dimecres, 31 de desembre del 2014

QUAN FINEIX L'ANY.- SENTÈNCIES... aquarel·la


QUAN FINEIX L’ANY.- SENTÈNCIES 2
El negoci ens enjulla amb celebracions...
Intercanviem el nostre goig pel seu profit.
.........
No deixem caure la crossa de l’Amistat...
Quans nàufrags ha salvat... Qui sap si nosaltres.
..........
Les dotze campanades ens senyalen la continuïtat
I empenta a seguir dels nostres nous instants de viure.
..........
Callem, que es prepara el naixement
D’una època nova, mai vista...
Això se’ns vol inculcar amb desmesura
- els profetes ho saben del cert -.
.......
Perspicaços, el que no ens manifesten volem saber.
Intricant descobrim el gran secret...
I quan el se, no és secret i tant em fa...
I em sap greu haver perdut el temps i dinerons...
Avui canviem d’any. Ho sabíem ?
Ho porta el nou calendari...
I tot pot continuar paregudament igual...
Si, menjarem raïm que ennuega,
i beurem cava, pixum de cep...
que es paga de la butxaca per que d’altres cobrin.
I desprès a fer nones per que ara ve any propici
a què ? Ja ho sabrem... Cosa de profecies.
Per ara és un secret que guarden les hores vinents
que ens ho descobriran a molletes de pa
BON ANY NOU per a tothom vull
com que us ho he dit ja no és secret.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E.- 31-12-14

  

dimarts, 30 de desembre del 2014

QUAN FINEIX L'ANY.- SENTÈNCIES... boli ràpit


 QUAN FINEIX L’ANY. -- SENTÈNCIES.
L’alabança no te la creguis massa...
Deu cèntims poden arruïnar una persona...
...........
L’Amistad és brèvol pot trencar-se
Amb un plor o amb una rialla.
..................
En mig del desig, respira i pensa...
- On faré cap... Cauré de cap o d’esquena?
..........
Podràs recordar-te sempre
Dels que et besaren amb l’alabança ?
......................
No agafis el cavall de la pressa...
Quan es desboca es difícil parar-lo.
..................
No és demés copsar el vent d’on bufa...

Mira quin camí porta per seguir-lo o guardar-te’n.

dijous, 25 de desembre del 2014

BOIRA... boli ràpit


La boira penetrava en el forat del pany,
I en les juntes de les portes...
Obrí la portalada i s’inundà l’entrant.
Veuria el campanar tapat pel boirim ?
No existia per la seva mirada
i el so de les campanes s’esclafava
i s’escoltava com vent melodiós
exclamant que el temps seguia...
Un gos lliurava al cel seus lladrucs
que no espantarien els estels invisibles...
La moixonada quieta en l’arbram
calentejava les niuades de menuts pelats...
Aquell fum de l’escabellosa esborrava
les fotografies que sol i lluna
en groc i platejat mantenien vives...
Com un ploviscó remullava a gotim
en previsió d’una nit de gebre
on el blanc lletós regnaria...
L’espelma encesa, bellugadissa al airet,
li calentejava les idees en l’almàrfega
de palla, pallús i gra del seu cap...
I mentre en els cors imperava quietud
esmirriada, minúscula, menuda
com deixada de compte, falsa pau...
Aleshores, vindria l’AMOR IMMENS
I esbargiria la boira del cor dels homes.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. 25-12-14.



dimarts, 23 de desembre del 2014

SOM PETITS COM EL CABELL... aquarel·la


Som petits com el cabell menut... Qui ho dubta? Som poquet, som res davant l'immensitat i tenim, ens han deixat, ens han implantat el pèndul de l'existir... Aquell cabell perdut en el terra havia existit i d'un estar junt a d'altres com ell, l'havien separat... Però collí embranzida i entrà en la cullera de la sopa, i esgarrifà la boca, i els dits el miraren... ert, sols demanava Pau i Amor... ell era lliure... que no l'anorreessin... Havia marxat del grup de companys per saber si l'estimaven... i era sols un cabell groguet, curt, sense importància... I vingueren uns llavis i li regalaren el seu obsequi millor... i ells estava content i clamava a les culleres de la taula,.. M'HAN REGALAT UN PETÓ...
Que res ens molesti… sapiguem canviar els mals signes…
Siguem feliços fins dins dels moments poc propicis… que el nostre somriure aculli el cabell que ens molesta.ANTON.- T.E. 23-12-14

divendres, 19 de desembre del 2014

PODRIES... aquarel·la


8.- 11 – 11 -10
Podries viure tranquil
i no esbafegar per la costa.
Però et proposes arribar al cim
com si l’esperit demanés
un aire nou i net.

Ja el teu físic suporta
l’embranzida
del suat cansament...
Ets valent !!

...per més que el respir feixuc
encomana al peu
una parada beneficiosa
guaitant  distàncies.
ANTON.- T.E.-19-12-14