RECORDANT 2009

AUG

19

8 .- 23 – 9 – 09

No em tinguis subjecte,no ho necessites,.

deixa enarborar banderes, braços i mans,

que el cos espigui cançó de visites

i em mirin teus ulls com amorós mirall

No em prenguis el temps de ma lectura...

llegim els dos, encara que t’esguardi sol

per que el pensament de tu no m’atura

el coit que aflora llegint ton cos

SE LI FA TARD... aquarel·la

Se li fa tard en la seva tarda,

ja no somnia com per llà als quinze anys.

La suor del temps li ha portat basarda

i ara que és tard, ja no tornarà la tarda...

Els segons no reculen ni que paris paranys.

En les celles hi prospera la tardor tardana

va vivint la tarda que retarda ben prou,

però al tard es pon el sol de sa sardana,

ses passos de tardor fan muntanya plana...

son respir no tarda en ofec, tardor li plou..

Son goig de nets que belluguen a vora,

el consola al tard del eclipsat llumí.

Sent els catúfols on l’aigua dolça plora

i somriu i belluga i omple got que implora...

No busca el tard de tarda fora

seva tardor porta infinit.

DE REBAIXES 15.-ANTON.- T.E.- 20-4-15SE LI FA TARD... 

2009 AIXÒ ESCRIVIA... aquarel·la

8 – 4 – 09.-- AIXÓ ESCRIVIA...

Deixa’m entrar en tos ulls

ans que la terra m’ofegui.

Dins teu mar hi haurà remull

i en la barana de les parpelles, junts,

amb pacient estar m’hi assegui.

Contemplaré ton desig...!!

I serem els dos en mig 

on nostre cor hi combregui

ANTON.- T.E.-16-4-15

ENTRARIA EN TEUS ULLS... aquarel·la

1.- Entraria en teus ulls

amb el desig de platja neta,

com nou any que avui estrena,

com petó que du curull

el teu amor, la teva estima

abraçant-ne pensaments

d’Amor pur i Pau complerta

Entraria en teus llavis,

mel i mató que eternitzen,

joia de pell, seda llisquent,

gemes suaus, goig immens...

Ulls i llavis que son teus,

hi entraria com suau barqueta

i remaria en la calma

d’una satisfacció plena.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 15-4-15.

.........SILENCIS

64.- La por d la culpa o la culpa de la por...

EL MIRALL... aquarel·la

Mig saleta, mig passadís era ple de mobles.

En una paret un mirall antic, vell, reflectint tot l’aire.

Era l’ull i amo d’aquell lloc quiet de nit, mogut de dia.

Indret de pas de tot ser mòbil feia cas de tot

i hi trobava gust en seu modelat fer declarat.

Jo sempre l’havia vist en el seu lloc amatent a complir deure.

De menut pujava en una cadira per reflectir-m’hi...

Més d’un cop de sola d’espardenya al cul havia rebut

ja que la mare considerava un perill el meu intent...

Passaren anys i preocupat per quelcom el tenia oblidat,

en tot cas per arreglar la corbata un dia substanciós de festa...

Avui m’ha parlat decidit al envair la seva mirada...

- Ja tens més solcs al rostre que barrancs tot el terme....—

- Ets més vell que jo i tu tant llis...- he contestat suau.

- He set sempre el teu espectre viu quan pel davant circules.

Jo et miro continuadament i tu... tens massa cabòries.

- Gràcies, amic, tu em dius com tinc la cara, et faré cas...

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 13-4-15.

.........SILENCIS

63.- La felicitat deuria experimentar-se, percebre-la en tot quan ens envolta.