dissabte, 14 de març del 2015

SENTIA LA POLS... aquarel·la


Sentia la pols del desaire
que netejava seves prèdiques...
L’intern collia espolsadors
en treball intens de lluïment...
Quan caldria pensar que hem de morir
volia tenir la casa neta de pols,
així era la proclama que li etzibaven
des de que tenia raó per comprendre...
Havia d’anar net per el viatge futur,
la pulcra presentació dona fama.
El vent allunyava impureses
I el gotim plujós deixava a terra seu llefrís.
Trauria els peus del lloc
per no contaminar-se altra vegada
i sorgir a l'univers com espantall
que ha viscut sense endarrerir-se
de cants de serp i picotades de corbs.
DE REBAIXES 15.-ANTON.- T.E.- 14-3-15
........SILENCIS
44.- El rei, diuen, es deixà de fumar. Però no ens deixà sa FORTUNA. (Del meu record un tipus de cigarrets en deien així, i un rei tenia de regal un vaixel anomenat Fortuna. Aclaració.)

divendres, 13 de març del 2015

LA FLORIDA DEL TERME... boli ràpit


LA FLORIDA VISTA EN BOLI RÀPIT I TRENETS.
Cel amunt a dalt arriba
ple el pollanc d'olor, perfum,
l'acompanyen ses germanes
fent-ne tossa, ajuda, volum.
Quina glòria, estil, delícia
veure aquest florir fugaç
unides totes aguanteu enlaire
embellint el meu instant.
......................
L'ocellada reunida
omple de goig el brancam.
Llençolets que s'espavilen
a moure signes de Pau.
Reverberen les fulletes
a l'alè dolç del garbí.
Que creixin vostres capsetes
amb ametlló decidit.
TRENETS OCASIONALS.- ANTON.- T.E.-13- 3- 15



dimarts, 10 de març del 2015

A L'AMIC JOSEP ALEU QUE ENS HA DEIXAT... aquarel·la




Quan l'abraç físic ja no és possible,
 quan els ulls sols demanen plor, 
quan la veu es fa visible,
amb paraules de consol, 
quan el sentiment al pit batega,
 la mirada en el teu record en rega
 l'estima que ens donàvem tots..
.Avui la teva empremta inconfusible
 ens queda en ta petjada


que seguirem junts... ANTON I FAMÍLIA.-10-3-15

dilluns, 9 de març del 2015

PARLAR... aquarel·la


Esmerçar-se en parlar
i en la conversa ser l’última veu
comporta lluita
en vers el contrincant per vèncer.
Beure aigua, la boca es resseca...
...i qui no vol deixar plasmat
que és ell el que té la veritat absoluta ... ?
Parlar, parlar...
No és tant fàcil.
Volem cloure sempre el teló
amb l’aplaudiment, sobretot
Dient la última paraula.
Humans que som !!
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 9-3-15.
........SILENCIS
43.- De prioritats poden haver-n’hi tantes, tantes,
que les nostres poden semblar no ser-ho.


diumenge, 8 de març del 2015

UNA VEU, AHIR... aquarel·la


Ahir a capvespre em visitava una veu sedosa que m'omplia de goig.
Escoltant i contestant paraula i somriure de la joia que portava per comunicar
em vaig recordar d'un fet que aquesta veu la té en l'intern del record... 
Tot és complementari en la vida, i les relacions poden unir-se quan el contacte esboterna amb força el pantà de la quietud.... Anton.


A UNA TROMPETA
Damunt el drap impol•lut,
quiet,no gemega l’instrument...
I en l’escriny del pensament
la tapa oberta i el forrellat adust
avui, regalima el so de la trompeta.
La llàgrima rellisca del record
i la solfa balla per l’entorn
en el repic de la menudeta...
.........................................
S’ha fet gran tot lo petit
i dins del cor s’hi empara el crit
melodiós de la tristesa.
Mai es farà vell aquell instant
sempre en cor i cap ell va covant
el de la trompeta que resa.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 8-3-15.
....... SILENCIS.
42.- Era un agraciat, en ves de viure amb vista, oïda, 
olfacte, gust i tacte... ell ho feia amb sentit com—u..