, enrabietada, concloent
i  fins aplaudim i ens aplaudim... Satisfets callem,
fem guerxada de sapients com dient :
- Anem passant el temps... Ja ningú ens enganya... -.
Tothom ja porta el pírcing en el melic...
Classificats  no ens altera que ens portin la contrària...
Al cap i a la fi tot conflueix en veritats de cadascú...
 Correm el teló que  tanqui i dormim tranquils, res passa.
Demà altra novetat ens obrirà el catecisme...
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. – 2-12-14

dilluns, 1 de desembre del 2014

RUA... aquarel·la


RUA
Va fent el compassat pas incongruent
 el rellotge de busques fines...
Es burla de les ratlletes
i passa per damunt, les deixa a mig toc.
Un altre dia la loteria farà figa
isa continuïtat quedarà esbargida en la ratlla.
Quiet, aleshores, què serà
del seu temps que no avança ?
Papallona immòbil d’ales...
Bosc en foscúria estesa...
Callat el tic tac, cor mort...
A l’aldarull del compàs, ara cremat,
innocent enveja no li té la formiga
i qui sap si l’abegot vindrà a inquirir-lo :
- “Què fas que no avances ‘
El meu treball de canut de mel
me’l pares, l’incordi serà tempesta...
Les flors se’m queixen, no pol·linitzen...
Sigues gregari i mou-te.
Com pot seguir la disbauxa seguir
si tot ho pares ? Camina, temps “-.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E.- 1-12-14


dissabte, 29 de novembre del 2014

OCELLS... aquarel·la


Caminen eixalats,ja no volen,
no canten veus, ans tot alegria
i el corb negre llença les Os
esclafant-les en la singlada.
En el gran roc rebota el crit
que abans reietó mirava
sumit en l’escletxa
que deixa veure la dificultat.
La tarda es dissol
i no ensopega l’hora.
Sospirs d’ocells ronquegen l’ajoc
i el flaire gasós de la llum
caurà esboirant-se fent llampurnes ...
Dormen, ja les formigues
i el ressò dels sospirs
obre la finestra del llençol.
La nit farà escriure nous versos.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. – 29-11-14