VIOLETES... aquarel·la

VIOLETES

Primerenques amb caliu de fredorada

pugen, tija fina i primeta,

ensenyant el gallet de dolç somriure

i transformant el color de nova mixtura.

Posen encís en arrapat terrer

que les fa viure...

Avui  collim el seu perfum

com gotetes d’olor màgica...

Bequets d’ocell innocents

fent xiu xiu a l’orella...

Us posaré, enamorat,entre llavis

xuclant la vostra vida 

i brillarà l’olor diàfana

parida de la terra.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E. 23-2-15.

........ SILENCIS

33.- No sols l’aigua s’escapava del seu grapat, si no el diner...

EMBOTIT EN QUIMERES INCERTES... aquarel·la

Embotit en quimeres incertes,

el vell renegat per tots els vents,

callat en el cim de ses baralles

rondava per les taules de discòrdies.

Li importava la pau seva, sorrut en la d’altres

I discutia de calers dels que mai en gaudí

o es posava en calces de llustre dubtós.

Res li semblava conforme a seu criteri

i era feliç trencant el que dir sensat d’altres.

Conegut per tots, el deixaven escatir

i no giraven testa, però tancaven orella

i si volia el seu, els altres també n’eren dignes

de la prèdica que amb sis i nos en destruïen

sense complaure ni a asseguts de culera tova

ni a plantats de vara de batlle...

Però ell gaudia posant traves a tot i a tots.

Un dia relliscaria de debò sense retorn

I la pau s’estendria i els vents no renegarien.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 24-2-15  

.........SILENCIS

34.- Veieu el seu abecedari, ... Sols jo i jo i jo...

VAIG MIRANT ENLAIRE... aquarel·la

Vaig mirant enlaire

i... com passa l’aire

que no veig, però sento.

Ressona el brogit de l’abellam

que treballa...

També la pedra muda i quieta

que aguanta l’arcada...

I, jo, entre brogit i arcada

faig camí sol

amb el sarró ple

de paraules per dir

a qui vulgui escoltar

el brogit de l’abellam

i la pacient arcada.

Així faríem el pas junts

amb conversa

que no s’emportés el vent.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-22-2-15.

......SILENCIS

32.- El catecisme de la constitució es defensa per profit propi...?

VOLEN ELS OCELLS... aquarel·la

Ha posat peus a la cantonada...

No intenta mirar rere seu

on aquell carrer llarg és  de records...

Canta per distreure la moixonada

que l’atropella a cop d’ales...

Ells, juguen, pugen i baixen

de les capterreres,

balconada on reguarden seva casa

niu d’anhels i joia a ensenyar...

Mira, ell, cap amunt,

coll com fletxa llençada,

i s’enjoia en el revoleix dels ocells...

Ell, també, surt a donar lleure a l’esperit.

Tant temps d’hivern, vol violeta que broti,

que canti el cor en paisatge nou...

Que la llum sigui clara, neta, transparent.

DE REBAIXES  15.- ANTON.- T.E.- 22- 2-15

.........SILENCIS

31.- Anar pels torrompers... I que pugem les escales de recules.

AVUI HE LLENÇAT...aquarel·la

Avui he llençat el desengany que les hores porten..

He obert la balconada de l’alè suau i tendre i fresc

i m’he trobat amb la florida de l’ametllerar...

Pètals esblanqueïts amb tints acolorits em parlaven

I s’oferien com toc de dits d’infant que vol convèncer-se

que ja pot sostenir-se, que seu esclat brulla sense pors

i innocent s’apropava a meu mirar... Quant de goig !!

El llustre blanc estès s’oferia en el paisatge en bellugadís aspecte.

Quin pinzell màgic utilitza la natura... !!

L’ambient es colrava de penetrant i agraït perfum

i m’entrava dins un nou reviure, insuflant conhort i consol

ajuda inefable per el cansament del fred que encatifa rou,

que ens sotmet a l’entesa amb el braser de la llar...

Finestrals oberts portaven assaonats queviures,

plats d’il·lusions i anhels per seguir camí de cel blau,

de mar plana, de sol pletòric de llum, d’alè de rosers...

Dies en que l’espectacle es manifesta sobreeixit de joia,

quan l’optimisme matina i no rellisca i camina ert i cofoi.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 19-2-15.

 .........SILENCIS

30.- Amb poqueta col... disbauxa de flatulència.