dimecres, 21 de gener del 2015

CAMINAVA... aquarel·la


Caminava pel sender espès
on la discòrdia ja no fabricava adeptes.
Havien callat totes veus queixoses
i la calma de la pols farinosa, calenta,
li banyaven els peus nus al seu pas calm.
El seu andar fet d’instants verges
que es deshonraven al fer-ne esclat
no podia amagar-los al sarró de les viandes
on l’innocència hi exclamava preferències.
Semblava que la entesa s’evidenciava
i tot era pa crostós que afanyava menja.
L’impàs superat portava caliu sense guspires
que traïssin i fessin botanes a vestimenta.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 21-1-15
........SILENCIS
14.- Li va deixar un record inesborrable: un petó al front.
Ja mai més es rentà el rostre. I se’n vantava...


dimarts, 20 de gener del 2015

LES PANCARTES... aquarel·la


Les pancartes escrites es miraven
llançant-se en cara seves proclames...
Pensa, no pensis, pensa, no pensis
Seu, no seguis, seu, no seguis...
Aixeca’t, no t’aixequis, aixeca’t, no t’aixequis...
Corre, no corris, corre, no corris...
I així anava continuant el diàleg.
Desfulla, no desfullis, desfulla, no desfullis...
I es va  fer nit i ningú gosà tocar les margarides
i va ser la fosca extensa que no deixà veure
com clarejava el nou dia.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 20-1-15
 .........SILENCIS
13.- Molt bones raons callen i canvien de parer davant del diner
que arriba i conviden amb avidesa a bossa pròpia.


dilluns, 19 de gener del 2015

DE LA RIALLA AL PLOR... aquarel·la


De la rialla al plor val un instant.
Del plor a de nou obtenir la rialla
nits i dies enllotats en l’angoixa...
La felicitat que surt de l’intern
s’atura amb la pena i desgràcia,
no brulla com fonteta i s’encongeix...
En els moments somorts fem per reviscolar-la
i no ens complaguem vivint en el plor
Sabent que rialla i plor son elements
del nostre bon i mal viure...
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 19-1-15.
.........SILENCIS
12.- Sabem que la ruïna pot venir amb una bufada de vent...
que omple una bombolla i desprès explota.



dissabte, 17 de gener del 2015

L'OMBRA... aquarel·la


M’arrossego mig inconscient
i l’ombra em segueix delatant-me.
La claror, raig potent, no para
i em treu a col·lació ma figura
Ara llarga, ara reduïda com escurçada...
No se que hi habita en eixa ombra
i esporugueix cames i els peus
no volen seguir arrastrant cadenes...
Dins meu hi ha rebuig propi
i l’ombra calla seguint el seu teatre.
La claror potent mena i mana
i em descobreix en mil formes,
mil formes com ensenyant
les internes inquietuds allí vessades
Ens descobreixen en l’ignot i no volem fer-ho
i necessitem la llum per viure.
DE REBAIXES 15.-ANTON.- T.E.- 17-1-15.
.........SILENCIS

11.- Quin és el límit de la grandesa, que el considerin déu ?

divendres, 16 de gener del 2015

L'ATENCIÓ... boli ràpit


Què atent estava el subjecte,
com si vida o mort fossin objecte
del seu màxim interès.
Brullava en qui se’l miraven
una mena de suggestió,copsaven
L’ ATENCIÓ com be suprem.
L’inquietud desmesurada de tots
faria el miracle correligionari
de que units en seu imaginari
seguissin atents de l’ ATENCIÓ.
DE REBAIXES.- ANTON.- T.E.- 16-1-15.
.........SILENCIS
10.- La felicitat cau davant la misèria. Aquesta ressuscita
amb el diner... el diner deu ser la felicitat ?