L'ENYOR... aquarel·la

L’enyor se’m culiva dins meu

davant la pèrdua inquieta

de les meves volgudes propietats

dipositades en amors que han fugit.

Cendra i caliu es remenen en la llar,

els topins ja no bullen amb força,

i el gat s’apropa a la calentor que s’escapa.

Poc fum, poca brasa, poc acolliment...

L’enyor en la foganya  freda

remena el sofriment de la barrumballa

que ja no aviva el flam que era vida...

L’enyor ensenyorit en el lloc

brilla en l’espasme lletrejant records

dels bens que en vaig gaudir.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 1-4-15.

.......SILENCIS

57.- De vegades, la sumptuositat de la frase

pot moure els sentiments i fer-nos caminar...

INUTILITAT... ?... boli ràpit

Amb ulls obert, desorbitats

buscant entendre el mirar

no pot superar la barrera

que seu cabell esboirat

tapa, com teló tancat, la claror...

La ma sempre obrint teló

que el vent, mortificador, tanca.

Es sent indefensa davant l’atzucac.

Els ulls no li son útils

i dins la clepsa se li remou

un crèdit de sa inutilitat...

Una bombolla de llum apareix,

una guspira com foc intens,

li explica el que ella no s’explica.

És sent útil per saber sa inutilitat

de traure la barrera que el priva

d’anar més en enllà en la visió...

El triomf de la ment sobre la mirada.

Avui es tallaria la cabellera

de la seva inutilitat... I seria útil... 

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 1-4-15.

.......SILENCIS

56.-  Iguals,sí, amb peculiaritats 

que no ofenen, ans uneixen..

FULLA SECA... aquarel·la

La fulla seca tenia seus records

Quan a l’arbre per la saba era besada.

Un dia, fluixa, va caure... El vent l’amoïnava...

- Deixa’m... no m’apartis de meves il·lusions.

No vull caminar per senders desconeguts

On les paraules emmudeixen seu so

I l’enyor em vindria a visitar omplint-me de por.

Recordem els moments de la suau carícia,

Quan tu, ventijol, ens feies que ens beséssim

Acaronant-nos en dolça i frugal companyonia...

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 31-3-15.

.......SILENCIS

55.- La veritat de la mentida és repetir-la incessantment

fins que cau com veritat inqüestionable.

els quatre nets domenge de rams

DIUMENGE DE RAMS

Antonio Fortuño.14-4-02.

Recordant en la llunyania del temps

aquesta festa que vaig marcar així.

......................

Branques de llorer,

pollancs d’oliver,

palmeta i palmó

son reunits a la plaça

per fer processó.

Dos de verdets

mesclats, barrejats.

Dos de groguets,

banderoles d’infants.

Contents com alfàbegues.

de juguesca plens,

salten, belluguegen

mouen ses cossets.

Diumenge de Rams,

joia en xivalets,

- nens i nenes junts,

gent, capellà i escolanets -.

Jo hi tinc tres netes,

( avui també un net )

enjoiant-se al ple,

en el grup corrua...,

quasi no les conec.

Diumenge de Rams,

em venen records

de quan menut, infant,

religió no hi era,

manaven soldats.

Nostra sana alegria,

a parar-ne el plat,

lata de sardines buida

era nostre ram.

Allí, el cuiner era

volgut capellà

seves asperges

cullerot en ma,

el resso, crit molt agre

- Vine aquí xival -.

I en lata posava

brou i os sens carn.

Per nosaltres era

caramels i llaç.

No vull pas tornar-hi,

quasi ni el record,

avui, nens i nenes

fan la processó

amb digne innocència

i protegits d’amor.

A LA MEVA FILLA Mª DOLORS EN EL SEU DIA... foto

A LA MEVA FILLA Mª DOLORS EN SEU DIA.

El primer bes que em dares a l’arribada

va deixar l’emprenta que ara em marca.

Suau i tendre. Dolç i sucós com bresca

em quedà impregnat al cor i a l’ànima.

El primer vagit en meves mans el retries

entrant a la vida, TEVAS VIDA, que avui

Em consola, m’atén, em guarda.

Gràcies, filla... 

que nostra companyia sigui llarga,

molt llarga...

...................

Que tinguis un feliç dia amb tota la mainada

que de tu espera sempre, que els hi fas molta falta.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 17-3-15.

( Dec explicar que la seva vida va entrar a la vida

ajudant jo a la seva mare,