ARBRES TARDOR... aquarel·la

Com tot en la vida,

ells segueixen el cicle.

Esperen la ventada

que els despulli...

De jorn vindrà altre temps,

aleshores es compraran vestit nou...

Ara, la forquillada de ramatge

a prendre l’aire...

Ells saben desintoxicar-se.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 11-12-14

L'ESCALA... aquarel·la

A amagatons ens sentim coberts

de les nostres flaqueses i qualsevol recó

pot venir bé per ajudar nostra fita,

però sempre volem treure el cap

espiant i adjudicar-nos conclusions a favor.

Amagats davall l’arc de l’escala

mirem fins al sostre: Quants revoltins !!

A més, quan pensem que el cap per ser a dalt

han de moure del cos les cames

i quan serem a dalt, estarem tranquils ?

La lluita en desencís serà si ens hem errat

i si l’escala on som és la que ens convé pujar

units o separats, complaguts o rebutjats

La claraboia ens dóna llum filtrada

i no sabem si fora és núvol, plou o fa vent.

La claror ens diu que pot ser el dia

i que la llum és de sol i no de lluna.

Quan serem dalt, que costa molt pujar escales,

podem arribar cansats de tant d’esforç

i pensar, amargats, que l’habitatge no era allí

si no a baix a peu de carrer on hi ha xivarri

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E.- 8-12-14

PRESSA... aquarel·la

Corre que fas tard

i el camí no s’eixamplava.

Tots amb pressa

amb neguit i amb delit

empenyien el ruc i el cavall

que portaven a la mollera.

El caminal es feia estret

i tot ocupat es sobreeixia.

Tot era pressa,pressa, pressa...!!!

Ell al cap amb crossa d’experiència

i a la ma la de lledoner fabricada

per donar al cos, en el pas, consistència

es plantà al voral

i que passi la turba excelsa...

A l’ombra de l’arbriu es dessuà

i amb seti de pedra al cul

de la pressa se’n lliurà

i arribà descansat a meta.

Per què còrrec i esgolar-se

si el premi ja n’és donat a la pressa ?

Per què et cal premi

si no tens pressa... ?

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON .- T.E. – 7-12-14.

FUTUR...aquarel·la

ENCARA EM PARLA ELLA..

...........

No caiguis en la penúria

De rendir els braços,

De seure per sempre els neguits.

Alça el rostre

I com començant de nou

Arrossega la baluerna

I camina vers  teu futur.

No rendeixis el pas

Quan els peus no volen seguir,

Quan sembla que en tenen prou...

Encara existeix un esdevenir

On escriure i vendre tot el fred

I comprar caliu.

Segueix dins teva bombolla,

Teva estima vl collar de perles

I dins el mar de sacrificis

L’ajut pot fer horitzons nous.

Crida i espavila dins teu,

El teu passat té futur !!

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E.- 6-12-14

OPI-NIÓ... aquarel·la

OPI-NIO.-Seguiran el seu pas units...!!

El fullam impulsat pel vent no els separarà...

Abans els fa catifa d’entesa a peu tou...

...................................................................

Implementat en el terrabastall de veus

que no callen apretant dents i queixalada

escolto el neguit que portem tots plegats

per implantar els criteris que per cadascú

son plens de veritats que somniem contrastades.

La OPI-NIO , cosa pròpia i ara declarada

que abans era guardada zelosament com or,

i, avui, es fa sentir amb tota virulència,

no perd les regnes, tothom les vol a seva ma...

Ens despullem i ens enfortim en la despullada.

Hem guanyat un munt. Tothom vol dir...

Ningú  intenta negar crucificar-se: - Ell ho sap tot...

De primera ma... i la seva veritat no es refusa...-.

Confesso que abans es callava... Cremava

la paraula i sols algun imbecilet proclamava

el que molts guardaven... Som que s’ha perdut la por.

Tenim el rebost ple... Clar, en el morter

s’hi posa alls, ceba,ou i oli  i es xafa, es cola i s’escudella

per que tots tinguem OPI-NIO... També, també...

sabem que aquella es la nostra i la confessem

i la esbargim al vent ...Ara podem fumar tranquils...!!

No ens donem compte que ens han venut l’OPI...?

Ens han o ens hem convertit en profetes i sants

de miracles que com boles de neu fem rodar...

Quan serà que sortirà el sol veritable?

DE ARREPLEGABT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 4-12-14