FULLA SECA... aquarel·la

La fulla seca tenia seus records

Quan a l’arbre per la saba era besada.

Un dia, fluixa, va caure... El vent l’amoïnava...

- Deixa’m... no m’apartis de meves il·lusions.

No vull caminar per senders desconeguts

On les paraules emmudeixen seu so

I l’enyor em vindria a visitar omplint-me de por.

Recordem els moments de la suau carícia,

Quan tu, ventijol, ens feies que ens beséssim

Acaronant-nos en dolça i frugal companyonia...

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 31-3-15.

.......SILENCIS

55.- La veritat de la mentida és repetir-la incessantment

fins que cau com veritat inqüestionable.

els quatre nets domenge de rams

DIUMENGE DE RAMS

Antonio Fortuño.14-4-02.

Recordant en la llunyania del temps

aquesta festa que vaig marcar així.

......................

Branques de llorer,

pollancs d’oliver,

palmeta i palmó

son reunits a la plaça

per fer processó.

Dos de verdets

mesclats, barrejats.

Dos de groguets,

banderoles d’infants.

Contents com alfàbegues.

de juguesca plens,

salten, belluguegen

mouen ses cossets.

Diumenge de Rams,

joia en xivalets,

- nens i nenes junts,

gent, capellà i escolanets -.

Jo hi tinc tres netes,

( avui també un net )

enjoiant-se al ple,

en el grup corrua...,

quasi no les conec.

Diumenge de Rams,

em venen records

de quan menut, infant,

religió no hi era,

manaven soldats.

Nostra sana alegria,

a parar-ne el plat,

lata de sardines buida

era nostre ram.

Allí, el cuiner era

volgut capellà

seves asperges

cullerot en ma,

el resso, crit molt agre

- Vine aquí xival -.

I en lata posava

brou i os sens carn.

Per nosaltres era

caramels i llaç.

No vull pas tornar-hi,

quasi ni el record,

avui, nens i nenes

fan la processó

amb digne innocència

i protegits d’amor.

A LA MEVA FILLA Mª DOLORS EN EL SEU DIA... foto

A LA MEVA FILLA Mª DOLORS EN SEU DIA.

El primer bes que em dares a l’arribada

va deixar l’emprenta que ara em marca.

Suau i tendre. Dolç i sucós com bresca

em quedà impregnat al cor i a l’ànima.

El primer vagit en meves mans el retries

entrant a la vida, TEVAS VIDA, que avui

Em consola, m’atén, em guarda.

Gràcies, filla... 

que nostra companyia sigui llarga,

molt llarga...

...................

Que tinguis un feliç dia amb tota la mainada

que de tu espera sempre, que els hi fas molta falta.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 17-3-15.

( Dec explicar que la seva vida va entrar a la vida

ajudant jo a la seva mare, 

QUE TINGUIS... aquarel·la

Que tinguis tota la força

I coratge que necessites...

Que tinguis tota la llum

per aclarir el teu camí...

Destí pel que el teu pas

Vulgui o no has de seguir

Obre les comportes del espai,

llença el crit de glòria dins teu.

Nou camí empra per nou destí,

que tothom vegi teu instint noble

que dugui producte suau, dolç, fi,

i canti l’història d’avantpassats llunyans

que esmerçaren seus sacrificis

per fer-te immensament feliç...

Obre la porta al vent tendre

que omple teva llibertat.

DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 26-3-15

.......SILENCIS

54.- Imaginem la tendror i ens trobem amb la durícia.

L'ARBRIU PLORAVA... aquarel·la

Per dalt, damunt la nuvolada, fins llavors, volaven

la riquesa viva i la innocència sensible...

En un instant insospitat com intensa pluja de gotim

baixaren, groc i blanc, relliscant fins a terra...

Perletes embolicades amb aletes blanques

feren coixins escampant-se esbarriats extensament...

El terral rebia amb estranyesa, incomprensible,

aquell doll amb inesperat contacte...

El mirall del sol s’havia esbocinat i les flors

Retrien a la pols i a la roca amb bes de destrossa.

... i per sempre un nou viure els esperava,

aquell que record abraça com últim encontre.

Aquell dia tot l’arbriu plorava com la pluja

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 25-3-15

.......SILENCIS

53.- Deia sedentarisme en lloc de senderisme.