AJAGUDA,... aquarel·la

Ajaguda, reverent,

tot el cos insuflat de vel

com cortina plegada

no sospira incloent l’alè...

Vençuda ha caigut

en l’èxtasis, parany que nega

que t’enlairis, rebel·lant-te

contra el mal vent que t’ajoca.

Veus la paròdia del teu viure.

Voldries ser insurrecte, insurgent

en un passat de llàstimes

i et trobes, sí, vençuda

i els teus somnis esperen retorn.

Aixeca’t...!!! Que el ventijol no et mou el vel ?

No saps que ets tu que pot més que la massa

que et pega al clatell i et sotmet ?

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 24-1-15

........SILENCIS

17.-L’atenció desmesurada d’un

pot provocar l’atenció de molts.

...................

FULLES... aquarel·la

Fred i vent no en volien saber res

de les cabòries de les fulles del arbre.

Caigudes a terra no sabien si volarien

a altres llocs més acomodats

o serien maltractades, fins podrides

revertint seu cos de nou al lloc on la saba

xuclà la seva excelsitud un dia verda

fent de vestimenta al ramatge inquiet.

Des del seu nou regne sospiraven

en retorn a l’èxtasis que un dia cregueren veritat

Ara, caigudes, inermes, no serien ni elles,

se’ls negaria els seus somnis d’eternitat.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 22- 1-15

........SILENCIS

15.- Li deien que era un FRESC i es tapava amb una manta...

Quan li digueren MANTA  es posà fresc... i sense suar ?

CAMINAVA... aquarel·la

Caminava pel sender espès

on la discòrdia ja no fabricava adeptes.

Havien callat totes veus queixoses

i la calma de la pols farinosa, calenta,

li banyaven els peus nus al seu pas calm.

El seu andar fet d’instants verges

que es deshonraven al fer-ne esclat

no podia amagar-los al sarró de les viandes

on l’innocència hi exclamava preferències.

Semblava que la entesa s’evidenciava

i tot era pa crostós que afanyava menja.

L’impàs superat portava caliu sense guspires

que traïssin i fessin botanes a vestimenta.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 21-1-15

........SILENCIS

14.- Li va deixar un record inesborrable: un petó al front.

Ja mai més es rentà el rostre. I se’n vantava...

LES PANCARTES... aquarel·la

Les pancartes escrites es miraven

llançant-se en cara seves proclames...

Pensa, no pensis, pensa, no pensis

Seu, no seguis, seu, no seguis...

Aixeca’t, no t’aixequis, aixeca’t, no t’aixequis...

Corre, no corris, corre, no corris...

I així anava continuant el diàleg.

Desfulla, no desfullis, desfulla, no desfullis...

I es va  fer nit i ningú gosà tocar les margarides

i va ser la fosca extensa que no deixà veure

com clarejava el nou dia.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 20-1-15

 .........SILENCIS

13.- Molt bones raons callen i canvien de parer davant del diner

que arriba i conviden amb avidesa a bossa pròpia.

DE LA RIALLA AL PLOR... aquarel·la

De la rialla al plor val un instant.

Del plor a de nou obtenir la rialla

nits i dies enllotats en l’angoixa...

La felicitat que surt de l’intern

s’atura amb la pena i desgràcia,

no brulla com fonteta i s’encongeix...

En els moments somorts fem per reviscolar-la

i no ens complaguem vivint en el plor

Sabent que rialla i plor son elements

del nostre bon i mal viure...

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 19-1-15.

.........SILENCIS

12.- Sabem que la ruïna pot venir amb una bufada de vent...

que omple una bombolla i desprès explota.