dimarts, 3 de març del 2015

PROPIETARI EXCLUSIU... aquarel·la


Propietari exclusiu del mal humor era endinsat en ell
i en tot hi introduïa el seu perenne, obtús segell...
Vivia amb cell d’amargor avinagrada
i a seva vora hi naixia sempre l’aspror.
Fins pell de cara i braços i mans se’n ressentien
i semblava parada de llaura mal sirgada.
Seu caràcter eixut no necessitava d’ubèrrima aigua
i aquella terra erma es badocava de seca.
Seva relació social era el exabrupte hirsut sempre,
ja que mai li plaïa el fer normal dels altres.
Sol com mussol va anar quedant en sa peanya
i el poc que pronunciava  ni els corbs en tenien compte.
De rectificar no hi pensava i seva barraca
era com calba en un collet del terreny on els vents
i pluges i gels i solanades feien família
amb la soledat on s'hi quedà i sempre sol a tot futur pervindre.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 2- 3- 15.
..........SILENCIS

38.- Estem cridats a escoltar...No a escoltar crits...

dilluns, 2 de març del 2015

T'ESTIC PERDENT... aquarel·la


T’estic perdent...
Et veig en la llunyania del instant,
temps inesborrable
que voldria collir i copsar
de nou a ma plena i no puc.
Boirina espessa em cobreix.
Allí circul·la el bes pendent
i aclaparat en lligams etèries
em confonc com cec,
orb sense crossa que el dirigeix
Tot el cos tremola i somort
el pensament raciocina
un camí impropi d’enyor.
Que brilli la lluerna
i vegi i em declari teves mans
en el vent fent carícia.
DE REBAIXES 15 .- ANTON.- T.E.- 1--3.-15

dissabte, 28 de febrer del 2015

CALLAR... aquarel·la


Callava com si no percebés l’insult
ofert contra sa persona.
Era continuada la mala parla
com si depengués la felicitat d’altres
el esbravar-se amb potent veu...
Passà temps
i vingueren les ronqueres
i amb el dolor conseqüent el so
va anar emmudint fins al silenci
Ell continuava callat,
sabia que l’odiós tracte existia igualment
residint en el pou de l’odi
que podia retornar amb gran virulència...
La seva raó no era de crits desaforats,
el seu callar era de ma estesa
per acomiadar-se per sempre.
REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 28-2-15
.........SILENCIS
37.-  Què és el record, potser la nostra eternitat  en vida ?

divendres, 27 de febrer del 2015

M'ABSTREC DE CAVIL·LACIONS... aquarel·la


M’abstrec de cavil·lacions
que sempre el viure ens ven
i avanço per senders i camps florits...
Avui s’estampa l’arbriu
de pètals bellugadissos
com ales de papallona.
Em semblen dits que acarona
el ventijol que els ve a saludar
i cultivant el seu aroma
escampar erada de perfums...
Entrem en seva ruta
i xuclem els seus beneficis
que es donen sense res a canvi.
Quina solidaritat més noble.
DE REBAIXES 15-ANTON.- T.E.- 27-2-15.
..........SILENCIS
36.- Votar deu ser firmar un contracte
d’il·lusions que poden quedar en no res.


dijous, 26 de febrer del 2015

SAVI I S'HO CREIA... aquarel·la


Savi i s’ho creia el portaren la bogeria.
El pedrot dalt la muntanya era monument.
Li vingué al cap de superar l’altura
i s’enfilà amb desgast de cames, mans i cap,
però arribà a dalt com gran triomfador...
Què satisfet, content, joiós al veure’s
plantat com canya movent les fulles
que xiulaven un concert en fa major...
El vent començà  a moure amb pressa
els designis que tenia d’avançar lleuger
i no esperar a cap germà... La turbulència
es va veure en la nuvolada que allargava cames...
Ell era valent contra les forces vingudes a be.
però l’impuls crèdul que portava torbonada
el feren perdre aquella seguretat que l’enorgullia
i tot d’una rossolà avall fins al peu del pedrot...
Esmalucat era enterbolit afaram desballestat
al peu del pedrot...Sa valentia a terra estupefacta...!!
No havia previst que hi ha forces més potents
Que la seva creguda saviesa poc abans contrastada.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 24-2-15.
 .........SILENCIS
35.-  S’amagava dins la feina...El seu compromís derivava
en ser sord, mut, i cec... Distret, no feia cas de ningú.

..............