dilluns, 15 de desembre del 2014

L'OCELLET DE L'ALEGRIA... aquarel·la


4.- 29– 10 -10
-Quanta bondat atresores !!
Finestral tancat. El sol se’l mira.
El vent sospira. El núvol calla.
Un ocellet al brancal es planta
L’ocellet desitja entrar a la casa
Ha vist pel vidre...
Ha vist que la taula és parada,
que una nina escaiola prepara
per un moixonet trist
que té en una gàbia.
L’ocell, al bec una pedra menuda...
-Xin, xin... Obre, filla, tinc gana... !!
L’ocellet és l’ALEGRIA
que en l’habitacle falta ).
El finestral s’obre...

- Volant vinc a taula.

dissabte, 13 de desembre del 2014

LA RECOMPENSA... aquarel·la


La recompensa... !! Nostra fita ?
L’esperem, exigim,...Ens fa falta
Nostre somni obtenir-la.
En la plenitud de la boscúria,
en la lluita pel ser o no ser
és nostre premi de reconeixement...
Fins l’ocell recelós sap, assumeix
que l’arboç es regala a ell amb fruïció...
La natura ens incita
i plàcidament vol alegrar-nos
amb sa despesa...
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. – 13-12-14.


divendres, 12 de desembre del 2014

FARIA EL SALT... aquarel·la


Aclucà els ulls, serrar llavis i dents
i ordenà als membres inferiors salt al buit.
Clar que abans, mirant de reüll,
es feu conscient del lloc on aniria a parar.
Eren tres graons d’escala que es faria seus:
Un li presentava la Pau, escaló encongit...
L’altre l’Amor, ple de vels de boira,
i l’últim, l’últim, la Llibertat, la gran incertesa,
lloc poc ample que ni li cabia el peu...
El seu salt, polèmic, molts l’anorreaven...
- Quin escaló et falta o falla si dels tres en vas sobrat !! -.
Ell ho duia entre cella i cella, com n’hi feien de falta... !
Provaria d’assolir- los ... es deia, Misèria per Misèria...,
Saltaria amb fe i esperança... Quants el seguirien ?
DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 12-12-14

dijous, 11 de desembre del 2014

ARBRES TARDOR... aquarel·la


Com tot en la vida,
ells segueixen el cicle.
Esperen la ventada
que els despulli...
De jorn vindrà altre temps,
aleshores es compraran vestit nou...
Ara, la forquillada de ramatge
a prendre l’aire...
Ells saben desintoxicar-se.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. – 11-12-14


dimarts, 9 de desembre del 2014

L'ESCALA... aquarel·la


A amagatons ens sentim coberts
de les nostres flaqueses i qualsevol recó
pot venir bé per ajudar nostra fita,
però sempre volem treure el cap
espiant i adjudicar-nos conclusions a favor.
Amagats davall l’arc de l’escala
mirem fins al sostre: Quants revoltins !!
A més, quan pensem que el cap per ser a dalt
han de moure del cos les cames
i quan serem a dalt, estarem tranquils ?
La lluita en desencís serà si ens hem errat
i si l’escala on som és la que ens convé pujar
units o separats, complaguts o rebutjats
La claraboia ens dóna llum filtrada
i no sabem si fora és núvol, plou o fa vent.
La claror ens diu que pot ser el dia
i que la llum és de sol i no de lluna.
Quan serem dalt, que costa molt pujar escales,
podem arribar cansats de tant d’esforç
i pensar, amargats, que l’habitatge no era allí
si no a baix a peu de carrer on hi ha xivarri

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E.- 8-12-14