JA DE LLUNY VENIA... boli ràpit pintat

Ja de lluny venia en braços caiguts, flonjos...

Avall de cos li penjaven sols creixent-li els dits

per el constant treball, compliment d’esclavituds

que mai es suspendrien restant-li per sempre llibertat...

Era seu camafeu penjat al coll, signe del desastre

que en son cos patia si no es rebel·lava...

Dins del tancat pati que l’incloïa, perdut per sempre,

insensible a tot motiu de canvi, era com clavat en creu...

La trompeta del canvi intern va esclafir primeres notes

i braços lànguids perceberen una coent cobdícia

i enrobustiren musculatura i s’elevaren al cel...

Prou sabia que d’allí sols venia sol cru, aiguats i ventades,

però provà de enardir els dits com punxant delirós

el cap de frare, ras i net que damunt seu tenia...

Una pregària somniada temps enllà li venia a cap i cor

i la veu ronca, amb saliva espessa, feu brogit d’abella

que busca el pol·len per fabricar sa nova llibertat.

Braços alts empenyeren la tàpia que tancava ses idees

I aflorà davant seu el riu segur del diàleg...

Trobava el camí per viure un nou existir...

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 11-1-15

.........SILENCIS

6.- Insensible. Ara que per enèsima vegada

queia en el parany de les sensibleries,

en tenia prou ja d’escoltar fatuïtats.

L'ARBRE SEC... aquarel·la

- 

No m’esgarrapis la pell –

li deia a l’estarranc de l’arbre sec

que encara conservava urpes dúctils

com quan circulava prop de la grandesa .

Encongit el cap, amb el braç lleuger es protegia

i la fera –  deplorat arbre – li ensenyava la ditada

que avui s’enrunava dins d’osca carícia...

El front seu fou rascat i una goteta de sang es feu veure

i va explotar avall com senyalant camí.

No maleí l’arbre. Sabia que l’esgarrap inconscient

no provenia de mals havers, ni males arts

ara, les rames eren mers branques insensibles penjants

sense vida i ocupaven un lloc immòbil i estàtic

Abans, el seu frec li encantava con dits de noia,

mans allargassades que sempre li retien carícia.

Aquell glopet de sang era tinta per firmar nou existir.

DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 9-1-15

............ SILENCIS

5.- Qui no s’ha ofegat mai en el mar de la neciesa

escoltant converses de sers mandataris?

TEIXIR, DESTEIXIR... aquarel·la

Teixeixo i desteixeixo el meu vestit,

- vesta de baluerna vella que camina –

com si els descosits fossin moments inquiets

en que la suorada volia sender d’estrip.

El fil de l’existir m’ajudava a cosir

tots els desperfectes que se’m produïen

i la llana sobrant revertia en coixí

on deixar-hi colze o cap en repòs.

Tot això va seguint amb prou coratge

i acostumat al desgavell de desgast de roba

quasi em veig content el set que no em desllueix

la meva figura plena de recosits amables.

Així vivim amb l’agulla reparant

els moments aguts on la camisa ha canviat

l’origen que la feu nova d’estrena...

Però, vet aquí que, per davant de tothom,

circula i,acostumats als canvis, la reconeixen.

DE REBAIXES.- ANTON.- T.E..- 8-1-15

............SILENCIS.

4.- Les margarides al no estar decidides

en seva opinió es quedaren en el SI-NO,SI-NO...

ABSTRACTE... aquarel·la

Abstracte...

La realitat de les flors és ser-ho plenament.

Per què volen eternitzar-se en ser colors ?

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 7- 1-15

........... SILENCIS

3.- La peresa com la por ens l’hem

de treure del damunt sense mirar-les,

no sigui que ens hipnotitzin.

PER QUÈ HAS EMPRÈS VOLADA... ? aquarel·la

PER QUÈ HAS EMPRÈS VOLADA AMIC

SI ENCARA TENIES MOLT PER FER...?

( a l’amic Claudi Esmel que ens ha deixat ).

Quan la realitat negativa ens colpeix

ens encongim i el plor aflora com consol...

Avui ens esgarrapa i ens tremola per tot el cos

la mossegada de llop que no avisa mai.

Hi ha veritats que no les volem creure

i aquell impossible el tenim davant possible.

Som poquet en nostres decisions...

Ens arrabassa el destí que ens construïm

i ens creiem superiors quan ens ajuda

a acomplir il·lusions, anhels, goig...

Però quan el pèndul camina negativament

el nostre castell, potser ben construït, ens cau...

...................................................................

Amic Claudi,te’n en vas més enllà de la nuvolada...

Tu que ens guardaves el treballat pa

de l’esforç constant, voluntariós, amable...

Sols tu pots guardar el pa generós

que ens oferies amb ta dilecta parla.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 6-1-15

 ......... SILENCIS

2.- Tot hom pot veure la realitat

Però ens ajoquem preferentment en nostra veritat.