divendres, 30 de gener del 2015

ELS VESTIA L'AIRE... aquarel·la


Els vestia l’aire
en la platja del desig.
El plaer acudia
com flor al gerro.
I la il·lusió era rebuda
en l’abundant realitat nua.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 30-1-15.
........SILENCIS
19.- Quan porta es tanca ben tancada, vent remuga.


dimarts, 27 de gener del 2015

EL NOSTRE CASTELL... aquarel·la


Quan aixequem el cap i veiem el castell
no sospirem solament davant la pedra valenta,
pensem en el nostre castell que camina sol
i ha d’arribar a la cita que es va prometre.
No ens calentegem el cap fins brullar-ne fum per teulada,
cremem energies sobrants sense esclatar en baralla...
Dificultats..!!. Arreu en cremen i s’ensuperbeixen  soles 
si els donem consens que ens prediquen
els merlets interessats que seva mansió no es cremi. 
Sens pot desfer el castell de les nostres conviccions
esperant en Bàbia que acabi 
el discurs que falsament ens acarona.
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 26-1-15.
........SILENCIS
18.- La desatenció, mesurada com culpable
pot enaltir desproporcionada atenció que no contava ser-hi..

dilluns, 26 de gener del 2015

SE M'HA FET EL SILENCI... aquarel·la


Se m’ha fet el silenci com nit quieta,
els grills no canten i l’òliba no beu oli en la llàntia.
Callat sura l’instant sense moure’s ni coixejant...
El ventijol no mou l’arbriu que ni pensa en camins
i la pols amara moblam sense anhels ni neguits.
Sembla que la solitud s’estén en  foscúria del cel,
cap hectiquesa en bromall, sols la lluna és viva.
Els estels amagats, difuminats, no flueixen en sa vivesa...
A mitges la llum que s’empoqueix em plateja cabellera minsa
i la ma distesa no pentina nous pensaments.
Com si l’alè no brodés la vànova tova
me’n entorno, ulls clucs, al llit a reposar la clepsa
que no pensi en res. Tot ja ve sol sense demanda.
De què et preocupes, del pròxim ensopegar que arriba ?
De l’últim crit que ha entrat a orella i et prevé de mals sons ?
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 24-1-15
........SILENCIS

16.- La fresca era el seu renom. Vermella de galtes i de dits... venia glaçons.

diumenge, 25 de gener del 2015

AJAGUDA,... aquarel·la


Ajaguda, reverent,
tot el cos insuflat de vel
com cortina plegada
no sospira incloent l’alè...
Vençuda ha caigut
en l’èxtasis, parany que nega
que t’enlairis, rebel·lant-te
contra el mal vent que t’ajoca.
Veus la paròdia del teu viure.
Voldries ser insurrecte, insurgent
en un passat de llàstimes
i et trobes, sí, vençuda
i els teus somnis esperen retorn.
Aixeca’t...!!! Que el ventijol no et mou el vel ?
No saps que ets tu que pot més que la massa
que et pega al clatell i et sotmet ?
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 24-1-15
........SILENCIS
17.-L’atenció desmesurada d’un
pot provocar l’atenció de molts.
...................


dijous, 22 de gener del 2015

FULLES... aquarel·la


Fred i vent no en volien saber res
de les cabòries de les fulles del arbre.
Caigudes a terra no sabien si volarien
a altres llocs més acomodats
o serien maltractades, fins podrides
revertint seu cos de nou al lloc on la saba
xuclà la seva excelsitud un dia verda
fent de vestimenta al ramatge inquiet.
Des del seu nou regne sospiraven
en retorn a l’èxtasis que un dia cregueren veritat
Ara, caigudes, inermes, no serien ni elles,
se’ls negaria els seus somnis d’eternitat.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 22- 1-15
........SILENCIS
15.- Li deien que era un FRESC i es tapava amb una manta...
Quan li digueren MANTA  es posà fresc... i sense suar ?