divendres, 10 d’abril del 2015

L'AGULLA... aquarel·la


Quan pensava tenir-ho tot,
va perdre l’agulla de cap.
Qui se’l mirava com buscava
entre la runa a ses peus,
li vingué la solemne idea:
- Com perds el temps !!!
- No, he perdut l’agulla...
Un raig de sol alluentà
les pedres i brossa i va lluir l’agulla.
- Mira, ja torna a ser meva...
No he perdut el temps com tu dius,
he recuperat el meu tresor -.
- De quin tresor parles, amic ? -.
- Veus, ara em podré treure
d’aquest dit la punxa
i no se’m infectarà el dit, la ma,
el braç...i em portaran a l’hospital
I em puc deixar allí la pell...
- Buscaré la meva agulla de cosir
Que jo també la he perdut
I et podré cosir la boca...
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.-10-4-15
.........SILENCIS
62.- Ser humil no gosa dir que no hagi un de ser ell,
conseqüent, actiu, rebel...

no és parar-se en un escaló i veure venir.

dijous, 9 d’abril del 2015

CANVIAR DE PARER... aquarel·la


De vegades ens volen fer canviar de parer.
Fins arrabassen el camí i ens l’omplen
de còdols rodons i polsims impregnants
per que desistim en nostre fer coratjut
i ens entreguem a les seves fines urpes
i s’alegren veure’ns cul a terra i nas empolsinat.
Volen la lluita de consens que els afavoreixi,
clar que el tenen clavat a la medul·la prepotent...
Nosaltres també tenim els nostres criteris
que en la balança valen més que ses prioritats.
Que no ens ofegui el seu cant  de sirena falsa
i siguem conseqüents en nostre impertorbable decidir.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-9-4-15.
.........SILENCIS
61.- La bogeria és com ruc en la sènia,

sempre donant tombs envers el mateix lloc.

dimecres, 8 d’abril del 2015

DE LA FELICITAT... aquarel·la



Herba bona, la bellesa ens encanta,
trobem en ella la felicitat ?
Sobrats collim immersos la fantasia,
ens deixa el tamboret de la felicitat ?
Somni de despertar aconseguint glòria,
obrim ulls, got ple a gust de felicitat ?
El dringar fastuós  de nissaga del diner,
ens acull, ens reviu, ens marca la felicitat ?
En tot volem trobar-la,
que ens repassi la pell,
que ens desperti, just
el moment joiós de tenir-la...
I, ella s’esmuny, serp viva
i s’allarga i s’enrotlla, desapareix...
Felicitat, ventall que mou fulles de desig...!
Felicitat, ulls clucs que volem veure.
I  ens hem de conformar
amb la bellesa,la fantasia,
el somni de la glòria
el vent inquiet del diner
si és que mai ens acaronen.
Darrere venen els mals endreços.
I no ens acovardim en buscar-la sempre...
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 8-4-15.-
.........SILENCIS
60.- La ma precisa acarona i exalta i exulta el camí del desig...

dimarts, 7 d’abril del 2015

M'HE RENTAT LES MANS... aquarel·la


M’he rentat les mans i per més que eixugui
una gota consistent i dura resta sense desaparèixer
xuclada per la tovor de la tovallola insistent.
Com si rodés com roda rellisca i cau a terra...
Me la miro i li dic,: - Què hi faràs sola a qui a terra ?
Dins d’ella hi he vist el meu ull inquiet i arrodonit
que vol descobrir el gran secret que porta la gota d’aigua.
Em sorprenc quan com si em retornés el mirar, em respon:
- Ja saps que tu et sols una gota d’aigua com jo,
més voluminosa, això sí,però ets conscient
que un dia vas caure a la terra com jo ara...  ?
Pensa que una ullada de sol et pot anul·lar en teu estat,
que el vent et pot canviar de lloc, i, en circulen de poderosos,
I una nuvolada et pot xuclar per sempre més i barrejar-te...
Una gota som que mai serem lliures. Digues, saps qui et mana ?
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.-3-4-15.
........SILENCIS
59.- Hi han paraules que son com petons i abraçades en que sura el contacte...

....................

dissabte, 4 d’abril del 2015

HE OBERT ELS FINESTRONS... aquarel·la


He obert els finestrons i la llum entra.
El vidre em separa de la pluja exterior.
El vent empeny les ràfegues d’aigua.
Tot el gotim fa corriols en el vidre
que van caient avall empeses per altres
que les segueixen omplin la fulla...
Em figuro que em parla l’aigua.
No la entenc, però ella insisteix sense descans.
Miro cap dins i el llibre resta en la tauleta
I canvia de pàgines com si avancés
en un llegir constant, seguit,pertinent...
Me’l miro extasiat, també miro el plugim...
Son el mateix aigua i llibre ? Diuen el mateix ?
Ni l’un ni l’altre em responen meu dubte.
Continua relliscant el gotim en el vidre
com riuets que segueixen el seu rictus.
El llibre avança pàgines com si un ventijol
o uns dits moguessin les fulles i em fa  pensar...
L’aigua és l’exterior que no para de dar-me treball...?
El llibre, el meu cos intern que constant em compromet ?
Sense paraules entenedores també podem entendre’ns ?
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 3-4-15.
.......SILENCIS
58.-  El sentiment esgarrapa instants que voldríem perdurables...
Estimar és meravellós, però porta conseqüències

que, moltes vegades, ennueguen...