SAVI I S'HO CREIA... aquarel·la

Savi i s’ho creia el portaren la bogeria.

El pedrot dalt la muntanya era monument.

Li vingué al cap de superar l’altura

i s’enfilà amb desgast de cames, mans i cap,

però arribà a dalt com gran triomfador...

Què satisfet, content, joiós al veure’s

plantat com canya movent les fulles

que xiulaven un concert en fa major...

El vent començà  a moure amb pressa

els designis que tenia d’avançar lleuger

i no esperar a cap germà... La turbulència

es va veure en la nuvolada que allargava cames...

Ell era valent contra les forces vingudes a be.

però l’impuls crèdul que portava torbonada

el feren perdre aquella seguretat que l’enorgullia

i tot d’una rossolà avall fins al peu del pedrot...

Esmalucat era enterbolit afaram desballestat

al peu del pedrot...Sa valentia a terra estupefacta...!!

No havia previst que hi ha forces més potents

Que la seva creguda saviesa poc abans contrastada.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 24-2-15.

 .........SILENCIS

35.-  S’amagava dins la feina...El seu compromís derivava

en ser sord, mut, i cec... Distret, no feia cas de ningú.

..............

VIOLETES... aquarel·la

VIOLETES

Primerenques amb caliu de fredorada

pugen, tija fina i primeta,

ensenyant el gallet de dolç somriure

i transformant el color de nova mixtura.

Posen encís en arrapat terrer

que les fa viure...

Avui  collim el seu perfum

com gotetes d’olor màgica...

Bequets d’ocell innocents

fent xiu xiu a l’orella...

Us posaré, enamorat,entre llavis

xuclant la vostra vida 

i brillarà l’olor diàfana

parida de la terra.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E. 23-2-15.

........ SILENCIS

33.- No sols l’aigua s’escapava del seu grapat, si no el diner...

EMBOTIT EN QUIMERES INCERTES... aquarel·la

Embotit en quimeres incertes,

el vell renegat per tots els vents,

callat en el cim de ses baralles

rondava per les taules de discòrdies.

Li importava la pau seva, sorrut en la d’altres

I discutia de calers dels que mai en gaudí

o es posava en calces de llustre dubtós.

Res li semblava conforme a seu criteri

i era feliç trencant el que dir sensat d’altres.

Conegut per tots, el deixaven escatir

i no giraven testa, però tancaven orella

i si volia el seu, els altres també n’eren dignes

de la prèdica que amb sis i nos en destruïen

sense complaure ni a asseguts de culera tova

ni a plantats de vara de batlle...

Però ell gaudia posant traves a tot i a tots.

Un dia relliscaria de debò sense retorn

I la pau s’estendria i els vents no renegarien.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 24-2-15  

.........SILENCIS

34.- Veieu el seu abecedari, ... Sols jo i jo i jo...

VAIG MIRANT ENLAIRE... aquarel·la

Vaig mirant enlaire

i... com passa l’aire

que no veig, però sento.

Ressona el brogit de l’abellam

que treballa...

També la pedra muda i quieta

que aguanta l’arcada...

I, jo, entre brogit i arcada

faig camí sol

amb el sarró ple

de paraules per dir

a qui vulgui escoltar

el brogit de l’abellam

i la pacient arcada.

Així faríem el pas junts

amb conversa

que no s’emportés el vent.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-22-2-15.

......SILENCIS

32.- El catecisme de la constitució es defensa per profit propi...?

VOLEN ELS OCELLS... aquarel·la

Ha posat peus a la cantonada...

No intenta mirar rere seu

on aquell carrer llarg és  de records...

Canta per distreure la moixonada

que l’atropella a cop d’ales...

Ells, juguen, pugen i baixen

de les capterreres,

balconada on reguarden seva casa

niu d’anhels i joia a ensenyar...

Mira, ell, cap amunt,

coll com fletxa llençada,

i s’enjoia en el revoleix dels ocells...

Ell, també, surt a donar lleure a l’esperit.

Tant temps d’hivern, vol violeta que broti,

que canti el cor en paisatge nou...

Que la llum sigui clara, neta, transparent.

DE REBAIXES  15.- ANTON.- T.E.- 22- 2-15

.........SILENCIS

31.- Anar pels torrompers... I que pugem les escales de recules.