TEIXIR, DESTEIXIR... aquarel·la

Teixeixo i desteixeixo el meu vestit,

- vesta de baluerna vella que camina –

com si els descosits fossin moments inquiets

en que la suorada volia sender d’estrip.

El fil de l’existir m’ajudava a cosir

tots els desperfectes que se’m produïen

i la llana sobrant revertia en coixí

on deixar-hi colze o cap en repòs.

Tot això va seguint amb prou coratge

i acostumat al desgavell de desgast de roba

quasi em veig content el set que no em desllueix

la meva figura plena de recosits amables.

Així vivim amb l’agulla reparant

els moments aguts on la camisa ha canviat

l’origen que la feu nova d’estrena...

Però, vet aquí que, per davant de tothom,

circula i,acostumats als canvis, la reconeixen.

DE REBAIXES.- ANTON.- T.E..- 8-1-15

............SILENCIS.

4.- Les margarides al no estar decidides

en seva opinió es quedaren en el SI-NO,SI-NO...

ABSTRACTE... aquarel·la

Abstracte...

La realitat de les flors és ser-ho plenament.

Per què volen eternitzar-se en ser colors ?

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 7- 1-15

........... SILENCIS

3.- La peresa com la por ens l’hem

de treure del damunt sense mirar-les,

no sigui que ens hipnotitzin.

PER QUÈ HAS EMPRÈS VOLADA... ? aquarel·la

PER QUÈ HAS EMPRÈS VOLADA AMIC

SI ENCARA TENIES MOLT PER FER...?

( a l’amic Claudi Esmel que ens ha deixat ).

Quan la realitat negativa ens colpeix

ens encongim i el plor aflora com consol...

Avui ens esgarrapa i ens tremola per tot el cos

la mossegada de llop que no avisa mai.

Hi ha veritats que no les volem creure

i aquell impossible el tenim davant possible.

Som poquet en nostres decisions...

Ens arrabassa el destí que ens construïm

i ens creiem superiors quan ens ajuda

a acomplir il·lusions, anhels, goig...

Però quan el pèndul camina negativament

el nostre castell, potser ben construït, ens cau...

...................................................................

Amic Claudi,te’n en vas més enllà de la nuvolada...

Tu que ens guardaves el treballat pa

de l’esforç constant, voluntariós, amable...

Sols tu pots guardar el pa generós

que ens oferies amb ta dilecta parla.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 6-1-15

 ......... SILENCIS

2.- Tot hom pot veure la realitat

Però ens ajoquem preferentment en nostra veritat.

ENS HA DEIXAT L'AMIC JOAN JORNET ABELLA... aquarel·la

en

En la gran vallada on l’airet tremola

l’espiga de blat a punt de sega...

En el camp vorejat de muntanya

el roig de la rosella n’és bandera...

En el bosc proper, ple de ramatge verd

l’arboç ensenya llustrosa cirera,

En ginebre, en son ramatge punxent,

hi remenen ginebrons pinsà i cadernera

i  del oliver lluent que llaura Juan i tractor

escarba del terra els cucs la finolis pastorella.

Altres ocells volen per la vallada

remirant el gra del blat i la esvelta rosella...

D’un nin de cinc anys mans treballen

dels pètals, encisat, ramell arreplega...

Son els records d’infant de Juan

quan la tendror de menut en cor hi era...

Aquell dia es sentia transportat

amb el blat groc i vermella rosella...

En colliria un munt, un munt, un  munt,

l’espiga entre llavi i dents, rosella a orella...

Pujaria a dalt del tossal mes alt

i seria del terme l’anxaneta

i beneiria el terme, infant de gran cor,

ell que estima abans que res a la mare terra...

.................................

Avui ens ha deixat l’amic JUAN ... !!!

 L’espiga de blat i la roja rosella

 en seus llavis es feien paraula d’or

 i apassionament per la dignitat de nostra terra..

REBAIXES 15.- ANTON.- T.E. – 2/3 – 1- 14.

A UNA ROSA... aquarel·la

                                             

En la nit fosca
Quan el gel calmós i vent grunyen,
la rosa blanca esgarrifada temia morir.
Previsora, ha via recollit d’antuvi
l’esclat lluent roig del sol en matinada,
el pensament de reso apassionat
al cloure la llum seu llençol esporuguit
i tenia tant endins seu la claror
com coit d’estimada benaurança,
com espasme dilecte revertint son cos
que, aleshores, paria en ses fulles
el vermell de tronc encès fogós
que en son intern guardà un dia.
Així els pètals, amigalls de seva vida,
desfogaren nou color en seu existir
I el gel es fonia en l’abundant foc...
En la nit fosca
la por ja no implica camí.
REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-2-1-15
Rosa en aquarel·la del jardi de la filla Mª Dolors.
...........SILENCIS.
1.- Quan diem NO, estem prop del SI..

FELIÇ ANY DE GRÀCIA... boli i aquarel·la

Continuem en nostre camí

i que la passa no errem...

Bojos per que pensem 

en la Felicitat de tots ?

Que no se'na apagui el llum...

de la bondat, honradesa, convivència,

que la ma no es cansi d'ajudar...

que el peu vagi on veu necessitat...

que la paraula porti pau...

que puguem escoltar l'amor...

que la llibertat no s'hagi de demanar...

i desgranant aquest rosari

ens sentim dignes de ser humans.

FELIÇ ANY DE GRÀCIA 2015

que tothom el tingui permanent i digne

sense xafar la llanterna que ens il·lumina.

ANTON.- T.E.- 1-1-15

QUAN FINEIX L'ANY.- SENTÈNCIES... aquarel·la

QUAN FINEIX L’ANY.- SENTÈNCIES 2

El negoci ens enjulla amb celebracions...

Intercanviem el nostre goig pel seu profit.

.........

No deixem caure la crossa de l’Amistat...

Quans nàufrags ha salvat... Qui sap si nosaltres.

..........

Les dotze campanades ens senyalen la continuïtat

I empenta a seguir dels nostres nous instants de viure.

..........

Callem, que es prepara el naixement

D’una època nova, mai vista...

Això se’ns vol inculcar amb desmesura

- els profetes ho saben del cert -.

.......

Perspicaços, el que no ens manifesten volem saber.

Intricant descobrim el gran secret...

I quan el se, no és secret i tant em fa...

I em sap greu haver perdut el temps i dinerons...

Avui canviem d’any. Ho sabíem ?

Ho porta el nou calendari...

I tot pot continuar paregudament igual...

Si, menjarem raïm que ennuega,

i beurem cava, pixum de cep...

que es paga de la butxaca per que d’altres cobrin.

I desprès a fer nones per que ara ve any propici

a què ? Ja ho sabrem... Cosa de profecies.

Per ara és un secret que guarden les hores vinents

que ens ho descobriran a molletes de pa

BON ANY NOU per a tothom vull

com que us ho he dit ja no és secret.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E.- 31-12-14

  

QUAN FINEIX L'ANY.- SENTÈNCIES... boli ràpit

 QUAN FINEIX L’ANY. -- SENTÈNCIES.

L’alabança no te la creguis massa...

Deu cèntims poden arruïnar una persona...

...........

L’Amistad és brèvol pot trencar-se

Amb un plor o amb una rialla.

..................

En mig del desig, respira i pensa...

- On faré cap... Cauré de cap o d’esquena?

..........

Podràs recordar-te sempre

Dels que et besaren amb l’alabança ?

......................

No agafis el cavall de la pressa...

Quan es desboca es difícil parar-lo.

..................

No és demés copsar el vent d’on bufa...

Mira quin camí porta per seguir-lo o guardar-te’n.

BOIRA... boli ràpit

La boira penetrava en el forat del pany,

I en les juntes de les portes...

Obrí la portalada i s’inundà l’entrant.

Veuria el campanar tapat pel boirim ?

No existia per la seva mirada

i el so de les campanes s’esclafava

i s’escoltava com vent melodiós

exclamant que el temps seguia...

Un gos lliurava al cel seus lladrucs

que no espantarien els estels invisibles...

La moixonada quieta en l’arbram

calentejava les niuades de menuts pelats...

Aquell fum de l’escabellosa esborrava

les fotografies que sol i lluna

en groc i platejat mantenien vives...

Com un ploviscó remullava a gotim

en previsió d’una nit de gebre

on el blanc lletós regnaria...

L’espelma encesa, bellugadissa al airet,

li calentejava les idees en l’almàrfega

de palla, pallús i gra del seu cap...

I mentre en els cors imperava quietud

esmirriada, minúscula, menuda

com deixada de compte, falsa pau...

Aleshores, vindria l’AMOR IMMENS

I esbargiria la boira del cor dels homes.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. 25-12-14.

SOM PETITS COM EL CABELL... aquarel·la

Som petits com el cabell menut... Qui ho dubta? Som poquet, som res davant l'immensitat i tenim, ens han deixat, ens han implantat el pèndul de l'existir... Aquell cabell perdut en el terra havia existit i d'un estar junt a d'altres com ell, l'havien separat... Però collí embranzida i entrà en la cullera de la sopa, i esgarrifà la boca, i els dits el miraren... ert, sols demanava Pau i Amor... ell era lliure... que no l'anorreessin... Havia marxat del grup de companys per saber si l'estimaven... i era sols un cabell groguet, curt, sense importància... I vingueren uns llavis i li regalaren el seu obsequi millor... i ells estava content i clamava a les culleres de la taula,.. M'HAN REGALAT UN PETÓ...
Que res ens molesti… sapiguem canviar els mals signes…
Siguem feliços fins dins dels moments poc propicis… que el nostre somriure aculli el cabell que ens molesta.ANTON.- T.E. 23-12-14