diumenge, 22 de febrer del 2015

VOLEN ELS OCELLS... aquarel·la


Ha posat peus a la cantonada...
No intenta mirar rere seu
on aquell carrer llarg és  de records...
Canta per distreure la moixonada
que l’atropella a cop d’ales...
Ells, juguen, pugen i baixen
de les capterreres,
balconada on reguarden seva casa
niu d’anhels i joia a ensenyar...
Mira, ell, cap amunt,
coll com fletxa llençada,
i s’enjoia en el revoleix dels ocells...
Ell, també, surt a donar lleure a l’esperit.
Tant temps d’hivern, vol violeta que broti,
que canti el cor en paisatge nou...
Que la llum sigui clara, neta, transparent.
DE REBAIXES  15.- ANTON.- T.E.- 22- 2-15
.........SILENCIS
31.- Anar pels torrompers... I que pugem les escales de recules.


dissabte, 21 de febrer del 2015

AVUI HE LLENÇAT...aquarel·la


Avui he llençat el desengany que les hores porten..
He obert la balconada de l’alè suau i tendre i fresc
i m’he trobat amb la florida de l’ametllerar...
Pètals esblanqueïts amb tints acolorits em parlaven
I s’oferien com toc de dits d’infant que vol convèncer-se
que ja pot sostenir-se, que seu esclat brulla sense pors
i innocent s’apropava a meu mirar... Quant de goig !!
El llustre blanc estès s’oferia en el paisatge en bellugadís aspecte.
Quin pinzell màgic utilitza la natura... !!
L’ambient es colrava de penetrant i agraït perfum
i m’entrava dins un nou reviure, insuflant conhort i consol
ajuda inefable per el cansament del fred que encatifa rou,
que ens sotmet a l’entesa amb el braser de la llar...
Finestrals oberts portaven assaonats queviures,
plats d’il·lusions i anhels per seguir camí de cel blau,
de mar plana, de sol pletòric de llum, d’alè de rosers...
Dies en que l’espectacle es manifesta sobreeixit de joia,
quan l’optimisme matina i no rellisca i camina ert i cofoi.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 19-2-15.
 .........SILENCIS
30.- Amb poqueta col... disbauxa de flatulència.


dijous, 19 de febrer del 2015

ALLA I CALLAR... aquarel·la


D’antuvi, de sempre sempre se l’havia vist
amb la boca cerrada, llavis prets,
mai ensenyant dentoles, mai lleu somriure,
espessa cara circumstancial, esblanqueïda,
seria, com figura encerada que no mostra
cap alè d’obrir conversa amb els contertulis...
Fora del seu mirall particular, en el mirall social,
son fer era callar i callar i callar com violi en compàs mut.
Per molt que se’l burxés amb preguntes
la seva orquestra de veu no tenia buf ni partitures
i sols el silenci gutural el desinflava en un xiulet...
Ningú sabé mai la sonoritat i to de seva veu
i vivia sense obeir la proclama de la intel·ligent conversa...
Un aprenent d’enquestes li preguntà... –Per què no parles ? 
En un paper qualsevol  hi inserí el seu criteri...
- No soc lloro per repetir el que manen que digui...
Si empresono les paraules és per què no vull embrutar-les...
Si empresono les paraules és per que no siguin esclaves vostres.
Que us entri per l’orella i surti per la boca el concert,
feu-ho...Això és cosa en que mai no cauré en tanta baixesa.
I se’n hi burlaven per que no obria la boca a la paraula
que incessantment i per tots els medis li volien embotir.
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 18- 2-15.
.........SILENCIS
29.- La ploma pot firmar fins suïcidis amb la tinta de la gent...


dimarts, 17 de febrer del 2015

RECORDS... aquarel·la


Havia acumulat tants i tants records
que ja no li cabien al sarró.
Experiències que l’enaltien força,
o que el deixaven sorrut i capficat.
També en tenia de divins que el trucaven
constantment incisius a la porta
i altres de mesquins que apartava a cop de peu.
Aquell matí, glòries que succeeixen, preocupat
volgué introduir canvis en seu calmós fer
i obrint el calaix de la tauleta del dormitori
els va encabir tots, tots sense butlla, sense judici previ.
Sense perdó possible, deixant-los presoners
i traure’s aquell bagatge pesant que el consumia...
- Ara em diran el desmemoriat, si no tinc records ?
Al sortir al portal un amic se li encarà :
- No et recordes...( Què em diu aquest fantasma ? )
-  No em recordo de res...No em recordo de res...
Un ocell deixà caure la tifa a rascar el nas...
- Vaja record m’envia aquest... Podria dir al·leluia...
Si que pensatiu li venia al cap tots els deutes
d’amistat, de diners que, ja pagats, ningú reclamaria...
- He aixerriat els records, no  vull viure de records...!!
Una bufada  de vent suau  deixà quieta prop seu
una fulla seca orfe i sola que volava orca d’inconscient destí.
Podries posar-me al teu llibre entre fulls...
Segur que ja n’hi guardes una, seriem parella... No te’n recordes ?
S’acotxà i la collí i la besà...-  Tu em faltaves en meus records ?
Una llàgrima rodona rodolava pel seu rostre entristit...
..............................................................................
Qui no viu de records per més que els esparpelli ?
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E. – 13- 2- 15.
  .........SILENCIS

27.- Per què uns ploren i altres riuen ? Per què el plor dura més?

dissabte, 14 de febrer del 2015

ON HI POSEM... aquarel·la


On hi posem no sols vestit, menges, diner...
si no estima, voluntat, treball, preocupació,dubtes,
ensenyances, projecció, il·lusions, anhels, goig,
ai, quan els perdem...!! Nostra propietat que és aquella,
que hem guardat, cuidat, acaronat,... se’n en recent
i el buit que ocasiona és abandó dins nostre insondable.
La traïdoria que creiem ens ennuega, com salvar-la ?
Caiem en la cara llarga, braços caiguts, encorbat el cos,
a punt de que els genolls posin afecte al pols del terra.
Ens encongim terriblement i la desgràcia aflora des de dins
i no es consola amb l’airet suau de l’ombra de la pomera...
El consol s’ha adormit i passa al extrem del plor i angoixa...
Ens sentim empobrits i la reacció fuig camí enllà sense ajudar-nos...
Paraules amigues venen, altres fugen, altres no en fan ni cas...
Tots tenim històries que contar i les recents ens ofeguen
fins que un treu el cap de la cofurna que ens angoixa
com ma que cull gargamelló per escanyar-nos...
Respirem fons i saltem la barrera... El viure té això,
un negoci en que tot ajut és poc per surar sobre el terra.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 12- 2- 15
.........SILENCIS

26.- Qui no somnia amb la grandesa que comporta el diner ?