dimarts, 23 de desembre del 2014

SOM PETITS COM EL CABELL... aquarel·la


Som petits com el cabell menut... Qui ho dubta? Som poquet, som res davant l'immensitat i tenim, ens han deixat, ens han implantat el pèndul de l'existir... Aquell cabell perdut en el terra havia existit i d'un estar junt a d'altres com ell, l'havien separat... Però collí embranzida i entrà en la cullera de la sopa, i esgarrifà la boca, i els dits el miraren... ert, sols demanava Pau i Amor... ell era lliure... que no l'anorreessin... Havia marxat del grup de companys per saber si l'estimaven... i era sols un cabell groguet, curt, sense importància... I vingueren uns llavis i li regalaren el seu obsequi millor... i ells estava content i clamava a les culleres de la taula,.. M'HAN REGALAT UN PETÓ...
Que res ens molesti… sapiguem canviar els mals signes…
Siguem feliços fins dins dels moments poc propicis… que el nostre somriure aculli el cabell que ens molesta.ANTON.- T.E. 23-12-14

divendres, 19 de desembre del 2014

PODRIES... aquarel·la


8.- 11 – 11 -10
Podries viure tranquil
i no esbafegar per la costa.
Però et proposes arribar al cim
com si l’esperit demanés
un aire nou i net.

Ja el teu físic suporta
l’embranzida
del suat cansament...
Ets valent !!

...per més que el respir feixuc
encomana al peu
una parada beneficiosa
guaitant  distàncies.
ANTON.- T.E.-19-12-14



dijous, 18 de desembre del 2014

L'ESCALA DEL TEMPS... aquarel·la


3.- 28 – 10 – 10
L’escala del temps s’allunya,
l’intimitat del record s’apropa.
Les hores cautes es fan llargues,
l’encontre, a prop o lluny, espera...
La cadència del temps no para
I la meta... Quan veurem la meta ?
Creiem saber on som
I la continuïtat voldríem.
Innocents ens creiem els ajuts
que volen i ens arrastren
com sirenes, fent-nos creure
un més allà propici
net d’angoixes esverades...
Lluita contra hores tenim
en un desesper de vida incomplerta.
Bufen els vents
i les orelles escolten
el cant dels núvols.
ANTON.-T.E.-18-12-14.

dimecres, 17 de desembre del 2014

DEIXALLES IX.- aquarel·la



1.-Volem la justícia o volem la nostra raó.- Anton... De DEIXALLES XI

2.-Caminant, les sabates em miren i em pregunten:-On anem ?-.I els contesto: - Teniu pressa? Pareu-vos i discerniu si ja som al lloc on em d'anar. Si som a casa, per què marxar ?-. Anton . DE DEIXALLES XI

3.-Relliscà i de cul a terra no defecava, es va inflà com un bot i fins el varen batejar EL CORRUPTE... 
L'altre relliscà i de boca a terra, qui menjava ?S'aprimà i quedà en os i pell i fins es morí... Ara és INCORRUPTE..- DE DEIXALLES XI.- ANTON.- T.E.

dilluns, 15 de desembre del 2014

L'OCELLET DE L'ALEGRIA... aquarel·la


4.- 29– 10 -10
-Quanta bondat atresores !!
Finestral tancat. El sol se’l mira.
El vent sospira. El núvol calla.
Un ocellet al brancal es planta
L’ocellet desitja entrar a la casa
Ha vist pel vidre...
Ha vist que la taula és parada,
que una nina escaiola prepara
per un moixonet trist
que té en una gàbia.
L’ocell, al bec una pedra menuda...
-Xin, xin... Obre, filla, tinc gana... !!
L’ocellet és l’ALEGRIA
que en l’habitacle falta ).
El finestral s’obre...

- Volant vinc a taula.