NO CORRIS... aquarel·la

No corris esboirat per el caminal

- Li posaven a orella els arbres florits -.

A pas tranquil segueix escoltant ocells,

que joiosos s’aparellen en cant

que reverbera en les fulles,

cant epitalàmic de primavera...

Faran sa nova casa a recer de sol i vent

i buscaran el toll d’aigua neta...

Tenen l’alegria de l’adolescència

que sospira en contacte de bec,

en unió de prèdica per seguir avant,

eixordant-se de cants i al·leluies...

Ho tenen tot al empar del seu arbre

que un dia els covava al nàixer.

Com ells, gaudeix de la primavera.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 24-3-15

........SILENCIS

52.- No vull que estiguis solament al meu costat,

 Prioritàriament, del meu costat.

DE L'HUMILITAT... aquarel·la

I l’arbriu es sentí humil

I va florir per orgull de la terra...

Pretendre ser humil i no enorgullir-se de ser-ho,

pot ser un repte on quedem fora de lloc.

Les representacions dels fets son musica

que poden trair-nos al alçar el teló de la realitat.

El que és i nosaltres sentim i ens veiem,

qui diu que el posar-ho a l’urna fracassi

per que no es comprengui son valor real?

La humilitat com altres estats pot convertir-se

en un fer hipòcrita on en la crua realitat

sura i llença al vent la proclama

embolcallada en error perceptius.

Podem ser humils dins nostre orgull ?

Podem estar orgullosos de sentir-nos humils ?

DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.-22-3-15.

.........SILENCIS

51.- No tinc per que anar a esperar ta arribada, ja saps el camí.

I la Primavera arribà al seu temps amb la florida.

15.- SOMNI DE PRIMAVERA... aquarel·la

SOMNI DE PRIMAVERA

Resta allà en el brancal de pedra del portal.

i mira per on, ell pensa, il•lusori, en el bancal de terra.

Pot asseure’s en el robust brancal de pedra

pensar en nuvolades i cels blaus,

però no jugaria contra la consistent duresa ,

sí que besaria llavis al bancal de panal

on les roselles, margarites... banderes al vent

li donaven alè suprem de conquesta...

Colliria el primer ramell de primavera

i el llençaria al cel on hi resta ELLA...

i les flors retornarien a ell, extasiat,

en complit bes a la mare terra.

Oh, bancal florit blanc, groc i roig i verd,

colors de brodat, cabdells de fil entremaliat

que tot ho coloreja..., que tot ho coloreja...

Oh, brancal de pedra on m’assec

amb la crossa al costat que em parla

del camí d’amic constant que faig amb ella.

Dura i robusta, tendra i suau, m’espera i marxa

em diu que em sostindrà sempre mentre hi sigui,

que és per mi i per tenir la millor conversa els dos

del brancal de pedra i el bancal de panal...

oh, en nostre insaciable i excelsa i suprema primavera.

DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 21-3-15

........SILENCIS

50.- Amb el canelobre a la ma fluïa en sa prepotència la majestuositat,

No contava que una rafugada li podria apagar i quedar-se a les fosques ?

.....................

TAL DIA COM AVUI DEL 2008 ENTRAVA A TINET EL PRIMER BLOC ANOMENAT DEIXALLES, UNS MESOS DESPRÈS O FEIA A BLOGGER QUE JA NO HE ABANDONAT. o SIGUI SET ANYS DE XARXA... ANTON.

AJOCAT... aquarel·la

... i va volar i en un instant

aquell ramatge estrany l’acollí.

Delicadament i amb tendresa

ajocà el seu obert llibre

fet papallona de les gemmes suaus.

Dits i brancall d’arbre sensible

al contacte i al acolliment

el rebien amb dilecta suavitat.

Quiets els dits i papallona

sembraren caliu d’estança.

Espinyolaren desig i volaren quiets

per la indesxifrable conjuntura....

DE REBAIXES 15. ANTON.-T.E.-20-3-15

........SILENCIS

49.- Esperar reconeixement, ai!!, pot causar-nos gran decepció.

ANAR SOL... aquarel·la

No he trobat ningú

per on jo caminava

si que pedruscall i pols

que peus i nas amoïnava.

Aquests demèrits son sabuts,

afinen sempre les sabates...

i et fan fort per resistir

quan rossola el cul estripant calces.

Una rodolada fins barranc

arrebossat a punt de ser fregit

en la paella preparada...

Seguir sol el sender, ningú et veu

l’estrip i el probable crit

que et defensa davant relliscada.

Potser el barret marxi avall,

potser les mans se m’ensangonin

ningú sabrà que m’ha passat

La veritat sols la veurà

el sol si no hi ha nuvolada.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 19-3-15