PRESSA... aquarel·la

Corre que fas tard

i el camí no s’eixamplava.

Tots amb pressa

amb neguit i amb delit

empenyien el ruc i el cavall

que portaven a la mollera.

El caminal es feia estret

i tot ocupat es sobreeixia.

Tot era pressa,pressa, pressa...!!!

Ell al cap amb crossa d’experiència

i a la ma la de lledoner fabricada

per donar al cos, en el pas, consistència

es plantà al voral

i que passi la turba excelsa...

A l’ombra de l’arbriu es dessuà

i amb seti de pedra al cul

de la pressa se’n lliurà

i arribà descansat a meta.

Per què còrrec i esgolar-se

si el premi ja n’és donat a la pressa ?

Per què et cal premi

si no tens pressa... ?

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON .- T.E. – 7-12-14.

FUTUR...aquarel·la

ENCARA EM PARLA ELLA..

...........

No caiguis en la penúria

De rendir els braços,

De seure per sempre els neguits.

Alça el rostre

I com començant de nou

Arrossega la baluerna

I camina vers  teu futur.

No rendeixis el pas

Quan els peus no volen seguir,

Quan sembla que en tenen prou...

Encara existeix un esdevenir

On escriure i vendre tot el fred

I comprar caliu.

Segueix dins teva bombolla,

Teva estima vl collar de perles

I dins el mar de sacrificis

L’ajut pot fer horitzons nous.

Crida i espavila dins teu,

El teu passat té futur !!

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E.- 6-12-14

OPI-NIÓ... aquarel·la

OPI-NIO.-Seguiran el seu pas units...!!

El fullam impulsat pel vent no els separarà...

Abans els fa catifa d’entesa a peu tou...

...................................................................

Implementat en el terrabastall de veus

que no callen apretant dents i queixalada

escolto el neguit que portem tots plegats

per implantar els criteris que per cadascú

son plens de veritats que somniem contrastades.

La OPI-NIO , cosa pròpia i ara declarada

que abans era guardada zelosament com or,

i, avui, es fa sentir amb tota virulència,

no perd les regnes, tothom les vol a seva ma...

Ens despullem i ens enfortim en la despullada.

Hem guanyat un munt. Tothom vol dir...

Ningú  intenta negar crucificar-se: - Ell ho sap tot...

De primera ma... i la seva veritat no es refusa...-.

Confesso que abans es callava... Cremava

la paraula i sols algun imbecilet proclamava

el que molts guardaven... Som que s’ha perdut la por.

Tenim el rebost ple... Clar, en el morter

s’hi posa alls, ceba,ou i oli  i es xafa, es cola i s’escudella

per que tots tinguem OPI-NIO... També, també...

sabem que aquella es la nostra i la confessem

i la esbargim al vent ...Ara podem fumar tranquils...!!

No ens donem compte que ens han venut l’OPI...?

Ens han o ens hem convertit en profetes i sants

de miracles que com boles de neu fem rodar...

Quan serà que sortirà el sol veritable?

DE ARREPLEGABT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 4-12-14

CATECISME... aquarel·la

Ens enverinen amb catecismes  que ens aboquen

com calderades de suc bullint damunt del cap...

A tot s’acostuma la bestia, i els cops ja no ens fan mal.

Coses, preteses  com novetats ens escudellen

i l’arbriu addicte procura dirigir els vents.

Els concerts de solfa amb viola afinada fan sonar

noves idees, concloents...  ARA, SI...I demà altres les rebassen...

Ens informen i desinformen amb papers i paraules

i podem seguir sent crèduls, ignorants, agnòstics...

El nostre teatret vivent canvia de funció ràpid

i ens sentim contents de ser actors actius

de fer la xarreta calmada, enrabietada, concloent

i  fins aplaudim i ens aplaudim... Satisfets callem,

fem guerxada de sapients com dient :

- Anem passant el temps... Ja ningú ens enganya... -.

Tothom ja porta el pírcing en el melic...

Classificats  no ens altera que ens portin la contrària...

Al cap i a la fi tot conflueix en veritats de cadascú...

 Correm el teló que  tanqui i dormim tranquils, res passa.

Demà altra novetat ens obrirà el catecisme...

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 2-12-14

RUA... aquarel·la

RUA

Va fent el compassat pas incongruent

 el rellotge de busques fines...

Es burla de les ratlletes

i passa per damunt, les deixa a mig toc.

Un altre dia la loteria farà figa

isa continuïtat quedarà esbargida en la ratlla.

Quiet, aleshores, què serà

del seu temps que no avança ?

Papallona immòbil d’ales...

Bosc en foscúria estesa...

Callat el tic tac, cor mort...

A l’aldarull del compàs, ara cremat,

innocent enveja no li té la formiga

i qui sap si l’abegot vindrà a inquirir-lo :

- “Què fas que no avances ‘

El meu treball de canut de mel

me’l pares, l’incordi serà tempesta...

Les flors se’m queixen, no pol·linitzen...

Sigues gregari i mou-te.

Com pot seguir la disbauxa seguir

si tot ho pares ? Camina, temps “-.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E.- 1-12-14