Havia acumulat tants i tants records
que ja no li cabien al sarró.
Experiències que l’enaltien força,
o que el deixaven sorrut i capficat.
També en tenia de divins que el trucaven
constantment incisius a la porta
i altres de mesquins que apartava a cop de peu.
Aquell matí, glòries que succeeixen, preocupat
volgué introduir canvis en seu calmós fer
i obrint el calaix de la tauleta del dormitori
els va encabir tots, tots sense butlla, sense judici previ.
Sense perdó possible, deixant-los presoners
i traure’s aquell bagatge pesant que el consumia...
- Ara em diran el desmemoriat, si no tinc records ?
Al sortir al portal un amic se li encarà :
- No et recordes...( Què em diu aquest fantasma ? )
- No em recordo de res...No em recordo de res...
Un ocell deixà caure la tifa a rascar el nas...
- Vaja record m’envia aquest... Podria dir al·leluia...
Si que pensatiu li venia al cap tots els deutes
d’amistat, de diners que, ja pagats, ningú reclamaria...
- He aixerriat els records, no vull viure de records...!!
Una bufada de vent suau deixà quieta prop seu
una fulla seca orfe i sola que volava orca d’inconscient destí.
- Podries posar-me al teu llibre entre fulls...
Segur que ja n’hi guardes una, seriem parella... No te’n recordes ?
S’acotxà i la collí i la besà...- Tu em faltaves en meus records ?
Una llàgrima rodona rodolava pel seu rostre entristit...
..............................................................................
Qui no viu de records per més que els esparpelli ?
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E. – 13- 2- 15.
.........SILENCIS
27.- Per què uns ploren i altres riuen ? Per què el plor dura més?
.jpg)
