dijous, 22 de gener del 2015

FULLES... aquarel·la


Fred i vent no en volien saber res
de les cabòries de les fulles del arbre.
Caigudes a terra no sabien si volarien
a altres llocs més acomodats
o serien maltractades, fins podrides
revertint seu cos de nou al lloc on la saba
xuclà la seva excelsitud un dia verda
fent de vestimenta al ramatge inquiet.
Des del seu nou regne sospiraven
en retorn a l’èxtasis que un dia cregueren veritat
Ara, caigudes, inermes, no serien ni elles,
se’ls negaria els seus somnis d’eternitat.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 22- 1-15
........SILENCIS
15.- Li deien que era un FRESC i es tapava amb una manta...
Quan li digueren MANTA  es posà fresc... i sense suar ?


dimecres, 21 de gener del 2015

CAMINAVA... aquarel·la


Caminava pel sender espès
on la discòrdia ja no fabricava adeptes.
Havien callat totes veus queixoses
i la calma de la pols farinosa, calenta,
li banyaven els peus nus al seu pas calm.
El seu andar fet d’instants verges
que es deshonraven al fer-ne esclat
no podia amagar-los al sarró de les viandes
on l’innocència hi exclamava preferències.
Semblava que la entesa s’evidenciava
i tot era pa crostós que afanyava menja.
L’impàs superat portava caliu sense guspires
que traïssin i fessin botanes a vestimenta.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 21-1-15
........SILENCIS
14.- Li va deixar un record inesborrable: un petó al front.
Ja mai més es rentà el rostre. I se’n vantava...


dimarts, 20 de gener del 2015

LES PANCARTES... aquarel·la


Les pancartes escrites es miraven
llançant-se en cara seves proclames...
Pensa, no pensis, pensa, no pensis
Seu, no seguis, seu, no seguis...
Aixeca’t, no t’aixequis, aixeca’t, no t’aixequis...
Corre, no corris, corre, no corris...
I així anava continuant el diàleg.
Desfulla, no desfullis, desfulla, no desfullis...
I es va  fer nit i ningú gosà tocar les margarides
i va ser la fosca extensa que no deixà veure
com clarejava el nou dia.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 20-1-15
 .........SILENCIS
13.- Molt bones raons callen i canvien de parer davant del diner
que arriba i conviden amb avidesa a bossa pròpia.


dilluns, 19 de gener del 2015

DE LA RIALLA AL PLOR... aquarel·la


De la rialla al plor val un instant.
Del plor a de nou obtenir la rialla
nits i dies enllotats en l’angoixa...
La felicitat que surt de l’intern
s’atura amb la pena i desgràcia,
no brulla com fonteta i s’encongeix...
En els moments somorts fem per reviscolar-la
i no ens complaguem vivint en el plor
Sabent que rialla i plor son elements
del nostre bon i mal viure...
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 19-1-15.
.........SILENCIS
12.- Sabem que la ruïna pot venir amb una bufada de vent...
que omple una bombolla i desprès explota.



dissabte, 17 de gener del 2015

L'OMBRA... aquarel·la


M’arrossego mig inconscient
i l’ombra em segueix delatant-me.
La claror, raig potent, no para
i em treu a col·lació ma figura
Ara llarga, ara reduïda com escurçada...
No se que hi habita en eixa ombra
i esporugueix cames i els peus
no volen seguir arrastrant cadenes...
Dins meu hi ha rebuig propi
i l’ombra calla seguint el seu teatre.
La claror potent mena i mana
i em descobreix en mil formes,
mil formes com ensenyant
les internes inquietuds allí vessades
Ens descobreixen en l’ignot i no volem fer-ho
i necessitem la llum per viure.
DE REBAIXES 15.-ANTON.- T.E.- 17-1-15.
.........SILENCIS

11.- Quin és el límit de la grandesa, que el considerin déu ?